14 d’abril 2017

JA SOM A CATALUNYA

Ja som a casa després de tres mesos de treball per aconseguir un bon hospital. Esperem que aviat es puguin obrir les portes, queden encare feines pendents que aniran acabant sense la nostra presencia. 

No ha sigut fàcil, però al llarg d’aquests tres mesos li hem donat una bona empenta a tota la feina de transformació del edifici, hem pogut decidir la qualitat de l’equipament del hospital, establir les bases pel seu bon funcionament i una molt bona relació amb la comunitat.

 Ara toca seguir treballant des de aquí per que en un o dos mesos la gent de Sitalpati i pobles del voltant pugui tenir un hospital digne.


Gracies a tots i totes pel vostre suport, pels vostres comentaris, aportacions econòmiques i oferiments per col·laborar professionalment a l’hospital. Entre tots aviat ho haurem aconseguit.


Neus i Marta

03 d’abril 2017

Seguim batallant per l'Aatmiya Community Hospital

La Neus ja es aquí i des de dimarts estem a l'hospital. No hem tingut una bona setmana, hem estat sense llum moltes hores, i per tant sense wifi, ha plogut molt i avui fa un vent que fa por, els electricistes no han acabat i els lampistes tampoc.
Han arribat els mobles i son un desastre. Ha vingut un fuster de Kathmandú que sembla que va ser el mestre dels noiets que els han fet i ha quedat esgarrifat, intentarà arreglar el que pugui però no se pas si se'n sortirà. La meva enrabiada va ser extrema, els volia llençar al riu directament.
Amb la il·lusió que ens feia començar a ordenar material…

Vam contactar amb les Female Comunity Health Volunters i vam treballar els Primers Auxilis. Van estar molt participatives i agraïdes. En volen mes, diuen que el govern les forma sempre en el mateix, nutrició i planificació familiar, però el que havien après amb nosaltres els és molt més útil, el qué els hi hem explicat és el que es troben molt sovint als seus pobles i ara saben que han de fer. 
Els hi vam ensenyar l’hospital i van quedar meravellades, la sala de parts les va deixar bocabadades. La nostra infermera els va explicar com treballariam i la van trobar extremadament dolça i carinyonsa, no se'n sabien avenir. A nosaltres també ens troben molt diferents dels metges nepalesos, diuen que som molt mes properes i alegres, els donem molta confiança.








Avui hem anat amb autobús a veure com fan les vacunacions als pobles. Les treballadores del Health Post ens han convidat. Sota un arbre, assegudes a terra, van vacunant les criatures que les mares porten des de les cases escampades per les muntanyes.
No ens ha agradat gens, molt poca higiene, cap explicació del que pot passar als nens els dos tres dies següents, agulles i xeringues per terra, pobre gent…
Un dels nens, amb un any i mig, encare no aguantava el cap, estava totalment hipotónic, hem intentat averiguar que li passava. La mare mig d’amagat, ens ha explicat que l’ha dut a diferents metges a Kathmandú, no li han donat cap diagnostic, li diuen que no s'hi pot fer res i que a mes a mes pensen que el nen es cec, pero ella creu que no. No volia parlar gaire.
Un altre dels nens tenia 15 dies va néixer prematur i ha deixat de mamar, estava hipotónic i molt adormit. Hem indagat una mica i sembla que dos hores després del part a casa va convulsionar i probablement broncoaspirar. Pesa 2.5 kilos. Els hi hem dit que havien de dur-lo al hospital. La mare, que te 18 anys, li volia portar i ens demanava que convencesim la sogra. Ho hem intentat tant com hem pogut però ens ha dit que demà passat el durà al xaman i que com que la noia es jove, si el nen es mort, ja en tindrà mes.







A sota de l'arbre hi havia una reunió d'homes molt enrabiats amb el govern. Els hi oferien una quantitat de diners molt minsa per a reconstruir algunes cases destrossades pel terratrèmol però exigint unes mesures de seguretat en la reconstrucció que costava moltísims mes diners dels que els hi oferia el govern i que no podien pagar.

Em marxat amb el cor ben encongit.