13 d’octubre 2013

Ajuda urgent! Cicló Phailin

La costa est de l'Índia està patint les conseqüències del cicló Phailin aquest cap de setmana. Una de les regions afectades amb vents de 250 km/h es Orisa. He estat parlant amb la gent de l'hospital de Juanga i estan sans i estalvis, han passat molta por, algunes cases estan destruïdes, els camps estan anegats d'aigua, s'han perdut les collites d'arròs, estan sense electricitat, tenen la gent dels voltants de l'hospital refugiades a l'escola i l'hospital, però no s'han perdut vides. L'any 1999 Juanga ja va patir un gran desastre en un altre cicló, tothom ho recorda i me n'han parlat molts cops. Per això he estat patint molt per ells.
A Puri, la ciutat costanera on vaig de vegades quan sóc treballant a l'hospital, el nivell del mar ha pujat molt i en un assentament de pescadors s'han perdut cases i barques, hi ha moltes cases anegades però tampoc ha mort ningú.
Si voleu ajudar a través de Pont Solidari podeu fer-ho. Canalitzarem l'ajuda des de l'hospital per a cobrir necessitats d'aigua potable i menjar per a les famílies refugiades a l'hospital i l'escola.
Nº compte:  1491 0001 27 2025892825.   
Marta Miquel

24 de juny 2013

Carrera Universitària per en BABU


En Babu Lenka ha acabat els dos anys d'estudis pre universitaris amb excel·lents qualificacions.
Ha pres la decisió d'estudiar Infermeria. Per els nois a l'Índia aquests estudis estan començant a promocionar-se i de moment nomes el 10% de les places es reserven per a ells. 
Una d'aquestes la guanyada amb l'esforç i constància en l'estudi aquests dos últims anys, lluny de la seva família adoptiva de l'hospital de Juanga, intern en una escola a Bubaneshwar.
Ja ha fet la seva matrícula i pagament del primer curs d'Infermeria. Està molt il·lusionat i agraït a Pont Solidari al Món que amb molta satisfacció seguim promocionant la seva carrera universitària.


Confiem en ell, un noi que a pesar de les moltes dificultats que li ha posat la vida ha sabut aprofitar sempre amb molt d'esforç les oportunitats que se li han presentat.


11 de maig 2013

Nepal Times



                                       http://issuu.com/nepalitimes/docs/nepali_times__655

Estem lluitan per que aquesta persona, que havia falsificat les sevas titulacions com a metge, deixi de fer mal i de enganyar i robar a la gent del seu propi poble.




06 de maig 2013

Demanda Mundial per la Seguretat dels Treballadors/as de Bangladesh

El pitjor desastre que ha viscut Bangla Desh sembla empitjorar cada dia que passa. Les autoritats han confirmat que han trobat més cossos sota la runa de l'edifici de tallers i fàbriques que es va ensorrar el 24 d'abril. El balanç de morts ja supera els 500 segons l'últim balanç que s'ha fet públic. Ja no es busquen supervivents, però continuen apareixen cadàvers mentre es duen a terme les tasques de desenrunament.
Centenars de persones continuen acampades al pati d'una escola pròxima a la zona i esperen notícies de familiars desapareguts. Encara hi ha 149 desapareguts.
Les persones que van morir en la tragèdia de Rana Plaza estaven produint peces per a marques europees i d'Amèrica del Nord quan les seves fàbriques es van esfondrar. Una sèrie d'empreses ja han reconegut la producció en aquestes fàbriques com Primark (Regne Unit/Irlanda), Bon Marche (Regne Unit), Joe Fresh (Loblaws, Canadà), El Corte Inglés (Espanya) i Mango (Espanya). També es van trobar etiquetes de Benetton entre les restes de la fàbrica que estan sent identificades.
Les marques han fet propostes insignifcantes i insuficients per fer front a les deficiències en la construcció i la seguretat contra incendis. Aquestes propostes insignificants van des de posar a les persones treballadores un vídeo de seguretat (cas d'H&M) a unes classes teòriques de seguretat (Walmart).
Quanta seguretat proporciona un vídeo quan s'esfondra un edifici mal construït o quan no hi ha sortides d'emergència ni mesures antiincendis?
El responsable de la marca canadenca de roba que produïa una bona part dels encàrrecs a l'empresa sinistrada ha lamentat els fets, però diu que continuarà fabricant a Bangla Desh.
Es calcula que hi ha unes 4.000 fàbriques de roba que exporten roba a empreses de tot el món.


Donat que totes aquestes marques pel que es veu pensen continuar la seva irresponsabilitat, poca vergonya, falta total d'humanitat i avarícia, en vers la gent pobre d'aquest país i alguns altres que tots sabem,  fem boicot total a la compra del material produït per ells. Comprem menys però amb la seguretat que esta produït per persones a qui es respecten els seus drets laboral.

SIGNA AQUÍ L'ACCIÓ MUNDIAL i DIFON. GRÀCIES!


Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

03 de maig 2013

UN COP DE MÀ ALS MES POBRES DE L'ÍNDIA

El dia 22 d'abril es va presentar a la botiga Apple de Passeig de Gràcia el llibre interactiu:

El text descriu el dia a dia d'una voluntària treballant durant cinc mesos en un Hospital i Escola d'una àrea rural d'Orisa amb l'ONG CITTA.
L'autora, Marta Miquel va explicar com havia fet aquest llibre, un llibre interactiu, això vol dir que hi ha vídeos sobre la vida diària i d'algunes de les activitats realitzades amb amb la població índia, galeries de fotografies, fins hi tot el powerpoint que va fer servir per a donar les classes de Primers Auxilis als diferents poblats amb el quals va treballar.




Amb un toc sobre la pantalla del IPAD podreu accedir sense sortir del vostra llibre a tota la documentació iconogràfica. Es un llibre que prèviament s'havia editat amb CD i que ara gràcies a l'aplicació IBOOKS AUTHOR s'ha pogut autoeditar i al que podeu accedir des de la IBOOKS del vostra IPAD.




Totes les descàrregues d'aquest llibre seran destinades a les millores del Hospital i l'Escola de Juanga per a les quals la nostra Associació Pont Solidari al Món segueix treballant.

29 d’abril 2013

Ens hem unit a una causa solidària.


L'Amin és un noi indi que va fugir de casa als 5 anys degut als maltractaments que rebia del seu padrastre i va sobreviure durant 3 anys al carrer, a Bombai, en diverses estacions de tren, on va rebre tot tipus d'abusos. Als 8 anys el van recollir una monja i un capellà jesuïta i el van acollir al seu orfenat "Snehasadan" - que vol dir "casa de l'amor" en hindi.  Allí va créixer feliç tot i que en va fugir un cop, el van formar, va recuperar la confiança en ell mateix i en els altres i va tirar endavant. Avui fa de taxista i guia turístic de Bombai.

Ha escrit un llibre "Life is life, I'm because of you" del que en porta venuts ma en ma més de 1000 exemplars a l'Índia i 2000 a Barcelona, Girona i Lleida, en un temps rècord. Primera auto edició a l'Índia 6 de Gener 2013, i a Barcelona 5 d'abril 2013, 
El llibre tracta de la seva vida. Amb els diners que guanyi de la seva venda vol obrir una cafeteria-biblioteca per donar feina a nois i noies que surten del seu orfenat als divuit anys, que en molts casos, donat que no tenen cap tipus de xarxa familiar, cauen novament en la marginalitat. A més vol que aquesta cafeteria-biblioteca funcioni com a borsa de treball per a la resta de nois i noies sortits de l'orfenat que tenen un ofici, per a què la gent s'hi pugui adreçar quan busqui un professional en alguna matèria. I també vol que sigui un punt de trobada per a tots ells, per a què tinguin un lloc on es puguin trobar i mantenir els vincles d'amistat i ajuda mútua iniciats a l'orfenat.
És un llibre que recomano de totes totes, escrit des del cor, amb molta tendresa i sensibilitat i amb total sinceritat.  És un llibre fàcil de llegir i molt amè, carregat d'esperança, de solidaritat i d'optimisme. 

L'Amin te una plana del llibre d'en Martí Gironell "La ciutat dels somriures", editat al 2007, dedicada precisament a ell, casualitats de la vida. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/633242-somnis-de-bombai.html. Avui dia 29 d'abril a la contra de la Vanguardia es pot llegir una entrevista feta a l'Amin per el Sr. Victor Amela.

           Si voleu llegir el llibre el podeu trobar a Llibreria +Bernat (carrer Buenos Aires 6) i a la
llibreria Amazón està publicat en castellà, anglès i francés.


Entrevista amb l'Amin a BTV

11 de març 2013

HUMLA HAURÀ D’ESPERAR…


No tenim bones notícies. Tal com varem escriure en els posts d’aquest blog mentre erem a Humla treballant en el projecte de Cirurgia General:

22 setembre, Ja som a Katmandú
“A algunes persones els ha molestat la professionalitat de la nostra feina, són coses que passen de vegades quan es viu el dia a dia al cor d'una ONG. És per això que creiem que hem perdut avions i hem estat esperant hores i hores per baixar de les muntanyes a la vall de Katmandú”.

30 de setembre, Ja som aquí
“Malgrat els anys que el bloc mèdic d'aquest hospital porta en funcionament, tenim la impressió que no acaba de respondre a les necessitats reals de la població amb un cens de 75.000 habitants. Falta sobretot una cosa molt important en sanitat, la detecció i l'estudi dels nivells epidemiològics de salut, el treball de camp, el que en el món desenvolupat des de fa temps coneixem com medicina basada en l'evidència. En aquest marc hospitalari, el treball de camp o detecció dels problemes de salut és inexistent, fent poc efectius els recursos que d'altra banda tant l'hospital com Citta posseeix”.


En aquest posts deixàvem entreveure que haviem vist algunes coses que ens van fer patir molt i no ens van agradar gens, fins al punt de crear-nos un dubte compartit, en Yeshe, qui feia de metge a l'hospital de Humla, qui s'omplia la boca constantment de que treballava per als pobres, no reunia les qualitats professionals i ètiques esperades, i sospitàvem que no era metge. Entre nosaltres en vam parlar molt, hi havia infinitud de detalls que apuntàven cap aquí.
En Michael, director de l'ONG, m'havia demanat que intentés fer una valoració d'algunes coses que semblava que no anaven be. Citta Nepal anava al darrera de constatar algunes irregularitats que s'estaven produint en els comptes.
Una estança de dos mesos observant què passa, intentant treure l'enrellat del funcionament real, les interioritats secretes de facturació i moviment de diners, van donar per molt més de l'esperat.
No va ser gens fàcil prendre la decisió de comunicar les nostres sospites a CITTA, consideràvem molt greu haver de dir que pensàvem que en Yeshe no era metge, ens podíem equivocar i causar un perjudici a ell posant-lo sota sospita mentre no s'aclarís la situació, i també a nosaltres si realment ho era.
La reunió amb CITTA  a Katmandú va ser tensa. En Michael va rebre molta més informació de la que esperava, i la nostra determinació en saber si aquest senyor era o no metge va ser molt clara.
Ha costat tres mesos averiguar que les seves titulacions no eren legals. Finestretes d'universitat, moltes explicacions, papers de la policia i la incredulitat de molta gent que envoltava al senyor suposat metge.

No sabem què passarà a partir d'ara, ens sap molt de greu saber que aquest senyor hagi fet tant de mal als seu propis conciutadans, ell és nascut a Humla i ha enganyat a tots els seus veïns. Ha enganyat no solament a CITTA, també a altres ONGs que col·laboraven en el funcionament de l'hospital.
Per altre banda estem satisfets tot i que amb molta tristesa d'haver descobert l'engany i haver pres la decisió de denunciar-ho. El camí no ha sigut fàcil; hem patit més aquests tres mesos que treballant a Humla.

Citta té un projecte a India en el qual fa tres anys que hi treballo i funciona correctament, tot i que treballar amb gent tribal és difícil. He estat al cas de tots el comptes, he disposat del resultat de tots els projectes realitzats, han acceptat i treballat en la majoria de les meves suggerències, que sempre he intentat presentar amb respecte. CITTA porta el control de tot des del principi, des de la creació de l'hospital l'any 1996 i l'escola al 2001 a Orisa.
A Humla ha estat diferent, el suposat metge ja era a Humla treballant com a metge en un petit edifici. Va conèixer en Michael a qui va demanar ajuda per poder arribar a més gent. L'any 2004 va començar una relació basada en la confiança mútua fins la constitució de CITTA Nepal, que ha degenerat amb els anys, quan aquest senyor ha començant a fer petites irregularitats, que amb el temps s'han fet més grans, en connivència amb algun dels membres de la junta de l'ONG a Nepal. El control ha estat difícil, aïllats com estan a les muntanyes de l'Himàlaia, amb les dificultats que hi ha per arribar-hi i la complicada situació política del país. Nepal ha estat sota la pressió de guerrilles maoistes durant bastants anys, que actuaven impunement contra els mateixos nepalesos i també contra els estrangers per a tenir ressò internacional. Si el grau de corrupció amb la monarquia era elevat, avui que la guerrilla és al govern la corrupció s'ha multiplicat per mil i es parla obertament de "l'ascens de la burgesia roja com el final de la mítica revolució maoista, la elit del partit robant a la base...", i el poble s'està empobrint encara més.
Nosaltres hem estat voluntaris que pel lloc, se'n pot dir de llarga durada, hem sigut el grup que ha estat més temps seguit vivint el dia a dia de l'hospital, hem treballat amb molta correcció i professionalitat i això ens ha permès detectar i denunciar defectes del sistema que al estar avisats de que hi havia problemes i amb una conjuntura política quelcom més segura que en l'època de guerrilles, ens ha permès actuar davant del que ens ha semblat incorrecte.

Immediatament desprès d'haver posat en coneixement de CITTA Nepal els nostres dubtes sobre la professionalitat d'aquest senyor, aquesta ONG s'ha posat a treballar, per a corregir els greus problemes detectats. Les dificultats estan essent màximes, però la lluita per poder seguir en defensa de la salut dels pobres per part d'en Michael i alguns dels membres no corruptes de Citta Nepal està essent intensa, molt dura i complicada.

Estem a l’espera de com es soluciona, com CITTA restableix el nou funcionament de l’hospital que realment és una necessitat urgent per a la gent de Humla. Tenen la determinació de fer-ho, el que els lloa, ja que moltes de les ONGs que han treballat a Humla en quant ha sorgit algun problema greu, han fugit, han deixat d’ajudar-los.
Aquella gent tan absolutament pobre que varem coneixer i tractar no es mereix ni volem, que els deixin abandonats a la seva sort, estem disposats a seguir endavant, pero de moment haurem d’esperar.
Mentretant seguirem treballant des d'aquí per què en quant es pugui tornar a Humla estiguem preparats per a tornar a donar servei a tota aquesta gent pobra que a més dels patiments que els toquen per haver nascut on han nascut, han hagut de deixar la seva deficient salut en mans d’un veí sense cap mena d’escrúpol.

Marta Miquel

05 de febrer 2013

Estic a L'India


Estic a l’Índia, amb els meus indis a Juanga.
Una escapadeta per ajudar-los a organitzar-se una mica millor en l’àrea quirúrgica. Esperava trobar unes obres acabades després d’un any d’espera pero tot i que han tingut temps de sobres només n’han fet la meitat, sort que al menys han triat lo més important que és tancar bé l’àrea que estava una mica a l’intempèrie i de tant en tant volaven ocells pel quiròfan.
No serà fàcil canviar els hàbits que tenen, però els veig amb ganes de fer les coses bé a quasi tots, veurem què passa perquè aquest any, no sé si és que em faig gran però tinc menys paciència i quan em fan enfadar crido i s’espanten. Segueixen amb el sistema de dir me “yes, yes” a tot encara que no hagin entés res, per tant a vegades el resultat de la feina feta no és l’esperat i em treuen de pollaguera.
Com sempre, em van explicant una desgràcia darrera l’altre. A un se li ha mort la vaca, a un altre que el pobre home no té cama, ni ortopèdica per a més desgràcia, ara té cataractes i no s'hi veu, m’ha demanat ajuda per operar-se. Una nena amb qui teniem relació l’han casada i una altra que volia estudiar ja li han trobat home per matrimoni.
El senyor que vaig pintar en un quadre i li vaig regalar ja és mort.
Segueixen les batusses entre famílies en la majoria de cases i també a l'hospital que té problemes amb una persona que havia treballat aquí i la van fer fora per fer la feina mal feta. Ara està fent la vida complicada al pobre Govinda que es passa el dia anant al jutjat. El dia abans d’arribar jo un poc més i s’el carreguen per encàrrec, sort que el cop de bastó que havia d’anar al seu cap va anar a para al vidre de l'auto que es va trencar en mil trocets.
Sempre hi ha un drama o altre, aquesta gent són molt complicats i enrevessats.
De totes maneres a mi sempre em tracten molt bé i em fan bastant de cas perquè aquest hospital ha canviat molt, s’han tornat molt nets, que és una de les coses que més falta els feia i són molt conscients del canvi tant els treballadors com els malalts.
Tinc deu dies per fels-hi entendre que al quiròfan s’ha de vestir pijama i la roba que duen se l'han de treure, que les mascaretes no van sota el nas, que l’instrumental s’ha de rentar a consciència peça a peça i amb delicadesa, fer instalar una pica nova per què els cirurgians es rentin i canviar la vella per una de nova per netejar el material brut; la que hi ha és bruta i rovellada, impossible d’aprofitar. El fuster ens ha de fer una taula de treball ja que fins ara tot es feia a terra, i unes estanteries per l’habitació magatzem. Quasi res…


4 de febrer
Les piques les hem comprat a les quibambes, el ferrer ens ha fet els suports una mica rupestres, i el lampista les ha col.locat, després d’una setmana de batalla. Hem enrajolat parets, i vam tenir una reunió amb tot el personal de quiròfan, cirurgians inclosos, on els vaig cantar la canya per tota la bruticia recol.lectada al llarg dels anys que hi havia a tota l’àrea quirúrgica. El daltabaix va ser considerable i sembla que s’han posat les piles. Pero per què us feu una idea del que costa qualsevol concepte. Els dic que les baietes i mopes quan acabin de fregar al cap del dia les deixin a la nit en lleixiu, doncs bé, tal i com queden després de fregar les fiquen en una galleda amb tres dits d’aigua i hi tiren un grapat de lleixiu en pols. L’endemà a la galleda hi ha com una sopa espessa i grisa que fa angúnia de veure. Ja ho hem corregit, primer netejar les baietes i fregones amb aigua i sabó  i després en remull amb lleixiu fins l’endemà.
Poquet a poquet van fent, pero costa… lo que no està escrit.

Avui he fet la classe de primers auxilis als nens i nenes d’onze anys. Encantadors, he tingut un munt de voluntaris per practicar embenats i tota mena de assitències a ferits i malalts, s’han divertit molt, feia una setmana que esperaven aquesta classe amb molta il·lusió i m’han fet molt feliç.
Em queda encara una altra classe, els de 12 anys. Són els alumnes de l’escola primària que han passat a secundària, que es on vam començar amb l’Albert ara fa 4 anys.
Encara queden tres dies per acabar la feina programada, i tot va sortint, de tant en tant em desesperen una mica pero després sempre em donen alegries quan veig que al final acaban entenent-me.
Avui els operats de la setmana passada han marxat tots a casa, hauríeu de veure com ha deixat l’habitació qui l’ha netejat, feia goig de veure. Demà quan ingressin els nous malalts quirúrgics la trobaran com una patena. Fa tres anys no es netejava res, en sortien uns i hi entraven d'altres,  fins hi tot les papereres seguien plenes de la brutícia dels malalts anteriors i els orinals bruts corrien per terra.
Les coses han canviat i estic molt contenta.
El que no ha canviat és el sistema elèctric del país, seguim amb talls de llum i sense internet quasi bé a tota hora. Aixó depen del govern i no m’hi puc ficar, de moment…
A pesar de que som hivern, estem a 28 graus, ells tenen fred però jo estic desitjant el meu hivern, aquí no paro de suar.
Marta

09 de gener 2013

Entrevista a la TRIBUNA DEL MARESME

 "Qui dona avui rebrà demà i podrà tornar a donar i a rebre"


Marta Miquel és metge al SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques) i cooperant a l’Índia i al Nepal. Des de fa un any, aquesta veïna de Vilassar de Mar presideix l’associació PONT SOLIDARI AL MÓN, fundada al novembre de 2011 amb la voluntat de col·laborar en els projectes que l´ONG CITTA té a Índia i Nepal i amb l'escola Maristas Sagrada Familia de Limpio, a Paraguai. D’aquesta manera volen unir els esforços i potenciar la col·laboració en projectes en què els seus membres ja estaven treballant a nivell personal. Actualment acaba de tornar d’una estada en una de les regions més pobres del Nepal on, amb un equip quirúrgic, han equipat un quiròfan i han operat a persones que no tenen accés a la cirurgia.


Com neix la idea de crear l’associació Pont Solidari al Món?
Una companya també metgessa estava col·laborant en un projecte a nivell personal i familiar, per a un grup de nens i nenes amb dificultats per seguir el ritme del curs escolar, en una àrea on hi ha molta pobresa, a Limpio, població propera a Asunción, a Paraguai. Jo feia dos anys havia començat un projecte de col·laboració amb l’ONG CITTA que treballa des de fa anys a l’Índia. Tenia diversos col·laboradors, tant en qualitat de voluntaris “in situ”, com donacions en material, sobretot sanitari i també donacions econòmiques. Una cosa que havia començat a nivell individual, va començar a créixer, motiu pel que ens va semblar que ens podria ser útil crear una associació, un primer primer graó, per difondre amb més entitat la nostra feina i arribar a més gent, i perquè la transparència de la nostra activitat amb les donacions que estàvem rebent quedés registrada. Hem pogut constatar que la gent és molt solidària, però sabem que vol saber com i on arriba la seva ajuda, cosa que implica tenir les idees clares, canalitzar-les molt bé i treballar dur perquè els projectes als quals servim siguin de tots, nostres i dels nostres socis col·laboradors.

Aquest primer any d’existència de l’entitat com el valora? 
No ens podem queixar. L’Associació tenia tres projectes, seguir amb la col·laboració que ja estàvem fent a Limpio, continuar amb el suport als estudis Universitaris d’en Babu a l’Índia, i un projecte nou, instrumentalitzar i operar en un quiròfan en una zona remota i molt pobre, a 3.000 m d’alçada dins de la serralada de l’Himàlaia, a l’est del Nepal.
Aquest últim d’una envergadura considerable, hi ha molt pocs quiròfans al món a aquestes alçades, les dificultats eren molt grans, només disposàvem d’un edifici, una taula quirúrgica i un llum, només s’hi arriba en una petita avioneta i no tots els dies perquè en aquestes muntanyes la climatologia és complicada. S’havia d’adequar tot l’edifici, comprar tot el material quirúrgic, instrumental, bisturí elèctric, aspirador, taules, tot el material d’esterilització, d’anestèsia i tota la medicació, fer-hi arribar tot un equip de casa, cirurgians, anestesista, infermeres i metges. Ha estat una quimera però ho hem aconseguit i hem operat 56 persones que mai haguessin tingut accés, per les dificultats econòmiques extremes que pateixen, a la cirurgia, ja que s’han de desplaçar amb l’avioneta a la ciutat més propera, cosa que les seva economia no els ho permet.
Estem molt satisfets, hem pogut portar a terme tots tres projectes, no sense dificultats, amb la inestimable col·laboració dels nostres socis, fundacions que ens han donat el seu suport, empreses que han participat, i un grapat de professionals que han treballat de manera completament altruista perquè al Nepal el projecte fos un èxit. El primer any l’Associació ja té 15 socis.


Si voleu llegir l'article sencer 

TRIBUNA DEL MARESME
GENER 2013


I si teniu un parell de minutets més mireu aquest vídeo que és de les coses més boniques 
que m'han fet arribar:


08 de gener 2013

Fira de Nadal a Bigues i Riells

A Bigues i Riells vam tenir una paradeta per a difondre l'Associació Pont Solidari al Món. La nostra relació amb Bigues i Riells ve d'anys, la presidenta hi ha viscut 12 anys i la secretària hi viu des d'en fa 15.
Varem aprofitar per vendre unes llànties pintades a mà per nosaltres mateixes i el CD del llibre on es relata l'experiència de Marta Miquel com a voluntària a Orisa "Un cop de mà per als més pobres de l'Índia". 
Aquí teniu una imatge de la nostra paradeta.




A Bigues i Riells han convocat un Premi de Cooperació Internacional per al Desenvolupament Humà   al qual ens hi hem presentat.