30 de setembre 2012

Ja som aquí !!!


Ja som a casa, finalment hem acabat la nostra tasca a Simikot. Com heu comprovat a través del blog, la posada a punt del nostre projecte ha estat laboriosa, començant per adaptar el material i l'escenari quirúrgic a unes condicions orogràfiques, ambientals i culturals dures i molt diferents, passant per una aproximació a un marc sanitari desconegut per nosaltres i acabant per una certa limitació que l'idioma ha generat, creant a vegades dubtes i incerteses; afortunadament tot això alleujat per una natural i real amabilitat dels pacients i els seus familiars.
Ens ha impressionat a tots el fort sentit gregari de la gent, probablement com a mecanisme de defensa i protecció davant de les adversitats.
Podriem dir que l'hospital Dr. Cristofer Barley de CITTA actualment ha quedat dividit en dos blocs d'actuació:
- Un que teòricament maneja la patologia mèdica amb les seves unitats d'ingrés i atenció ambulatòria i
- Un altre, el que ha estat activat per nosaltres intentant concentrar algunes de les patologies pròpies de la zona.

Tot i no haver comptat amb un "triatge" de patologia quirúrgica de qualitat i ben orientat, treball que prèviament s´havia de dissenyar pels responsables de la zona, hem pogut cobrir i tractar algunes necessitats quirúrgiques reals.
Des del punt de vista de la nostra tasca i malgrat les limitacions, creiem que pot ser beneficiosa i útil l'existència d'un espai quirúrgic en aquestes latituds, ho hem demostrat operant patologia menor i ambulatòria així com alguna cirurgia major de caràcter ginecològic molt habitual en aquesta zona. L'hem enfocat el més adequadament tenint en compte l'estil personal, familiar i laboral de la gent de Humla. Les tècniques anestèsiques locoregionals utilitzades han facilitat una mobilització precoç dels pacients permetent que tornessin a la seva vida diària precoçment, (no s´ha d´oblidar que la majoria han hagut de fer grans desplaçaments, una mitjana de dos dies caminant). Els pacients que han necessitat algun dia d'ingrés s'han beneficiat d'una sala de "recovery" capacitada per a la seva estabilització hemodinàmica i clínica, situada en el mateix bloc quirúrgic i sempre animada per un suport familiar excel·lent.

Malgrat els anys que el bloc médic d´aquest hospital porta en funcionament, tenim la impressió que no acaba de respondre a les necessitats reals de la població amb un cens de 75.000 habitants. Falta sobretot una cosa molt important en sanitat, la detecció i l'estudi dels nivells epidemiològics de salut, el treball de camp, el que en el món desenvolupat des de fa temps coneixem com medicina basada en l'evidència. En aquest marc hospitalari, el treball de camp o detecció dels problemes de salut és inexistent, fent poc efectius els recursos que d'altra banda tant l'hospital com Città posseeix.

Al llarg d'aquests dies hem conegut alguna cosa sobre el funcionament d'altres organismes sanitaris ubicats en aquesta àrea de Humla, vam visitar l'hospital públic i vam saber de la existència d'algunes postes de salut. Podem dir que no tenen de tot i estan deixats absolutament en mans de la misèria i de la marginalitat, on els principis bàsics de dignitat estan absents...
No hem coincidit directament amb els poders governamentals locals ni nacionals encara que sí hem sabut d'ells ja que solen estar presents quan hi ha celebracions de caràcter festiu i organitzatiu; sobretot quan reben a nivell local grups, la majoria estrangers, aficionats a fer campanyes de "donació "puntuals i probablement poc efectives que només serveixen per tranquil·litzar les consciències d'aquests i per enfortir la imatge pública i el poder d'aquells.
No hi ha dubte que hi ha molt per fer, no només sobre el lloc d'actuació sinó també a nivell institucional plantejant permanentment el sentit de les polítiques de cooperació.
No ens podem relaxar i cal revisar i actualitzar sempre els objectius principals i gairebé l´únic: "L'ajuda als més necessitats" suportada sobre els principis de justícia i no maleficència, és així com la qualitat de la cooperació serà probablement excel·lent.

Aquests dies hem estat a Katmandú, ciutat capital del Nepal que es mou entre el caos urbanístic i social irrecuperable i una tradició religiosa i cultural que sustenta una espiritualitat molt forta, rellingant-se per una banda a la transcendència i per l´altra a la terra humanitzant-los, l'amabilitat, servei, i en general les formes suaus de comportament ho tradueixen...Gaudint de tot això, hem aprofitat aquests dies per abastar la 4ª fase del nostre projecte focalitzada a donar-li continuïtat. Tot i les limitacions creiem possible un treball futur.
Malgrat les dificultats, estem molt satisfets de la nostra feina. Orgullosos d'haver pogut operar 56 persones d'una de les regions més remotes i més pobres del Nepal. Aquests dies a Katmandú moltes persones nepaleses ens han preguntat què hi feiem allà i a l'explicar el nostre projecte ens agraïen i felicitaven per haver anat a ajudar d'aquesta manera tan concreta i efectiva, a una de les parts més remotes del Nepal completament perduda i oblidada en les muntanyes de l'Himàlaia. Aquí no hi va quasi ningú, ens deien.

Aquesta curta però intensa experiència ens ha brindat la possibilitat de fer un bon treball assistencial al Nepal més ancestral i reflexionar un cop més sobre quins són els termes i nivells d'una bona cooperació, sempre revisables i millorables.

Josep Mª Ferrando, Marta Miquel, Anna Casanovas, Laura Soriano, Ana Castell, Carles Ortiz, Miquela Madrid i Miquel Rodriguez. l´Equip Quirúrgic de Nepal.

Els pares d´una de les nostres infermeres, la Prativa, ens van convidar a dinar l´últim día a Katmandú 





2 comentaris:

Enric Cullell Mata ha dit...

Enhorabona per la tasca que haveu fet, per a sempre ací teniu un col.laborador, sou molt grans, tenim que fer una quedada tots per a que ens expliqueu tot, Besets.

Associació Pont Solidari al Món ha dit...

Gracies Enric, aquí estem, a casa nostra, pensante en com tornar-hi.
I tant que quedarem, Valencia es a la cantonada.
Una abraçada molt forta i endevant!
Marta