14 de setembre 2012

Èxit total en els controls post cirurgia!


Avui hem vist els pacients operats fa una setmana i hem donat d'alta als que han requerit alguns dies d'ingrés per cirurgia major. Estem molt satisfets, totes les ferides tenen bon aspecte, ni una sola infecció. Quan passem visita ens somriuen tots i totes. Hem tingut dues senyores que estem convençuts que han estat fent una cura de repòs, dormien, menjaven i tornaven a dormir. Tota la seva vida treballant, dormint sense matalàs, cuinant per a la seva família i durant tres dies les hem cuidat i han estat en aquest hospital com si de reines es tractés. Només un dia, una d'elles va tenir un petit rampell, a les deu de la nit se'n volia anar a casa com fos. És una gran fumadora i això és només el que volia, sortir un momentet a fumar. Jo la comprenc.

Tenim una borrasca a sobre que ha deixat la pressió atmosfèrica a 700 mmHg, que per a nosaltres és com si de cop haguéssim pujat a 3.800m i ho hem notat, estem astènics, tenim una mica de mal de cap, pressió en els sins maxil·lars i poca punteria. La Laura intentava tirar l'embolcall d´unes gases a la paperera i no n´ha encertat ni una.

L'odissea de les mules i el petroli continua. La setmana passada vàrem operar a una senyora que tenia vidres al braç des de feia dos mesos. Que tindrà a veure amb les mules? Doncs molt, ella era de Limi, una vall molt a prop de la frontera amb Tibet i segons sembla tenia mà a la duana. Avui han passat 100 l. de petroli gràcies a la seva col·laboració, en agraïment a la nostra feina. Així que d'aquí a 6 dies arribaran les mules a l'hospital carregadetes del preuat fuel perquè durant l'hivern, que ja notem que s'acosta per que cada dia fa més fresqueta, puguin tenir llum.
La senyora en qüestió va ser anestesiada amb un bloqueig axil·lar ecoguiat amb sonda convexa i amb punció única atraumàtica. Aquesta informació és per als nostres amics anestesistes. Es va poder fer perquè miraculosament hi ha un ecògraf aquí model i any desconegut, però que ens ha estat molt útil.

1 comentari:

Vicen ha dit...

¡¡¡Muchas felicidades por todo lo conseguido y ánimo para continuar en vuestra misión!!!, cierto es que, cuando el corazón del hombre se despierta le esperan propuestas que ni se imaginaba y que cuando se da mucho se recibe más.
Un fuerte abrazo para todos y especialmente para José María.