31 d’octubre 2019

...un viatge diferent.

El proper 1 de novembre, marxo a Nepal i aquest cop la Marta no m'acompanyarà.

Des que ens va deixar al mes de febrer, m'ha costat molt reempendre tota l'organització que comporta la nostra ONG i he estat conscient de la gran feinada que feia la Marta, de les hores que hi posava perquè tot anés bé.. 

Com he pogut, he anat fent la seva feina: visitar les universitats que envien estudiants d´infermeria (Tecnocampus Mataró i Universitat de Vic), fer la paperassa per demanar ajut econòmic al meu ajuntament (St Fost de Campesentelles), anar a l'Agència Catalana de Cooperació perquè m'ajudin en l'actualització del nostre projecte, aconseguir les claus bancaries per poder signar els rebuts dels socis, ... Poc a poc i amb l'ajuda de tothom espero sortir-me'n. En especial vull agrair a l'Anna Miquel i la seva filla, la Marta, tot el seu suport i que continuïn col.laborant malgrat la difícil situació viscuda.
Tinc una barreja de sentiments brutal. D'una banda estic contenta perquè torno al nostre hospital, amb la Helina i la resta de personal, que tinc moltíssimes ganes de veure, però d'altra banda tinc un pes enorme al cor perquè és el primer cop que hi vaig sense la Marta. De tota manera, no marxo sola, m'acompanya en Miquel, el meu exmarit al que sempre li estaré agraïda. 
Estarem dues setmanes a l'hospital fent feina com sempre i on deixarem tot el material que hem pogut aconseguir aquí: un monitor i un aspirador que ens ha donat l´ONG Open Arms, ferul·les, aparells de la PA, fonendos, vies per nadons, mascaretes per nebulitzadors, etc... Quedarà pendent per l'any que ve la compra d'un monitor-desfibrilador-ECG . Aquest any no disposàvem dels diners però justament aquesta setmana l'empresa Estalki del País Basc ens ha fet una donació de 2000€ i també tenim concedida ajuda econòmica de l'Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.
Després marxarem a l´Up Mustang, un lloc meravellós on la Marta volia anar des de feia molt de temps. 
Ella no hi podrà ser físicament però si espiritualment, perquè hi deixarem el seu pols d´estels.

Una abraçada i fins aviat.

Neus Jové.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Gràcies Neus i Miquel!!

Mireia Julià ha dit...

Molta força i escalf des de Catalunya!

Esther i Mireia

Unknown ha dit...

Brutal