09 de gener 2013

Entrevista a la TRIBUNA DEL MARESME

 "Qui dona avui rebrà demà i podrà tornar a donar i a rebre"


Marta Miquel és metge al SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques) i cooperant a l’Índia i al Nepal. Des de fa un any, aquesta veïna de Vilassar de Mar presideix l’associació PONT SOLIDARI AL MÓN, fundada al novembre de 2011 amb la voluntat de col·laborar en els projectes que l´ONG CITTA té a Índia i Nepal i amb l'escola Maristas Sagrada Familia de Limpio, a Paraguai. D’aquesta manera volen unir els esforços i potenciar la col·laboració en projectes en què els seus membres ja estaven treballant a nivell personal. Actualment acaba de tornar d’una estada en una de les regions més pobres del Nepal on, amb un equip quirúrgic, han equipat un quiròfan i han operat a persones que no tenen accés a la cirurgia.


Com neix la idea de crear l’associació Pont Solidari al Món?
Una companya també metgessa estava col·laborant en un projecte a nivell personal i familiar, per a un grup de nens i nenes amb dificultats per seguir el ritme del curs escolar, en una àrea on hi ha molta pobresa, a Limpio, població propera a Asunción, a Paraguai. Jo feia dos anys havia començat un projecte de col·laboració amb l’ONG CITTA que treballa des de fa anys a l’Índia. Tenia diversos col·laboradors, tant en qualitat de voluntaris “in situ”, com donacions en material, sobretot sanitari i també donacions econòmiques. Una cosa que havia començat a nivell individual, va començar a créixer, motiu pel que ens va semblar que ens podria ser útil crear una associació, un primer primer graó, per difondre amb més entitat la nostra feina i arribar a més gent, i perquè la transparència de la nostra activitat amb les donacions que estàvem rebent quedés registrada. Hem pogut constatar que la gent és molt solidària, però sabem que vol saber com i on arriba la seva ajuda, cosa que implica tenir les idees clares, canalitzar-les molt bé i treballar dur perquè els projectes als quals servim siguin de tots, nostres i dels nostres socis col·laboradors.

Aquest primer any d’existència de l’entitat com el valora? 
No ens podem queixar. L’Associació tenia tres projectes, seguir amb la col·laboració que ja estàvem fent a Limpio, continuar amb el suport als estudis Universitaris d’en Babu a l’Índia, i un projecte nou, instrumentalitzar i operar en un quiròfan en una zona remota i molt pobre, a 3.000 m d’alçada dins de la serralada de l’Himàlaia, a l’est del Nepal.
Aquest últim d’una envergadura considerable, hi ha molt pocs quiròfans al món a aquestes alçades, les dificultats eren molt grans, només disposàvem d’un edifici, una taula quirúrgica i un llum, només s’hi arriba en una petita avioneta i no tots els dies perquè en aquestes muntanyes la climatologia és complicada. S’havia d’adequar tot l’edifici, comprar tot el material quirúrgic, instrumental, bisturí elèctric, aspirador, taules, tot el material d’esterilització, d’anestèsia i tota la medicació, fer-hi arribar tot un equip de casa, cirurgians, anestesista, infermeres i metges. Ha estat una quimera però ho hem aconseguit i hem operat 56 persones que mai haguessin tingut accés, per les dificultats econòmiques extremes que pateixen, a la cirurgia, ja que s’han de desplaçar amb l’avioneta a la ciutat més propera, cosa que les seva economia no els ho permet.
Estem molt satisfets, hem pogut portar a terme tots tres projectes, no sense dificultats, amb la inestimable col·laboració dels nostres socis, fundacions que ens han donat el seu suport, empreses que han participat, i un grapat de professionals que han treballat de manera completament altruista perquè al Nepal el projecte fos un èxit. El primer any l’Associació ja té 15 socis.


Si voleu llegir l'article sencer 

TRIBUNA DEL MARESME
GENER 2013


I si teniu un parell de minutets més mireu aquest vídeo que és de les coses més boniques 
que m'han fet arribar:


1 comentari:

Rosana-Alcoi ha dit...

14 de enero de 2013.- Marta yo seguí todo vuestro trabajo en Nepal y os escribía. He visto el youtube de Mozambique, y es precioso, deberíamos sonreir, reir y abandonar lo efímero, lo superficial. No soy una mujer importante, pero estoy bendecida por el sentido del humor y creo que con esto proporciono amor. Rosa Ana-Alcoi