El dia a dia de l'Aatmiya Community Hospital

Quasi cada dia rebo noticies del hospital i cada dia estem mes contents d'haver batallat per que a Sitalpati poguessin tenir un hospital digne.

M'expliquen moltes coses bones però també histories que per una banda son molt tristes però per altre, veure que els podem ajudar i acompanyar quan estan malalts, es una satisfacció immensa. 

Ara tenen una nena de nou anys que te una tumoració cerebral avançada donada per inoperable a Kathmandu i remesa a casa seva vora del nostra hospital, que esta fent tot el possible, per que temps de malaltia i complicacions estiguin ella i la família ben atesos. 

Un home que viu en una mini barraca que s'arrossegava pel poble amb un peu envolicat amb uns draps, demanant menjar, el van fer anar al hospital. Feia un any que tenia el taló infectat segons ell. Era un carcinoma, el van netejar i curar durant dies, s'havia d'amputar i la nostra preocupació era com es podria aconseguir un peu ortopèdic. No se ven be com el govern s'en va enterar i va pagar el viatge i assistència a un hospital especialitzat a Kathmandu. Li han amputat el peu i ara el tenim al hospital preparant el munyó per que quan estigui ben curat, està tot arreglat per que li posin el peu ortopèdic.

I així cada dia, naixements, ossos trencats, accidents de transit...poc a poc gracies a la gran feina que estan fent els professionals que treballen al hospital ens anem guanyant la confiança de la població. 

Avui m'en han explicat una de nova. A la carretera hi havia una mare amb una ferida al cap i a coll duia un fillet tot ensangonat esperant que algú els ajudes. Un tot terreny de gamma alta (estil americà) amb les lletres de Save de Children ha passat de llarg. El cotxe del darrera ple de nepalesos s'ha aturat, ha deixat els passatgers esperant i ha dut als ferits al nostra hospital. El conductor no se com s'ha assabentat de que tornava el super cotxe dels de Save de Children (suposo que els passatgers deixats a la carretera l’han vist que ja tornava i han avisat al conductor). Aquest ha sortit a la carretera, els ha aturat davant la porta del hospital i els ha recriminat, els hi ha dit de tot. N'he vist el vídeo per que que ho han gravat. Els dos senyors tots mudats que anaven a dins han callat i després de aguantar la bronca han marxat. Quina vergonya!

Ja hem comprat l'ecògraf gràcies a la Corporació Estalki XXI, una empresa que ja ens va fer una donació l’any passat que va cobrir tot l'aparatage del Laboratori d'Anàlisis. Aquest aparell es de gran ajuda per acurar un diagnostic a l'hora de tractar un malalt al nostra hospital o enviar-lo amb mes seguretat a Kathmandú, cosa que suposa un gran trasbals pel malalt i la família. En els hospital petits metges i infermeres pateixen molt a l'hora de decidir traslladar un malalt a 5 hores de viatge i aquest aparell els ajuda molt a prendre decisions de vegades difícils o arriscades.

Ja tenim els diners per comprar el respirador, però el model que volíem just al mes que ve deixen de fer-lo i n'estem buscant un que s'adapti a les nostres necessitats, "estem en ello". 

La valoració de les estades dels Universitaris de Vic i Mataró ha estat un èxit i la Universitat vol repetir l’any que ve. Agraïm molt esforç i dedicació d’aquests estudiants d’infermeria. Aquests joves en molt casos es el primer cop que van tan lluny, es paguen totes les despeses i conviuen durant un mes i mig amb la gent d’un país molt pobre. Per els treballadors de l’hospital també es una molt bona experiència i esforç. Pont Solidari al Món us dona les gràcies, seguirem col·laborant.

Octubre i novembre estarem al hospital altre cop, per ajudar, aprendre i col·laborar en la formació de escolars, famílies, conductors d’ambulància i policia en primers auxilis, prevenció de malalties i difusió de la feina que estem fent a l’hospital, que sàpiguen que poden disposar de l’hospital dia i nit, tot l’any.