11 de març 2013

HUMLA HAURÀ D’ESPERAR…


No tenim bones notícies. Tal com varem escriure en els posts d’aquest blog mentre erem a Humla treballant en el projecte de Cirurgia General:

22 setembre, Ja som a Katmandú
“A algunes persones els ha molestat la professionalitat de la nostra feina, són coses que passen de vegades quan es viu el dia a dia al cor d'una ONG. És per això que creiem que hem perdut avions i hem estat esperant hores i hores per baixar de les muntanyes a la vall de Katmandú”.

30 de setembre, Ja som aquí
“Malgrat els anys que el bloc mèdic d'aquest hospital porta en funcionament, tenim la impressió que no acaba de respondre a les necessitats reals de la població amb un cens de 75.000 habitants. Falta sobretot una cosa molt important en sanitat, la detecció i l'estudi dels nivells epidemiològics de salut, el treball de camp, el que en el món desenvolupat des de fa temps coneixem com medicina basada en l'evidència. En aquest marc hospitalari, el treball de camp o detecció dels problemes de salut és inexistent, fent poc efectius els recursos que d'altra banda tant l'hospital com Citta posseeix”.


En aquest posts deixàvem entreveure que haviem vist algunes coses que ens van fer patir molt i no ens van agradar gens, fins al punt de crear-nos un dubte compartit, en Yeshe, qui feia de metge a l'hospital de Humla, qui s'omplia la boca constantment de que treballava per als pobres, no reunia les qualitats professionals i ètiques esperades, i sospitàvem que no era metge. Entre nosaltres en vam parlar molt, hi havia infinitud de detalls que apuntàven cap aquí.
En Michael, director de l'ONG, m'havia demanat que intentés fer una valoració d'algunes coses que semblava que no anaven be. Citta Nepal anava al darrera de constatar algunes irregularitats que s'estaven produint en els comptes.
Una estança de dos mesos observant què passa, intentant treure l'enrellat del funcionament real, les interioritats secretes de facturació i moviment de diners, van donar per molt més de l'esperat.
No va ser gens fàcil prendre la decisió de comunicar les nostres sospites a CITTA, consideràvem molt greu haver de dir que pensàvem que en Yeshe no era metge, ens podíem equivocar i causar un perjudici a ell posant-lo sota sospita mentre no s'aclarís la situació, i també a nosaltres si realment ho era.
La reunió amb CITTA  a Katmandú va ser tensa. En Michael va rebre molta més informació de la que esperava, i la nostra determinació en saber si aquest senyor era o no metge va ser molt clara.
Ha costat tres mesos averiguar que les seves titulacions no eren legals. Finestretes d'universitat, moltes explicacions, papers de la policia i la incredulitat de molta gent que envoltava al senyor suposat metge.

No sabem què passarà a partir d'ara, ens sap molt de greu saber que aquest senyor hagi fet tant de mal als seu propis conciutadans, ell és nascut a Humla i ha enganyat a tots els seus veïns. Ha enganyat no solament a CITTA, també a altres ONGs que col·laboraven en el funcionament de l'hospital.
Per altre banda estem satisfets tot i que amb molta tristesa d'haver descobert l'engany i haver pres la decisió de denunciar-ho. El camí no ha sigut fàcil; hem patit més aquests tres mesos que treballant a Humla.

Citta té un projecte a India en el qual fa tres anys que hi treballo i funciona correctament, tot i que treballar amb gent tribal és difícil. He estat al cas de tots el comptes, he disposat del resultat de tots els projectes realitzats, han acceptat i treballat en la majoria de les meves suggerències, que sempre he intentat presentar amb respecte. CITTA porta el control de tot des del principi, des de la creació de l'hospital l'any 1996 i l'escola al 2001 a Orisa.
A Humla ha estat diferent, el suposat metge ja era a Humla treballant com a metge en un petit edifici. Va conèixer en Michael a qui va demanar ajuda per poder arribar a més gent. L'any 2004 va començar una relació basada en la confiança mútua fins la constitució de CITTA Nepal, que ha degenerat amb els anys, quan aquest senyor ha començant a fer petites irregularitats, que amb el temps s'han fet més grans, en connivència amb algun dels membres de la junta de l'ONG a Nepal. El control ha estat difícil, aïllats com estan a les muntanyes de l'Himàlaia, amb les dificultats que hi ha per arribar-hi i la complicada situació política del país. Nepal ha estat sota la pressió de guerrilles maoistes durant bastants anys, que actuaven impunement contra els mateixos nepalesos i també contra els estrangers per a tenir ressò internacional. Si el grau de corrupció amb la monarquia era elevat, avui que la guerrilla és al govern la corrupció s'ha multiplicat per mil i es parla obertament de "l'ascens de la burgesia roja com el final de la mítica revolució maoista, la elit del partit robant a la base...", i el poble s'està empobrint encara més.
Nosaltres hem estat voluntaris que pel lloc, se'n pot dir de llarga durada, hem sigut el grup que ha estat més temps seguit vivint el dia a dia de l'hospital, hem treballat amb molta correcció i professionalitat i això ens ha permès detectar i denunciar defectes del sistema que al estar avisats de que hi havia problemes i amb una conjuntura política quelcom més segura que en l'època de guerrilles, ens ha permès actuar davant del que ens ha semblat incorrecte.

Immediatament desprès d'haver posat en coneixement de CITTA Nepal els nostres dubtes sobre la professionalitat d'aquest senyor, aquesta ONG s'ha posat a treballar, per a corregir els greus problemes detectats. Les dificultats estan essent màximes, però la lluita per poder seguir en defensa de la salut dels pobres per part d'en Michael i alguns dels membres no corruptes de Citta Nepal està essent intensa, molt dura i complicada.

Estem a l’espera de com es soluciona, com CITTA restableix el nou funcionament de l’hospital que realment és una necessitat urgent per a la gent de Humla. Tenen la determinació de fer-ho, el que els lloa, ja que moltes de les ONGs que han treballat a Humla en quant ha sorgit algun problema greu, han fugit, han deixat d’ajudar-los.
Aquella gent tan absolutament pobre que varem coneixer i tractar no es mereix ni volem, que els deixin abandonats a la seva sort, estem disposats a seguir endavant, pero de moment haurem d’esperar.
Mentretant seguirem treballant des d'aquí per què en quant es pugui tornar a Humla estiguem preparats per a tornar a donar servei a tota aquesta gent pobra que a més dels patiments que els toquen per haver nascut on han nascut, han hagut de deixar la seva deficient salut en mans d’un veí sense cap mena d’escrúpol.

Marta Miquel