11 d´Agost
Per fi avui puc comunicar-me amb el món, ja era hora!
He anat escrivint una mica cada dia.
Avui estic esperant l´avió que porta tot el que falta, que ha anat venint amb comptagotes.
Ja tenim malalts en llista d´espera per operar.
Posaré fotos si puc!
9
d´Agost
Avui torna a ploure després de tres dies de
sol. Semblo nepalí, estic negre com el carbó.
A primera hora encara estava clar i per fi
en dues avionetes ha arribat quasi tot el que esperem. Falten només 5 bultos
dels 28 que s´havien de traslladar. Hi ha un parell de kilòmetres i mig més o
menys de l´aeroport a l´hospital, els paquets han arribat amb portejadors, cinc
homes i tres dones els duien sobre l´esquena, dos o tres caixes enormes cadascú.
Ha vingut, després de dos dies de caminar des del seu poble fins a Simikot, una nena amb una obstrucció intestinal, tenia la
panxa tant a tensió que estava tota edematosa per compresió de la cava, és una
urgència quirúrgica. La família l´haurà de dur a Nepaljunj demà si troba ajut
econòmic i si hi ha avió. M´ha fet
tanta pena i tanta ràbia a l'hora, un mes més tard i la haguéssim pogut operar
aquí.
Vé una gent tant pobre, tant desastrada, vestida
amb una roba més que brutíssima, plens de ferides, malaties de la pell, nens
cremats, amb diarrees de dies d´evolució, gastritis, artritis, cólics hepàtics,
sangoneres ficades dins el nas que els hi entren al beure aigua que baixa per
torrents, cada dia passen per l´hospital entre 30 i 40 persones a quina en
pitjors condicions.
L´altre dia va venir un nen de nou anys que
l´havien visitat a l´hospital del govern que és un desastre i per vòmits, la
recepta era correcta pero el de la farmàcia del mateix hospital li va donar un
antihipertensiu i un diurètic. La pobre criatura va arribar al nostre hospital
xocada.
Demà segurament tindrem llum després de 10
dies a les fosques. I potser internet a ratets. A veure si hi ha sort.
Jo estic completament adaptada a l´alçada, a
la gent, als malalts, a tot, i ells estan encantats amb mí. Troben que treballo
massa i menjo poc. Menjar és una tortura, a tota hora em volen fer menjar, quan
no són nudels és arròs, quan menys m´ho espero tinc un plat de carn a punt, i
ahir momos!!, què bons!, en vaig aprendre a fer, és entretingut però són
boníssims.
6
d´Agost
Ha estat plovent tres dies seguits. Tot està
enfangat. No hem tingut llum per què el generador prestat va amb querosè, que en
tenim, però per posar-lo en marxa es necessita una mica de petroli i no n'hi ha enlloc. Seguim deficitaris. Avui s'ha acabat l'arròs. Tampoc no n'hi ha a cap botiga. El
govern n'envia alguns sacs quan li sembla, que arriben amb l´avioneta com quasi
tot i ningú en té. Mengem pasta que fabriquen amb farina, patates i cols de
l´hort de l´hospital. Menys mal que en Yeshe compra carn per compensar tots els
desastres.
Les avionetes van venint, però del material
comprat, ni rastre. Cada vegada que sento que arriba un avió corro a veure si és
el de Nepajunj i amb el tele de la càmera de fotos miro si porta pasatgers o
càrrega. De moment res de res.
Ahir a la nit vaig anar de convidada amb ell i
la seva dona a casa d´uns seus parents i ens van donar uns momos boníssims. Era
dalt de tot de Simikot, vaig arribar bufant per la pujada i vam tornar a les
fosques i plovent.
Avui l´electricista ha començat a preparar la
instalació pel nou generador i treballa molt bé. M´he fet instal.lar un parell
d'endolls més al quiròfan per què n'hi havia poquets.
Per fi, avui he vist el sol, les muntanyes i
glaciars que ens envolten i la primera nit espectacularment estrellada. Les
estrelles es veuen més grans i n'hi ha a milions, fins hi tot tinc la Via Làctea
sobre els meus ulls. Una passada!
Aquest matí l´he dedicat a ensenyar a fregar
l´àrea quirúrgica a la noia que ens ajudarà en la neteja quan operem. Sembla
senzill pero no ho ha estat gens, demà haurem de continuar; amb un dia no n'hi ha
hagut prou. Els costa molt entendre que aquest tros d´hospital hagi de ser
diferent de la resta per què la majoria no sap que és ni què s'hi fa en un
quiròfan. Les úniques que saben de què va són dues infermeres
encantadores que vénen de Katmandú i són molt bones treballant.
3
d´Agost
Tot el sant dia plovent, tot enfangat, sense
llum, i sense vols.
Avui ha tocat neteja general de l'edifici on
farem la cirurgia i pensar com distribuirem les diferents àrees de treball.
L´edifici no sé pas qui l´ha dissenyat però esta fet com una caseta. Hi ha
problemes importants a solucionar però vaig fent i com que tothom hi posa bona
voluntat, crec que m´en sortiré.
A la tarda ha arribat un generador petit que
han llogat no sé on. Aquí passa el mateix que a casa nostra, quan hi ha futbol
els hopitals estan buits, a Simikot si hi ha festival ningú es posa malalt.
Avui ja no hi ha festa i han vingut tots.
Hem pogut carregar els telèfons i he trucat al
Josep Mª i a la familía per dir que estava a Humla i viva. He rebut una gran
notícia que tothom a celebrat molt:
Podem
comprar el generador!!!
Moltes
Gràcies en nom de tota la gent d´aquí, estan molt contents.
En Yeshe, el metge de l´hospital anirà a
Nepaljung a comprar-lo la setmana que vé per què no es retrassi el transport amb
l´avioneta.
La vida aquí és tan sumament complicada, que si
no ho veus no ho creus.
Tot i tenint aeroport no hi ha ni querosè, ni
fuel, ni gasoil per què no s'hi pot fer arribar. L´avioneta porta els litres que
necessita per anar i tornar i una mica més per si hi ha problemes. El Gasoil que
farà anar el generador vindrà amb mules del Tibet, 10 dies d´anar i 10 de
tornar. Ja hem enviat les mules cap allà per tenir 200 litres de gasoil.
Es increïble haver de pensar en mules per
poder operar. Aquí hi viuen 80.000 persones que aviat és dit, però sobreviure és una heroicitat.
2
d´Agost
No tenim ni llum ni internet, no se que li ha
pasat al transformador que la fa arrivar a Simikot i trigaran a arreglar-ho uns
deu dies. Comencem bè.
Avui han vingut deu avionetes, 6 de Surket i 3
de Nepaljunj. Ha arrivat el bisturí elèctric. Encare ens faltan 15 bultos dels
28 , que estan a l´espera de la mafia del transport de càrrega del aeropot de
Nepaljunj.
L´avioneta que fa 10 es una que posa el Govern
un cop per setmana a un preu una mica mes reduit per la gent local. La reserva
per aquest preuat vol s´ha de fer amb un mes d´antelació i es nomès per 15
pasatgers.
Hem anat a veure´ls a les 3 de la tarda. Per
mi ha sigut un festival de colors. Les dones anaven vestides i enjoiades a mès
no poguer portavan els fills penjats a l´esquena i el colorido i les cares eran
un espectacle.
M´han fet enfilar a una teulada per veure-ho
millor. L´escala es exterior, un tronç de cedre amb mosegadetes per posar-hi la
punta del peu, el tronc està apuntalat a la bona de deu. Tothom reia de la meva
cara de por, que hi farem, fer el mico no ha sigut mai el meu fort. Pujar
encare pero al baixar ha rigut tothom menys jo.
Tornant del festival, el policia amb mes
galons de la zona ens ha convidat a tè al pati del cuartel. Han tret cadires de
plàstic per nosaltres i una tauleta i ens han servit un tè bonissim.
31
Juliol
Avans d´ahir vaig arribar a Humla patin una
mica. A les 6.30 del matí en Yeshe em trucava a l´habitacio del hotel: “fa mal
temps no sabem si volarem”. I així a les 7.30, a les 8, a les 9, a les 10 i a
les 11. Jo veia les muntanyes desde la finestra completament tapades per
nuvols. Però a les 11 i 10 minuts em diu que corri cap el hall de l´hotel que
sembla que hi haurà vol. L´aeroport no vulgueu sapiger com es, us poso una foto
del restaurant i el menú per què us feu una ideia. Feia una calor que ni al
infern es sua tant. Ens van fer obrir les maletes sobre una taula, ensenyar per
sobre que hi duiem i cap al avió.
Només cinc pasatgers. Una tibetana
elegantísima, el seu fill, en Yeshe, la seva dona i jo. Resulta que el vol era
de carga i per tant viatjariam a preu de paqueteria, que es 28 dolars mes car.
I a volar! Les dones darrera i el dos homes devant, que van haver de pasar com
els gats per sobre de tots els paquets, Incrible pero totalment cert.
Al primer sotrac vaig adonar-me l´assafata de
vol que et fa cordar el cinturó no hi era i rapidament m´el vaig cordar. Als
meus peus tenia una caixa de cartró trinxada amb gots, aigua, i coto fluix per
no fer-se malbè els timpans. Serveixis vostè mateix!
Se sentia fortor de cabra per tot l´avió, pero
eren unes arrels que desprès porten d´estranquis al Tibet, on els xinos no les
deixan entrar pero els tibetants les necesiten.
El vol molt bonic, rius caudalosos, muntanyes
escarpades completament tapissades de vert, i de tant en tant creuant nuvols.
L´aterratge es per apretar les dents i resar,
sembla que t´has d´estampar contra una paret mentre l´avioneta frena i en el
moment que dius Adeu! aixó s´ha acabat, gira derrapant a sac i
resusitas, pero val la pena et sents al cel.
El lloc es una maravella. Es veu l´hospital
dessegida just en front de la pista d´aterratje i Simikot a l´altre cantó.
L´Hospital es molt bonic, es tot de fusta,
dona la sensació d´estar en un refugi dels Pirineus, i la gent, molt agradable.
Tenen uns noms que no conseguiré aprendre per què son rarisims, pero tothom es
molt simpàtic.
He begut 5 litros d´aigua, mes tès i cafés. Amb
tant de liquit tot lo dia soc cami del toilet, pero es la prevenció del mal
d´alçada i amb aixó no s´hi pot jugar.
L´edifici quirurgic te alguns problemes que
anirem adaptan com puguem per què aqui tot es inmensament complicat. Fusta per
tot arreu, sintasol a terra, i moltes finestres. No tot el material comprat es
aquí, va venint amb l´avioneta en compte gotes. Demá pasat començaré primer a
netejar i desprès a obrir paquets.
Hi ha internet a estones, mirarè de poguer
penjar fotos. Avui precisament no n´hi ha.
Marta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada