25 d’abril 2016

NEPAL, AVUI FA UN ANY DEL TERRATRÈMOL


Avui fa un any que Nepal va tremolar i va destrossar la vida de moltíssima gent, molts van morir i els que van sobreviure viuen amb greus dificultats sense cap ajuda del seu govern. Encare ningú ha rebut ni els 120€ d’urgència que el govern va prometre a tots els propietaris de cases derruïdes.

Ara a Nepal no hi ha turistes, només arriben algunes ONGs i persones que de tot el món van a ajudar, a reconstruir cases, escoles i hospitals, ho hem comprovat fa tot just un mes quan vam anar-hi per treballar pel nou Hospital a Sitalpati.

Es sorprenen veure com un poble, el poble nepalès, aixeca el cap un cop i un altre, et rep amb agraïment, i t’ofereix el poc que te. I encare que viuen amb por, angoixa, gana, malalties, i tantes altres dificultats per la tota la destrucció, continuen trobant la manera de continuar lluitant per sobreviure amb una força que corprèn.



Picant pedra per reconstrïr

Adreçan claus per reconstruïr

Vivint en cases de llauna

Celebran el Holy festival amb cooperants


Nosaltres allà i aquí estem treballant per a que l’hospital per Sitalpati sigui aviat una realitat. No es gens fàcil, i lent, molt lent… fer un hospital quan ja ha passat l'estat d’emergència inicial i l’administració ha tornat al seu ritme habitual, costa una paciència infinita, reunions, molts documents i diplomàcia, però ho estem aconseguint. Tenim uns aliats perseverants, això ens ajuda molt.

També ens es de gran ajuda la vostra implicació, ja hem rebut donacions per la compra de tot el material que serà necessari per poder donar un bon servei a l’hospital. Els 15 llits d’Hospitalització, la Consulta Externa, i la Sala de Parts amb el que hem rebut ja estan coberts.

Encare ens falta equipar Urgències i el Laboratori d’Anàlisis, així que us continuem demanant que feu força difusió del Projecte, fins el mes d’agost, que esperem que les obres de transformació del edifici hagin acabat, tenim temps.


Gràcies a totes les persones que heu fet i esteu fent possible que Nepal tiri endavant. 

Marta Miquel