Bon dia Catalunya

Bon dia Catalunya, després de passar 2 dies a l'horrorosa kathmandu, la Teresa, el Miquel i jo, fa 2 dies que hem arribat a l'hospital. No cal recordar les 4 hores de viatge per la perillosa carretera que uneix Katmandu amb Sitalpati i que suposa un suplici per a qualsevol humà.

De Kathmandu però, cal recordar el nostre amic Kami, una gran persona i ajuda per nosaltres. A ell li hem encarregat la fabricació de petites estupes fetes de fang i les cendres de la Marta, 21 en concret, que anirem deixant en el nostre recorregut que farem al Mustang la segona quinzena de noviembre. El Mustang, una zona remota de Nepal on la Marta volia descansar.

L´arribada a l'hospital i el retrobament amb la gent ha estat molt emotiva, amb una barreja de molts sentiments: alegría de veurens, tristesa per la pèrdua de l´estimada Marta, il·lusió pel futur i preocupació perqué tot vagi bé.

Sense descansar ni un minut hem volgut veure com està tot i la veritat és que l'hospital està ben cuidat i net. La Guita, la cuinera, té la cuina que ni al celler de Can Roca la tenen tant neta. 

Com a novetat tenim, que una ginecòloga, un pediatra i un ortopeda passen visita a l´hospital 2 cops al mes. Venen des de Katmandu i això permet tenir una assistència més especialitzada per a les patolgíes més freqüents: les obstètriques, les pediàtriques i les traumatològiques.

Un altra novetat és que des del mes d'abril l'hospital té ambulancia propia que li permet traslladar els malalts greus sense tenir que esperar l´ambulància privada que de vegades tarda una eternitat o no arriba. El conductor és molt agradable i treballador i després d´ensenyar-nos l´ambulància que no estaba gaire neta, l´ha deixat com un rolls-roice.

Nosaltres els hi hem portat molt de material que necessiten: fonendos, aparells de la pressió, un monitor i aspirador donats per l´ONG Open Arms, pulsiòximetres, ferul·les, cabestrells, cateters pers nadons i nens i màscares de nebulització, 52 Kg en canal que hem passat pels diferents aeroports.

Un cop instal.lats ens hem posat a pencar: el primer dia revisió i posta a punt de tots els aparells d´urgències. De pas hem fet neteja i hem posat ordre al caos que hi tenien als armaris, ja sabem que els nepalesos això de l'ordre no ho tenen massa clar però quan ens hi posem ells sempre col.laboren. Això ha anat molt bé perquè justament al vespre ens ha arribat una nena de 9 anys, amb neumonía bilateral i insuficiencia respiratoria. L'hem hagut que traslladar a Katmandu i ha acabat en una UCI pediátrica. Els dos metges que tenim aquest any són super competents i friendly, com diuen ells, i entre tots han fet un gran equip de col·laboració. La Marta estaría contenta.

El segon dia hem anat amb la helina i dues infermeres del health post office nepalí a posar vacunes a un poblet perdut enmig de la muntanya i que està a dues hores caminant des de l'hospital. Jo ja ho havia fet però per la Teresa i en Miquel ha estat una bona experiència perquè apart de les vacunes, et permet conèixer la vida durissima que pateixen aquest gent. Hem vacunat més de 10 nens i apart els hem visitat a ells i a les mares. 

Això és el que ha donat de si aquests 2 dies, apart de la continua convivència amb la gent de l'hospital que tant ens cuida. Per cert ahir vam cel.lebrar l´aniversari de la Helina i el Gobinda i vam tenir pastis, espelmes, cervesa i mooolt de menjar , picant com una mala cosa però molt bo.

Bona nit a tots i fins aviat que tornarem a escriure.

Teresa, Miquel i Neus