06 de setembre 2012

Tot l´equip és a HUMLA


Tal com estava previst el dia 4 de setembre després de tres dies de viatge van arribar en  l'avioneta, el Dr. Jose Maria Ferrando i Dr. Carles Ortiz, els nostres cirurgians, la Dra Anna Casanovas, anestesista, Ana Castells i Laura Soriano, infermeres instrumentistes, Miquela Madrid, una gran ajuda, i el Dr Miquel Rodriguez, el nostre intensivista.
Van passar tot l'instrumental quirúrgic i un munt de material per al quiròfan sense que fos testejat pel RX de la duana de Katmandú.
Els vaig anar a rebre a l'aeroport, havia plogut tota la nit, vaig sentir cada gota que queia amb l'angoixa de pensar si hi hauria vol que els portés fins Simikot. A ells els va passar el mateix, no van dormir pensant en el vol i en el que jo estaria patint. Cal dir que van fer molta broma sobre si la meva preocupació per la seva arribada era per veure'ls ja d'una vegada o pel Malboro que em portaven.

Tenia moltes ganes de veure'ls. Som un equipàs, estem feliços, i molt contents de ser aquí.
No hi ha hagut internet des de l'últim dia que vaig escriure. Ha costat saber què passava, però al final ho he esbrinat, no estaven al corrent de pagament. Veurem el que dura!

El dia 4 va ser de relax, el Dr Yeshe els va mostrar tot l'hospital i l'edifici quirúrgic. Els ha agradat molt, no van trobar cap pega, tot i el folrat de plàstic i les xinxetes. La Laura i l'Anna es van fer les reines de les àrees neta i bruta del quiròfan, l'anestesista es va agafar al carro d'anestèsia com si fos la seva joia personal, en Miquel es va muntar el seu espai UCI pel que pugui passar, i els cirurgians es van posar a arreglar la taula quirúrgica que estava coixa i sense hidràulic.
En Carles molt decidit em va demanar la caixa d'eines, necessitava una clau anglesa. Claus només n'hi ha per als candaus de les habitacions, només disposem d'un martell que és dels fusters. Em vaig fer un fart de riure! Després de molt insistir van aparèixer unes alicates i amb traça i molta força va aconseguir desmuntar la taula i posar l´oli que havia vessat quan la varen dur en l´avioneta, meitat de la reserva que tenia en Yeshe guardada, meitat del generador perquè no n'hi havia prou. I el hidràulic va funcionar!
La coixera no és reparable, li falten dues rodes en un mateix costat, però ho hem solucionat amb dues falquetes de fusta.
Temíem el dia següent, temíem que l'hospital estigués abarrotat, i els nostres temors es van confirmar. A les 6 i mitja del matí va començar a arribar gent i més gent, i més i més.
La coloraina era espectacular, però eren persones malaltes que venien a visitar-se i en Josep Maria i en Carles haurien de visitar-los. Això suposa interrogar-los, desvestir-los de les vint capes de roba que porten i prendre decisions. El Dr Yeshe està permanentment amb ells, col·laborant en la visita i en la traducció.
Quan es proposa una cirurgia els envien a la Dra. Casanovas o Dr. Rodriguez que fan l'estudi preoperatori. Història clínica, electrocargiograma i RX de tòrax si per la exploració cal, glucèmia i coagulació amb un aparell de control de Sintrom a domicili, el COAG-Check, gràcies a Roche que ens el va donar, perquè quiròfan en tenen, però laboratori NO.
No tota la multitud que esperava al pati de l'hospital era per cirurgia. La ràdio local ha estat tot el mes publicant FREE Surgical CAMP amb el llistat de les intervencions quirúrgiques que nosaltres vam dir que podíem fer. Però no tota la gent de la regió entén el mateix que es publica a la ràdio. Ells capten la paraula Free i Camp que és indicativa de metges estrangers que vénen a visitar i possiblement medicaments gratuïts. Això crea confusió i pèrdua de temps, però els visitem a tots, un per un, amb calma, dedicació i paciència perquè s'ho mereixen. Molts d'ells han caminat més de tres dies per ser visitats.
Hem vist molta patologia que al nostre país és difícil de veure, nòduls infectats que ens fan sospitar tuberculosi, malnutrició generalitzada, patologia abdominal per cucs, cicatrius retràctils enormes, golls per dèficit de iode, sarna ... Ha vingut una nena amb retraccions d'una gran cremada en tot l'abdomen, engonals, perineu i part de les cames. La seva mama l'ha portat dos dies seguits pregant que féssim alguna cosa, no podem, ens dol molt no poder fer algunes de les intervencions que serien necessàries per manca d'estructura.
Ja tenim una bona llista de pacients programats per operar, començarem el dia 9 tot i que demà tenim un malalt que no pot esperar.
Tot està a punt, l'hospital està super organitzat, el personal ens cuida moltíssim, segueixen agraïnt la nostra i la vostra col·laboració, estan encantats amb tot l'equip, nosaltres estem feliços i el quiròfan ple a vessar de material, està super net i lluent.
Espero que a partir d'avui pugui tornar a explicar la nostra experiència a poc a poc com feia abans, que podeu tornar a viure amb nosaltres el dia a dia d'un quiròfan d'altura, un quiròfan a 3000m a la serralada de l'Himàlaia.
I ara m´en vaig a fer un volt, anem a conèixer el poble, tots junts, que ja ens toca; no ens hem mogut en tres dies. Quan torni us poso totes les fotos.
Una abraçada de tots per tothom!

Marta

1 comentari:

Màrius Ortiz ha dit...

Us desitjo molts èxits en una tasca tan maravellosa i a la vegada complexa.

Una abraçada a tots des de Barcelona.

Màrius Ortiz
germà den carles)