10 d’abril 2016

Som a Barcelona posant en ordre tota la informació recollida aquests dies, i el que hem après en la nostra visita a Sitalpati sobre la que serà en un futur proper la nostra gent.
Saber de la seva cultura, alimentació, costums higièniques, com i quan decideixen anar a veure el metge, quines capacitats econòmiques tenen, que els dona el seu govern i que els farà mes servei que els podem aportar nosaltres, quines son les malalties mes freqüents. Algunes lleis que hem de conèixer i respectar, i unes quantes coses mes que hem treballat amb la gent dels pobles directament i amb els responsables de la salut de la zona.

Per altre banda trobar la distribució mes adequada per els diferents edificis que ens han cedit, mantenint els costums i normes que Nepal te per els Centres Sanitars, tenint en compte que estem en una zona on hi pot haver qualsevol dia un nou terratrèmol, ens condiciona a l’hora de per exemple col·locar els dipòsits d’aigua o penjar coses del sostre, condicionen qualsevol distribució que fem.
Hi ha talls freqüents de llum com a tot Nepal, no hi ha aigua corrent per a ningú i per tant  l'haurem de fer venir del riu amb una bomba. Estem en un triangle entre dues canals de drenatge d’aigua de pluja que en els mesos dels monsons degraden el sol i això s’ha de solucionar. No hi ha servei d’escombreries municipal i per tant hem de buscar la manera d’eliminar els nostres residus, i uns quants detalls mes a treballar que ens donaran feina.

Com ja us varem explicar la gent viu escampada per les muntanyes, aïllada i sense servei de transport públic, tot es fa a peu, les condicions de vida son molt difícils. Després del terratrèmol la majoria viuen en cases de llauna, amb por, molts pocs diners i una alimentació molt escassa. Tot i que cada casa te una latrina pròpia des de fa molt poc, la higiene de mans i del cos es deficitària. 

Tot això fa que les malalties siguin freqüents, l’anemia en les mares, diarrees i malnutrició dels nens i nenes, malalties ginecològiques en les dones com la malaltia pèlvica inflamatòria o prolapse de la matriu; hem vist que el control de paràmetres importants durant l’embaras son escassos, control de sucre, pressió arterial, etc…

No hi ha cap hospital del govern al abast d’aquesta gent, nomes tenen dos Health Post relativament a la vora que no estan dotats de metge. El metge mes proper es a l’hospital de Dulikel a 75 km de distancia i entre 3-4 hores en transport públic a peu de carretera, que han de pagar, així com tambè s’ha de pagar tot i essent un servei del govern, la visita i exploracions complementaries que per el diagnostic que es realitzin.

Des de l’hospital i amb la col·col·laboració de les Female Comunity Volunters haurem de treballar sobretot la prevenció de les malalties, amb hàbits higiènics i alimentaris correctes, aprendre a anar a l’hospital abans de que sigui massa tard, canviar la mentalitat molt arrelada a Nepal de com mes medicaments receptats mes bo es el metge i sobretot detalls que en visitar els diferents hospitals, hem detectat i que estan totalment absents, com son: l’ordre, la neteja, la intimitat i la dignitat del servei hospitalari envers els malalts. 

No serà fàcil però estem molt engrescats, esperem que les obres comencin ja i Pont Solidari al Món trobi les ajudes econòmiques per comprar a Nepal tot el material necessari per que el Hospital comenci a funcionar ben aviat.
Tenim voluntaris metges, metgesses i infermeres que ja s’estan preparant per col·laborar, però ens falta ajuda econòmica. El pressupost per comprar des de els llits fins a tot el material electromèdic es de 40.000€. Sembla impossible que amb aquesta quantitat es pugui condicionar dignament un hospital, comparat amb els nostres, es un pressupost molt minso, però els preus a Nepal son molt mes baixos i en la primera fase equiparem: Consulta externa, Urgències amb tres Boxes, Laboratori d’anàlisis clínics, quinze llits per ingressos, l’infermeria, una Sala de parts, una Sala de cures i Esterilització.
Ja tenim 11.500 € i alguna donació de material electromèdic que ja es a Nepal, en aquest viatge em portat un Cardiotocògraf donació del Hospital de Fuenlabrada (Madrid), i un monitor electrocardiogràfic donació de Draegüer.
 

Com sempre us demanem i agraïm en nom del poble nepalès que ens ajudeu segons les vostres capacitats, qualsevol aportació ens ajuda a tirar endavant el projecte, tan necessari per aquesta pobre gent que pateix per manca de salut, casa, menjar i por.

                                                           Gràcies

                     


Neus Jovè i Marta Miquel