26 de setembre 2012

Katmandú



Avui, dia de treball. Hem estat visitant un hospital públic i un de privat de la mà del Dr. Diresh. Ens ha agradat veure'ls. L'hospital públic té 700 llits, distribuïts per especialitats. Sales grans amb molts llits, ben dotades. Malgrat ser públic l'assistència no és gratuïta, però si una persona sense recursos arriba a l'hospital és atesa correctament amb una dotació econòmica que es nodreix de pacients que poden pagar i trien aquest hospital per la qualitat dels seus professionals. Hi havia gran quantitat d'estudiants i residents. Els residents paguen per la seva formació, només el 10% de places tenen formació gratuïta, els que han estat estudiants brillants durant la carrera.
L'hospital privat és molt nou, no l'hem vist molt concorregut i només hem vistat el servei d'urgències. El Dr. Diresh ens ha dit que tot i ser privat de vegades resulta una mica més econòmic que el públic. Dediquen uns dies a l'any per comú acord dels seus propietaris a "Free treatment", tant en cirurgia com en medicina i aquest dia solen tractar 200 pacients de mitja, que em semblen molt per aquest hospital.
Hem estat parlant per treballar conjuntament a Humla. Tenir un equip nepalès que vagi a operar en el quiròfan que hem deixat preparat, és un somni. Però cal ser molt caut, parlar molt més i veure quin sistema de treball tenen. Sabem que fer-ho bé no és gens fácil en aquelles alçades i amb pocs recursos, però cal confiar, el Dr. Diresh ens sembla bona persona, en el seu currículum consten diverses actuacions en regions de l'est del Nepal en camps de cirurgia muntats en escoles durant alguns dies.
Sabent que nosaltres treballem en un sistema d'emergències amb ambulàncies medicalitzades ens volia ensenyar una de les que hi ha a Katmandú però estava de servei. Tenen cinc vehicles medicalitzats regulats per un centre d'atenció telefònica. Pertanyen a una ONG, el govern només te ambulàncies bàsiques, que cobren. Aquesta ciutat té cinc milions d'habitants, un trànsit infernal, i molts accidents. De moment, amb tan poca assistència, la quantitat d'accidentats i malalts que haurien d´arribar vius a l'hospital no  hi arriben.
Ahir vam visitar Pasupatinath, el crematori de persones hindús de Katmandú. Permanentment s'estan cremant persones difuntes que arriben en una llitera portats pels seus familiars. El ritual és impressionant.
Aquest migdia en Miquel i jo hem visitat a un bon amic, al Kami Sherpa. Un home bo que està patint les conseqüències d'haver confiat en una noia del nostre país de la qual s'ha realitzat recentment la pel·lícula, "Katmandú" sobre la seva vida, que no té res a veure amb la crua realitat. Ens ha fet molta il.lusió tornar-lo a veure, continua tenint el mateix somriure sherpa de sempre i ens ha agradat molt que segueixi lluitant junt a molts col·laboradors de casa nostra per una cosa que és molt seva.