11 de setembre 2012

9 de Setembre


Avui ens han inaugurat oficialment el quiròfan. Han vingut tots els que viuen d'algun càrrec a HUMLA. Han disposat una taula en U i han anat arribant un per un els jefecillos que governen la regió. Ens han donat un esmorzar que sabien que a nosaltres que érem els que havíem de treballar tot el dia no ens agradava, han fet presentacions diverses, en Yeshe un discurset i ens han vestit amb kates de benvinguda. A les 9.30 en punt tot l'equip quirúrgic s'ha aixecat, i ens hem anat a treballar. Teniem 10 pacients programats que no voliem fer esperar. Vénen nerviosos i espantats, quan veuen que el quiròfan és de veritat s'espanten encara més, però amb l'afecte i la perícia de la nostra excel·lent anestesista Dra. Anna Casanovas acaben somrient, i encara que no els interroguem massa, creiem que es troben a la Glòria.
Els nostres clients són molt pobres però extremadament educats i senzills, i encara que el muntatge els s'espanti ens adonem perfectament que confien en nosaltres. Les seves famílies també ens fan cas de tot el que els diem, s'esperen fora de l'edifici fins que tenim al familiar operat, li fan companyia d'un en un, són silenciosos i molt macos.

L'equip funciona a la perfecció, no tot el que tenim a Barcelona o València ho tenim aquí a la nostra disposició, i en canvi no trobem a faltar res.
Deu intervencions programades per al primer dia no són cosa fàcil, dos no han vingut. Segurament o s'han fet un embolic amb les dates (al Nepal són a l'any 2069 i tenen els mesos diferents), o els ha sortit algun treballet i aquí primer és menjar i després operar. Així que segurament apareixeran quan els vingui bé, i farem si cal alguna hora extra amb molt de gust perquè s'ho mereixen tot. Estem enamorats d'aquesta gent.

Les instrumentistes Anna, Laura, Puja i Prativa formen un equip que ens ha deixat a tots amb la boca oberta, no hi ha de tot però treballem com si n'hi hagués, han organitzat un sistema que no s'assembla en res als seus quiròfans, d'una manera tal que tot roda a la perfecció. Miquela i Ganga s'encarreguen del rentat d'instrumental i esterilització. Ni una ni l'altra havien fet aquest treball anteriorment, però estan super organitzades i mai ens falta de res. Cal tenir en compte que la roba es renta a mà i cal esperar que el sol l' assequi. Aquí ni rentadora ni assecadora, el més modern que tenim és l'olla esterilitzadora que la manegen com si fos l'olla a pressió de casa, la de bullir verdures. Com que és nova una vàlvula s´ha afluixat i hem hagut d´estar al cas tot un dia al despresuritzar-la, necessitava dues claus stilson que vam descobrir entre les eines del lampista que va venir a arreglar un dipòsit d'aigua.
Ja les havíem utilitzat per recollar la taula quirúrgica després de solucionar l'hidràulic. El problema, perquè sempre que es demana alguna cosa hi ha algun inconvenient, és que s'ha d'anar a peu a buscar aquestes claus a casa del lampista.
Per arreglar la vàlvula de l'olla s´havia de demanar de nou. El Dr. Ortiz cada vegada que em mirava em preguntava per les claus, van trigar un dia, jo estic acostumada a esperar per tot, però ell no. Li he canviat el nom i li agrada, ara és el Dr. Stilson.
El Dr. Stilson i el Dr.Jose M ª Ferrando operen als nostres estimats clients amb cura, formen un equip sensacional, i estan molt contents amb la seva anestesista, els deixa als pacients amb una mica de sedació i l'anestèsia justa perquè puguin treballar còmodament.
El Dr. Rodriguez controla tots els postoperats. Té una Àrea de Reanimació molt ben muntada i controlada. Estem tots molt tranquils sabent que els té vigilats i sense dolor. Els nostres operats i operades són tots prims, alguns una mica debilitats per les dures condicions de la zona i no es pot badar. Una lleugera hipotensió o un petit sagnat els podria desestabilitzar i aquí no comptem amb UCI.
És costum ensenyar als familiars en cas d'exèresi d'algun teixit la peça extirpada que guardem en una gasa per mostrar-la.
Avui hem operat un nen de set anys d'un quist testicular, s'ha portat de meravella, valent com un toro. Els hi posem mitjons i un pijama verd per mantenir el quiròfan el més higiènic possible perquè no podem fer que es dutxin. Al noi li venien una mica grans, no havíem comptat amb això.
Treure'ls del quiròfan amb raquianestèsia és una cosa difícil. Les portes de tot l'edifici están sobreelevades del terra i no podem passar la llitera. Fins avui ens els hem carregat a l'esquena, pesen molt poc. Però tot es va solucionant i avui l'avioneta ens ha portat una llitera de lona que no és lo millor, però almenys l´esquema d´en Carles no pateix.



11 de Setembre!!!
Els Catalans de l´Himàlaia no podrem anar a la manifestació per l´Independència, però crideu per nosaltres, ho tenim present.
Nosaltres seguirem operant, ja en portem 22. Tothom està molt content.
Desprès, si hi ha internet encara, us penjo unes quantes fotos.

2 comentaris:

Rosana Alcoi ha dit...

11 de septiembre de 2012.-

El mensaje es hoy para Marta , sin todo el trabajo que hiciste sola en agosto y que yo seguí, nada de esto habría sido posible. A los doctores y doctoras de España o sean de donde sean, aplausos, y para Marta corona de laureles y medalla de oro. Amigos preciosos sigan así, son maravillosos.Besos Rosa Ana Sempere-Alcoi

Luisa Cuerda ha dit...

Conforta saber que la solidaridad con Nepal no os hace olvidar vuestra cita anual para pedir independencia. El final del verano no sería lo mismo sin ella. Un abrazo al doctor Stilton por encima de todas las fronteras. Lucha.