Voluntariat



FER-SE VOLUNTARI

Fer-se voluntari, és regalar temps, experiència, estimació, béns materials ..., quelcom que jo tinc que serà útil a algú que no ho té i ho necessita, sense esperar res a canvi. Podem fer voluntariat anant al tercer món, ajudant al veí que no hi veu o no pot menjar, o sense moure'ns de casa ajudant econòmicament a qui ho necessiti. Hem de valorar:



Quines possibilitats tinc?
Quan parlo de possibilitats vull referir-me a temps i diners per dedicar. Si hem de sortir a l'estranger necessitarem pagar el transport i el menjar. Un temps per arribar, els camps de voluntariat no acostumen a estar a peu d'avió, sovint cal fer llargs trajectes en automòbil per carreteres o camins, de vegades cal trobar un allotjament prèviament, com per exemple en molts camps a la ciutat de Calcuta.
Puc deixar la meva feina o família per un temps? Vaig a un projecte on tinc un treball específic que pot ser, des de la neteja d'un edifici al disseny de pous per obtenir aigua. Des de jugar amb un grup de infants amb malaltia de la SIDA en el seu temps d'esbarjo, a ensenyar algun idioma, o fer reforç de matemàtiques a uns escolars que s'han d'examinar, operar malalts de cataractes ... Hi ha un gran ventall de possibilitats, però les hem de conèixer.



Que puc oferir, necessiten realment el que jo puc donar? 
Que és el que sé fer bé, podré adaptar-ho a les necessitats de la persona o comunitat a qui vaig a ajudar? Si sóc molt bona cosint i m'agrada ensenyar, hauré de buscar un lloc on hi hagi una estructura prèvia, material de costura, tisores, regles, alguna màquina de cosir, tela i persones que ho vulguin fer. Si no hi ha res de tot això serem capaços d'aconseguir prèviament, seguir després i buscar oportunitats perquè el material que aquesta gent produeixi els aporti algun benefici? O ja hi ha algú que ha preparat aquesta estructura i la sortida del producte per obtenir els beneficis?



Tinc capacitat per adaptar-me a noves situacions?
Anem  on anem trobarem condicions diferents a les de casa. Des del menjar, la higiene, comoditats per descansar, temperatura, por a agafar malalties, jornades de treball a vegades molt llargues ... Sabrem adaptar-nos a una dutxa només quan hi hagi aigua i que aquesta sigui freda? Menjar especiat, de vegades molt poc variat. Temperatures extremes que et deshidraten si no tens cura de beure molta aigua, que no et deixen descansar de nit, que et fan suar 24 hores al dia ... absència de lavabos, que solen ser latrines a les quals no estem acostumats.



Parlo algun idioma en què em puguin entendre?
He d'entendre el que em diuen i he de fer-me entendre, serà això possible? En parlo algun, algú pot traduir?



Qui pagarà les meves despeses?
Quan anem a fer companyia a una persona gran que es troba sola i hem d'agafar l'autobús no li demanem que ens pagui el bitllet. Doncs quan anem a l'Àfrica, Índia o Bolívia hem de pagar el bitllet d'avió. L'ONG que hi treballa dedica els diners que recull a fer escoles, pous o hospitals, i això costa diners, a més d'ajudar a famílies senceres perquè puguin menjar almenys una vegada al dia. Amb els diners que costa un bitllet d'avió perquè durant un mes algú vagi a col·laborar, probablement podrien mantenir a un munt de famílies durant mesos. És possible que us ofereixin un sostre i menjar, que serà el mateix que menja la gent local. Algunes organitzacions et demanen a més, que abonis una petita quantitat setmanal per aquest oferiment i en algunes, les més grans, fins pot ser que et paguin un sou. Aquestes últimes solen ser més exigents: temps de dedicació llarg, idioma amb nivell alt  d’anglès o francès, i un currículum molt específic.
   
Quan sortim a països del tercer món hem de tenir molt clar que anem a ajudar, no a donar maldecaps. Trobarem situacions de pobresa extrema, misèria, desgràcia, de vegades brutícia ... que et giren el cervell i les emocions, que poden donar-te una gran tristesa o a l'inrevés que ens estimuli a canviar-lo tot. Tant l'una com l'altra no són gens útils. No podem ni hem de canviar una cultura, uns costums, les creences, ni en dos dies ni en cinc anys. Hem de tenir sempre present que hem vingut a ajudar, a col·laborar en el progrés d'una gent que no ha tingut les mateixes oportunitats que nosaltres, els voluntaris, no hem de canviar i hem de procurar que el que fem perduri en el temps.
Hem de mirar de no donar més feina de la que ja tenen habitualment, tenint cura de la nostra salut personal, ser enginyosos, resolutius, alegres i treballadors. Hem de tenir en compte que necessitarem uns dies per conèixer la gent, l'entorn, adaptar-nos al nostre treball, procurant sempre tenir un espai de temps al dia encara que sigui curtet per sentir-nos sols, un petit espai per descansar la ment.

Si no es donen les condicions esmentades, encara ens queden recursos per ajudar, si això és el que volem. Podem estalviar una petita quantitat cada mes i enviar-la a qualsevol ONG que ens mereixi confiança, perquè algú ha vist el resultat de les aportacions, per que sabem i confiem en qui les dirigeix, perquè  l'espai en què treballen és del nostre grat, etc.
Tenint en compte tot això, serem de gran ajuda, treballant o aportant diners, i aquell "res a canvi" del principi es transformarà en un enriquiment personal immens, una satisfacció que dura anys i molta felicitat.