12 de setembre 2012

I seguim treballant!

Ahir vam operar fins a les nou del vespre, no perquè ens programem massa malalts si no perquè s'ajunten els del dia, tres al matí i dos a la tarda, més la gent que ve quan pot i no el dia que els citem. Esperem que no passi molt sovint perquè vam acabar el dia molt cansats. Ja dominem el tema apagades amb el nou generador, són dos segons a les fosques i tot torna a tenir color. Preferim el generador a la llum del govern. La làmpara va millor, podem tenir tot funcionant al mateix temps sense problemes. Ho hem descobert després de patir alguns errors amb el concentrador d'oxigen, que se'ns apagava sense saber per què. Amb la llum del govern no podem tenir l'olla esterilitzadora i un concentrador treballant al mateix temps, amb el generador sí. Així que li hem canviat l'horari laboral a l'olla.
Aquesta olla la veritat és que ens porta de cap, fa molt vapor al despresuritzar-la i ens genera molta humitat. Però com a tot li trobem solució, hem obert uns quadradets a les finestres plastificades i els hem cobert amb dues gases grans a manera de mosquitera i la solució ha estat perfecta. Encara sort que som gent enginyosa i amb recursos!

Us presento oficialment al Dr. Stilson, home enginyós, mà fina amb el bisturí i mà de Sant amb les claus Stilson, que excepte amb els pacients les fa servir per tot.


Després del llarg dia d'ahir ens esperàven amb un foc de camp i sopar sota les estrelles, cervesa normal i chang, cervesa nepalesa. Vam compartir impressions amb el Dr. Diresh, cirurgià Nepalí d'un hospital universitari de Katmandú, que ha vingut uns dies a estar amb nosaltres. Ha quedat impressionat amb la nostra manera de treballar, organització, sentit d'equip, material, i il·lusió. Vol col·laborar amb Città Nepal per que el que hem començat segueixi endavant. Quan tornem a Katmandú visitarem el seu hospital i equip i ens reunirem per valorar les possibilitats de col·laboració universitària. Estava dins del nostre projecte per a l'any que vé, no esperàvem tenir una resposta tan positiva, caldrà valorar-ho bé, pero estem molt satisfets.


Tot va a bon ritme, cada dia tenim millor dinàmica de treball i avui per acabar d´arrodonir-ho hem realitzat la primera anestèsia general a 3000 metres amb èxit.

Tambè hem atès la primera urgència. Un nen de 11 anys ha vingut caminant un dia sencer, amb una fractura supracondília de colze desplaçada que calia reduir i tractar quirúrgicament. La reducció l'hem realitzat amb sedació però la cirurgia traumatològica no la podem fer aquí. Això suposa un greu problema per a la família que és molt pobra i trigarà almenys 48 hores a trobar els diners per al bitllet d'avioneta a Nepaljunj. Estem tots compungits, seria tan fàcil fer això al nostre país i aquí és tan complicat.
El guix per l'embenat costa dos euros i no ho podien pagar, això s'ha solucionat al moment, però cada setmana algun malalt hauria de ser atès en algun hospital gran i a tot no podem arribar.


2 comentaris:

Rosana-Alcoi ha dit...

12/09/2012
¡Carcajada Vikinga!cuando he visto la foto del Dr. Carlos! Qué bueno que tengan sentido del humor. Si señor, es un hombre muy apañado, un todoterreno 4x4. Hagan subasta, cualquier mujer lo compra. Gracias por mantenernos al día con sus avances y sus puntazos de humor, Rosa Ana-Alcoi

Eugenio ha dit...

Moltes felicitats a tots per la gran labor que esteu fent!
L'Anna ja m'ho va explicant, però estan molt bé aquests resums acompanyats d'imatges amb el detall de les aventures diàries que us toca enfrontar.
Molts ànims i força per tots i clar, un petonàs per l'Anna!
Eugenio