30 de setembre 2012

Ja som aquí !!!


Ja som a casa, finalment hem acabat la nostra tasca a Simikot. Com heu comprovat a través del blog, la posada a punt del nostre projecte ha estat laboriosa, començant per adaptar el material i l'escenari quirúrgic a unes condicions orogràfiques, ambientals i culturals dures i molt diferents, passant per una aproximació a un marc sanitari desconegut per nosaltres i acabant per una certa limitació que l'idioma ha generat, creant a vegades dubtes i incerteses; afortunadament tot això alleujat per una natural i real amabilitat dels pacients i els seus familiars.
Ens ha impressionat a tots el fort sentit gregari de la gent, probablement com a mecanisme de defensa i protecció davant de les adversitats.
Podriem dir que l'hospital Dr. Cristofer Barley de CITTA actualment ha quedat dividit en dos blocs d'actuació:
- Un que teòricament maneja la patologia mèdica amb les seves unitats d'ingrés i atenció ambulatòria i
- Un altre, el que ha estat activat per nosaltres intentant concentrar algunes de les patologies pròpies de la zona.

Tot i no haver comptat amb un "triatge" de patologia quirúrgica de qualitat i ben orientat, treball que prèviament s´havia de dissenyar pels responsables de la zona, hem pogut cobrir i tractar algunes necessitats quirúrgiques reals.
Des del punt de vista de la nostra tasca i malgrat les limitacions, creiem que pot ser beneficiosa i útil l'existència d'un espai quirúrgic en aquestes latituds, ho hem demostrat operant patologia menor i ambulatòria així com alguna cirurgia major de caràcter ginecològic molt habitual en aquesta zona. L'hem enfocat el més adequadament tenint en compte l'estil personal, familiar i laboral de la gent de Humla. Les tècniques anestèsiques locoregionals utilitzades han facilitat una mobilització precoç dels pacients permetent que tornessin a la seva vida diària precoçment, (no s´ha d´oblidar que la majoria han hagut de fer grans desplaçaments, una mitjana de dos dies caminant). Els pacients que han necessitat algun dia d'ingrés s'han beneficiat d'una sala de "recovery" capacitada per a la seva estabilització hemodinàmica i clínica, situada en el mateix bloc quirúrgic i sempre animada per un suport familiar excel·lent.

Malgrat els anys que el bloc médic d´aquest hospital porta en funcionament, tenim la impressió que no acaba de respondre a les necessitats reals de la població amb un cens de 75.000 habitants. Falta sobretot una cosa molt important en sanitat, la detecció i l'estudi dels nivells epidemiològics de salut, el treball de camp, el que en el món desenvolupat des de fa temps coneixem com medicina basada en l'evidència. En aquest marc hospitalari, el treball de camp o detecció dels problemes de salut és inexistent, fent poc efectius els recursos que d'altra banda tant l'hospital com Città posseeix.

Al llarg d'aquests dies hem conegut alguna cosa sobre el funcionament d'altres organismes sanitaris ubicats en aquesta àrea de Humla, vam visitar l'hospital públic i vam saber de la existència d'algunes postes de salut. Podem dir que no tenen de tot i estan deixats absolutament en mans de la misèria i de la marginalitat, on els principis bàsics de dignitat estan absents...
No hem coincidit directament amb els poders governamentals locals ni nacionals encara que sí hem sabut d'ells ja que solen estar presents quan hi ha celebracions de caràcter festiu i organitzatiu; sobretot quan reben a nivell local grups, la majoria estrangers, aficionats a fer campanyes de "donació "puntuals i probablement poc efectives que només serveixen per tranquil·litzar les consciències d'aquests i per enfortir la imatge pública i el poder d'aquells.
No hi ha dubte que hi ha molt per fer, no només sobre el lloc d'actuació sinó també a nivell institucional plantejant permanentment el sentit de les polítiques de cooperació.
No ens podem relaxar i cal revisar i actualitzar sempre els objectius principals i gairebé l´únic: "L'ajuda als més necessitats" suportada sobre els principis de justícia i no maleficència, és així com la qualitat de la cooperació serà probablement excel·lent.

Aquests dies hem estat a Katmandú, ciutat capital del Nepal que es mou entre el caos urbanístic i social irrecuperable i una tradició religiosa i cultural que sustenta una espiritualitat molt forta, rellingant-se per una banda a la transcendència i per l´altra a la terra humanitzant-los, l'amabilitat, servei, i en general les formes suaus de comportament ho tradueixen...Gaudint de tot això, hem aprofitat aquests dies per abastar la 4ª fase del nostre projecte focalitzada a donar-li continuïtat. Tot i les limitacions creiem possible un treball futur.
Malgrat les dificultats, estem molt satisfets de la nostra feina. Orgullosos d'haver pogut operar 56 persones d'una de les regions més remotes i més pobres del Nepal. Aquests dies a Katmandú moltes persones nepaleses ens han preguntat què hi feiem allà i a l'explicar el nostre projecte ens agraïen i felicitaven per haver anat a ajudar d'aquesta manera tan concreta i efectiva, a una de les parts més remotes del Nepal completament perduda i oblidada en les muntanyes de l'Himàlaia. Aquí no hi va quasi ningú, ens deien.

Aquesta curta però intensa experiència ens ha brindat la possibilitat de fer un bon treball assistencial al Nepal més ancestral i reflexionar un cop més sobre quins són els termes i nivells d'una bona cooperació, sempre revisables i millorables.

Josep Mª Ferrando, Marta Miquel, Anna Casanovas, Laura Soriano, Ana Castell, Carles Ortiz, Miquela Madrid i Miquel Rodriguez. l´Equip Quirúrgic de Nepal.

Els pares d´una de les nostres infermeres, la Prativa, ens van convidar a dinar l´últim día a Katmandú 





26 de setembre 2012

Katmandú



Avui, dia de treball. Hem estat visitant un hospital públic i un de privat de la mà del Dr. Diresh. Ens ha agradat veure'ls. L'hospital públic té 700 llits, distribuïts per especialitats. Sales grans amb molts llits, ben dotades. Malgrat ser públic l'assistència no és gratuïta, però si una persona sense recursos arriba a l'hospital és atesa correctament amb una dotació econòmica que es nodreix de pacients que poden pagar i trien aquest hospital per la qualitat dels seus professionals. Hi havia gran quantitat d'estudiants i residents. Els residents paguen per la seva formació, només el 10% de places tenen formació gratuïta, els que han estat estudiants brillants durant la carrera.
L'hospital privat és molt nou, no l'hem vist molt concorregut i només hem vistat el servei d'urgències. El Dr. Diresh ens ha dit que tot i ser privat de vegades resulta una mica més econòmic que el públic. Dediquen uns dies a l'any per comú acord dels seus propietaris a "Free treatment", tant en cirurgia com en medicina i aquest dia solen tractar 200 pacients de mitja, que em semblen molt per aquest hospital.
Hem estat parlant per treballar conjuntament a Humla. Tenir un equip nepalès que vagi a operar en el quiròfan que hem deixat preparat, és un somni. Però cal ser molt caut, parlar molt més i veure quin sistema de treball tenen. Sabem que fer-ho bé no és gens fácil en aquelles alçades i amb pocs recursos, però cal confiar, el Dr. Diresh ens sembla bona persona, en el seu currículum consten diverses actuacions en regions de l'est del Nepal en camps de cirurgia muntats en escoles durant alguns dies.
Sabent que nosaltres treballem en un sistema d'emergències amb ambulàncies medicalitzades ens volia ensenyar una de les que hi ha a Katmandú però estava de servei. Tenen cinc vehicles medicalitzats regulats per un centre d'atenció telefònica. Pertanyen a una ONG, el govern només te ambulàncies bàsiques, que cobren. Aquesta ciutat té cinc milions d'habitants, un trànsit infernal, i molts accidents. De moment, amb tan poca assistència, la quantitat d'accidentats i malalts que haurien d´arribar vius a l'hospital no  hi arriben.
Ahir vam visitar Pasupatinath, el crematori de persones hindús de Katmandú. Permanentment s'estan cremant persones difuntes que arriben en una llitera portats pels seus familiars. El ritual és impressionant.
Aquest migdia en Miquel i jo hem visitat a un bon amic, al Kami Sherpa. Un home bo que està patint les conseqüències d'haver confiat en una noia del nostre país de la qual s'ha realitzat recentment la pel·lícula, "Katmandú" sobre la seva vida, que no té res a veure amb la crua realitat. Ens ha fet molta il.lusió tornar-lo a veure, continua tenint el mateix somriure sherpa de sempre i ens ha agradat molt que segueixi lluitant junt a molts col·laboradors de casa nostra per una cosa que és molt seva.


24 de setembre 2012

Trobada amb en Michael


Tot i que ja estem de vacantes seguim treballant per els habitants de Humla. Ahir a la nit va arribar en Michael, el fundador de CITTA i aquest matí hem tingut una reunió amb ell i els responsables de CITTA a Katmandú. Ens han felicitat per la feina feta, era un projecte difícil i ho hem aconseguit amb molt d'èxit. Estem segurs que som els primers a Nepal i probablement en tot el món en haver operat cirugia programada a 3000 m d´alçada. Hem parlat de com hem trobat l´hospital, de problemes que pensem que s´han de solucionar, uns més urgents que altres, dos mesos observant, vivint el dia a dia a Simikot i a l´Hospital donen per a molt.



Volem continuar, el nostre projecte no s´ha acabat, ara tenen quirófan pero els falta trobar un equip humà que continui la feina començada.
Ens hem de trobar amb el Dr. Diresh, el cirurgià que va estar amb nosaltres els primers dies a Simikot. A través d´ell visitarem la Universitat de Katmandú i el seu hospital, per mirar d´establir cooperació entre ells i CITTA Nepal. Pensem que estem en el bon camí, no serà fàcil, aquest país es complicadet però hem causat molt bona impresió i aixó ens dóna molts avantatges.
Aixi que, ja ho veieu, no parem, entre visites a les parts més boniques de la vall de Katmandú encara anem fent feina i pensem en el futur dels nostres estimats Nepalesos.
Sabem que els últims malalts operats van fent un bon curs, estàn molt ben cuidats per la Puja i la Prativa, que els van treient els punts i fent les cures que toca.

Una forta abraçada de tot l´equip per a tothom.











22 de setembre 2012

Ja som a Katmandú!

Després d'un dia sencer de viatge hem aconseguit arribar a Katmandú. Ens hem aixecat a dos quarts de cinc de la matinada, hem estat sota un sol de justícia a l'aeroport de Simikot des de dos quarts de sis fins a la una del migdia esperant el nostre avió.
Cap a les onze ens han dit que la nostra avioneta s'havia espatllat, després que s'havia estavellat aterrant a Dolpo, anàvem en una companyia en la qual els voluntaris de CITTA mai volen. Hem perdut l'avió del matí de Nepaljunj a Katmandú amb el que hem hagut d'esperar fins a dos quarts de sis de la tarda per el vol a Katmandú.
Hem treballat amb tot l'amor, bon cor, professionalitat i dedicació. Els ciutadans de Humla estan molt contents, els qui han rebut el nostre tractament i els qui han conegut per veïns i familiars a pacients operats.
A algunes persones els ha molestat la profesionalitat de la nostra feina, són coses que passen de vegades quan es viu el dia a dia al cor d'una ONG. És per això que creiem que hem perdut avions i hem estat esperant hores i hores per baixar de les muntanyes a la vall de Katmandú.
Malgrat això i algunes coses més, estem molt feliços i molt, molt satisfets del treball realitzat. Un dels nostres agraïts operats ens ha acompanyat fins al mateix aeroport. 
El somriure dels pacients i les seves famílies sortint de l'hospital, ha estat el millor premi rebut.
Hem tingut un vol preciós en una mini avioneta per nosaltres sols, només es permeten 544 Kg i ha volat amb gairebé el doble de pes, coses que passen ...
Som a Katmandú a la guest house del Shengen Monastery just al costat de la Bouda Stupa, una passada de bonica, per reposar uns dies i tornar a la guerra.

Volant a Katmandú

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Ens despedim de Humla!


Els comiats sempre són difícils. Les persones amb les que hem treballat aquests dos mesos ens estimen de debò, ens ha costat a tots acomiadar-nos, llàgrimes, agraïment, sentiments a flor de pell, quantes coses hem après d'ells i ells de nosaltres!
       Gràcies GANGA, ASA, KIMA, IRIA, ASA oncle, PUJA i PRATIVA. Són les persones amb qui més hem conviscut, les persones que ens han ajudat amb gran professionalitat, afecte i moltes hores de treball al costat nostre perquè el projecte quirúrgic hagi estat un èxit.
No us oblidarem, estem amb vosaltres per sempre!
Gràcies!!!

18 de setembre 2012

Més Fotos!!!!

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Operant amb alegria a l'Himàlaia. Celebrant la nostra 25 intervenció


Sense internet altre cop!!!


S'ha espatllat internet, fa diversos dies que no funciona. Semblava que no havia de tenir solució però com aquí mai res és clar, avui n'hi ha per unes hores. Porta tres dies plovent dia i nit, vivim en un núvol tot i que ni ens en adonem perquè treballem a tope.
Ahir vam celebrar l´aniversari d´en Josep Maria, li vam fer una bona festa i alguns regalets. Vam menjar momos, menjar alguna cosa diferent va ser una bona celebración també per als nostres estómacs.
Hem tingut a l´Ana, la nostra instrumentista amb un xic de mal d'altura però el Dr. Rodriguez l'ha cuidat com una reina i ja la tenim completament recuperada.

Això s'està acabant, som a la recta final, ens queden uns dies de mirar el cel per veure si s'obre algun foradet per poder volar a Katmandú;; amb aquest mal temps, que es preveu que duri dies, no va l'avioneta i aquí comença a fer un fred que pela. Ha nevat a les muntanyes, cerquem una foto però amb tant de núvol és impossible.
Esperem que internet duri uns dies i ens puguem comunicar amb el món. Hi ha dies que ens sentim una mica aïllats encara que tenim la companyia dels nostres agraïts pacients que vénen a curar-se. Estan molt contents de veure els seus problemes reduïts a uns pocs punts. Avui un pacient ens ha regalat un cogombre gegant i pomes, són el millor del món, els nostres malalts és clar!

Una abraçada de tots nosaltres per a tothom!!!

Post per els nostres col.legues


Aquest bloc té molts seguidors, tant del món sanitari com amics i familiars aliens a la ciència mèdica. Molts dels nostres col·legues ens pregunten quin tipus de cirurgia estem fent, quin tipus d'anestèsia utilitzem, temes tècnics que després d'una setmana operant i amb les limitacions d'un triatge en una població molt dispersa, ara podem detallar, després de 12 dies de treball , d'haver operat fins al dia d'avui 51 pacients.
La patologia que havíem pensat que trobaríem s'ha confirmat, i en la llista d'intervencions quirúrgiques hem valorat:
Patologia de parts toves:
Grans fibrolipomes, quists sebacis evolucionats, adenopaties sobreinfectades, algunes d'aquestes tumorals, probablement secundàries a processos crònics com tuberculosi i processos limfoproliferatius no filiats; cicatrius queloides ocupants d'espai, alguna ginecomàstia (no filiada).

Patologia proctològica:
Fissures anals, hemorroides, abscessos perianals; ens hem trobat amb algun prolapse rectal grau II-III, que per manca d'exploracions complementàries i una bona anamnesi hem preferit no intervenir.
Patologia de paret abdominal:
Hèrnies inguinals, inguino-escrotals, epigàstriques i umbilicals.
Patologia urològica:
Hidroceles, fimosi.
Patologia ginecològica:
Prolapses uterins grau III-IV.
Patologia d'urgència:
Cos estrany en territori del N. Mitjà, Fractura supracondília de colze en un nen, Artritis purulenta de genoll.
Hem intentat fer una cirurgia no invasiva ja que aquests pacients han de ser donats d'alta precoçment per què viuen a diversos dies caminant del seu domicili i la seva economia no els permet ni a ells ni als seus familiars d'estar-se a la població de Simikot.
Se'ls han facilitat per tant tècniques d'anestèsia local, sedacions i locoregionals, encara que també s'ha realitzat alguna anestèsia general (sobretot en la cirurgia ginecològica) adaptades a les limitacions d´aquestes alçades.

Estem molt satisfets de la nostra feina ja que amb aquesta cirurgia estem millorant la vida social i laboral d'aquesta gent. Pensem que realitzant una bona campanya prèvia de detecció de la patología quirúrgica en aquesta regió en un futur pròxim, beneficiarà a una part molt important de la població. Per això és necessària la col·laboració de CITTA NEPAL tant en la part logística com en la part sanitària, la participació de cirurgians del país, la Universitat i la col·laboració de tots nosaltres.
El treball no ha estat fàcil però creiem que estem en el bon camí.


Darreres notícies de la Marta des de l'Himàlaia

Aquest matí he rebut un SMS de la Marta. Diu que estàn treballant a tope. Fa tres dies que plou sense parar i neva a les muntanyes. Ha arribat el mal temps. Ni tenen ni tindràn internet fins que no arribin a Katmandú, ja de tornada. Encara no saben quan podràn marxar de Simikot cap a Katmandú, doncs no hi ha vols a causa del mal temps. Esperen poder-ho fer el 21, 22 o 23.
Els hi agraïm novament tota la feina que estàn fent i l'ajuda que estàn proporcionant als Nepalís de la zona de Simikot i els hi desitgem un bon viatge de tornada.
Esperem les seves novetats des de Katmandú els propers dies!!

14 de setembre 2012

Un regal del cel a la nostra feina

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Èxit total en els controls post cirurgia!


Avui hem vist els pacients operats fa una setmana i hem donat d'alta als que han requerit alguns dies d'ingrés per cirurgia major. Estem molt satisfets, totes les ferides tenen bon aspecte, ni una sola infecció. Quan passem visita ens somriuen tots i totes. Hem tingut dues senyores que estem convençuts que han estat fent una cura de repòs, dormien, menjaven i tornaven a dormir. Tota la seva vida treballant, dormint sense matalàs, cuinant per a la seva família i durant tres dies les hem cuidat i han estat en aquest hospital com si de reines es tractés. Només un dia, una d'elles va tenir un petit rampell, a les deu de la nit se'n volia anar a casa com fos. És una gran fumadora i això és només el que volia, sortir un momentet a fumar. Jo la comprenc.

Tenim una borrasca a sobre que ha deixat la pressió atmosfèrica a 700 mmHg, que per a nosaltres és com si de cop haguéssim pujat a 3.800m i ho hem notat, estem astènics, tenim una mica de mal de cap, pressió en els sins maxil·lars i poca punteria. La Laura intentava tirar l'embolcall d´unes gases a la paperera i no n´ha encertat ni una.

L'odissea de les mules i el petroli continua. La setmana passada vàrem operar a una senyora que tenia vidres al braç des de feia dos mesos. Que tindrà a veure amb les mules? Doncs molt, ella era de Limi, una vall molt a prop de la frontera amb Tibet i segons sembla tenia mà a la duana. Avui han passat 100 l. de petroli gràcies a la seva col·laboració, en agraïment a la nostra feina. Així que d'aquí a 6 dies arribaran les mules a l'hospital carregadetes del preuat fuel perquè durant l'hivern, que ja notem que s'acosta per que cada dia fa més fresqueta, puguin tenir llum.
La senyora en qüestió va ser anestesiada amb un bloqueig axil·lar ecoguiat amb sonda convexa i amb punció única atraumàtica. Aquesta informació és per als nostres amics anestesistes. Es va poder fer perquè miraculosament hi ha un ecògraf aquí model i any desconegut, però que ens ha estat molt útil.

12 de setembre 2012

I seguim treballant!

Ahir vam operar fins a les nou del vespre, no perquè ens programem massa malalts si no perquè s'ajunten els del dia, tres al matí i dos a la tarda, més la gent que ve quan pot i no el dia que els citem. Esperem que no passi molt sovint perquè vam acabar el dia molt cansats. Ja dominem el tema apagades amb el nou generador, són dos segons a les fosques i tot torna a tenir color. Preferim el generador a la llum del govern. La làmpara va millor, podem tenir tot funcionant al mateix temps sense problemes. Ho hem descobert després de patir alguns errors amb el concentrador d'oxigen, que se'ns apagava sense saber per què. Amb la llum del govern no podem tenir l'olla esterilitzadora i un concentrador treballant al mateix temps, amb el generador sí. Així que li hem canviat l'horari laboral a l'olla.
Aquesta olla la veritat és que ens porta de cap, fa molt vapor al despresuritzar-la i ens genera molta humitat. Però com a tot li trobem solució, hem obert uns quadradets a les finestres plastificades i els hem cobert amb dues gases grans a manera de mosquitera i la solució ha estat perfecta. Encara sort que som gent enginyosa i amb recursos!

Us presento oficialment al Dr. Stilson, home enginyós, mà fina amb el bisturí i mà de Sant amb les claus Stilson, que excepte amb els pacients les fa servir per tot.


Després del llarg dia d'ahir ens esperàven amb un foc de camp i sopar sota les estrelles, cervesa normal i chang, cervesa nepalesa. Vam compartir impressions amb el Dr. Diresh, cirurgià Nepalí d'un hospital universitari de Katmandú, que ha vingut uns dies a estar amb nosaltres. Ha quedat impressionat amb la nostra manera de treballar, organització, sentit d'equip, material, i il·lusió. Vol col·laborar amb Città Nepal per que el que hem començat segueixi endavant. Quan tornem a Katmandú visitarem el seu hospital i equip i ens reunirem per valorar les possibilitats de col·laboració universitària. Estava dins del nostre projecte per a l'any que vé, no esperàvem tenir una resposta tan positiva, caldrà valorar-ho bé, pero estem molt satisfets.


Tot va a bon ritme, cada dia tenim millor dinàmica de treball i avui per acabar d´arrodonir-ho hem realitzat la primera anestèsia general a 3000 metres amb èxit.

Tambè hem atès la primera urgència. Un nen de 11 anys ha vingut caminant un dia sencer, amb una fractura supracondília de colze desplaçada que calia reduir i tractar quirúrgicament. La reducció l'hem realitzat amb sedació però la cirurgia traumatològica no la podem fer aquí. Això suposa un greu problema per a la família que és molt pobra i trigarà almenys 48 hores a trobar els diners per al bitllet d'avioneta a Nepaljunj. Estem tots compungits, seria tan fàcil fer això al nostre país i aquí és tan complicat.
El guix per l'embenat costa dos euros i no ho podien pagar, això s'ha solucionat al moment, però cada setmana algun malalt hauria de ser atès en algun hospital gran i a tot no podem arribar.


11 de setembre 2012

Operant a 3000 m. d´alçada a l´Himàlaia

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

9 de Setembre


Avui ens han inaugurat oficialment el quiròfan. Han vingut tots els que viuen d'algun càrrec a HUMLA. Han disposat una taula en U i han anat arribant un per un els jefecillos que governen la regió. Ens han donat un esmorzar que sabien que a nosaltres que érem els que havíem de treballar tot el dia no ens agradava, han fet presentacions diverses, en Yeshe un discurset i ens han vestit amb kates de benvinguda. A les 9.30 en punt tot l'equip quirúrgic s'ha aixecat, i ens hem anat a treballar. Teniem 10 pacients programats que no voliem fer esperar. Vénen nerviosos i espantats, quan veuen que el quiròfan és de veritat s'espanten encara més, però amb l'afecte i la perícia de la nostra excel·lent anestesista Dra. Anna Casanovas acaben somrient, i encara que no els interroguem massa, creiem que es troben a la Glòria.
Els nostres clients són molt pobres però extremadament educats i senzills, i encara que el muntatge els s'espanti ens adonem perfectament que confien en nosaltres. Les seves famílies també ens fan cas de tot el que els diem, s'esperen fora de l'edifici fins que tenim al familiar operat, li fan companyia d'un en un, són silenciosos i molt macos.

L'equip funciona a la perfecció, no tot el que tenim a Barcelona o València ho tenim aquí a la nostra disposició, i en canvi no trobem a faltar res.
Deu intervencions programades per al primer dia no són cosa fàcil, dos no han vingut. Segurament o s'han fet un embolic amb les dates (al Nepal són a l'any 2069 i tenen els mesos diferents), o els ha sortit algun treballet i aquí primer és menjar i després operar. Així que segurament apareixeran quan els vingui bé, i farem si cal alguna hora extra amb molt de gust perquè s'ho mereixen tot. Estem enamorats d'aquesta gent.

Les instrumentistes Anna, Laura, Puja i Prativa formen un equip que ens ha deixat a tots amb la boca oberta, no hi ha de tot però treballem com si n'hi hagués, han organitzat un sistema que no s'assembla en res als seus quiròfans, d'una manera tal que tot roda a la perfecció. Miquela i Ganga s'encarreguen del rentat d'instrumental i esterilització. Ni una ni l'altra havien fet aquest treball anteriorment, però estan super organitzades i mai ens falta de res. Cal tenir en compte que la roba es renta a mà i cal esperar que el sol l' assequi. Aquí ni rentadora ni assecadora, el més modern que tenim és l'olla esterilitzadora que la manegen com si fos l'olla a pressió de casa, la de bullir verdures. Com que és nova una vàlvula s´ha afluixat i hem hagut d´estar al cas tot un dia al despresuritzar-la, necessitava dues claus stilson que vam descobrir entre les eines del lampista que va venir a arreglar un dipòsit d'aigua.
Ja les havíem utilitzat per recollar la taula quirúrgica després de solucionar l'hidràulic. El problema, perquè sempre que es demana alguna cosa hi ha algun inconvenient, és que s'ha d'anar a peu a buscar aquestes claus a casa del lampista.
Per arreglar la vàlvula de l'olla s´havia de demanar de nou. El Dr. Ortiz cada vegada que em mirava em preguntava per les claus, van trigar un dia, jo estic acostumada a esperar per tot, però ell no. Li he canviat el nom i li agrada, ara és el Dr. Stilson.
El Dr. Stilson i el Dr.Jose M ª Ferrando operen als nostres estimats clients amb cura, formen un equip sensacional, i estan molt contents amb la seva anestesista, els deixa als pacients amb una mica de sedació i l'anestèsia justa perquè puguin treballar còmodament.
El Dr. Rodriguez controla tots els postoperats. Té una Àrea de Reanimació molt ben muntada i controlada. Estem tots molt tranquils sabent que els té vigilats i sense dolor. Els nostres operats i operades són tots prims, alguns una mica debilitats per les dures condicions de la zona i no es pot badar. Una lleugera hipotensió o un petit sagnat els podria desestabilitzar i aquí no comptem amb UCI.
És costum ensenyar als familiars en cas d'exèresi d'algun teixit la peça extirpada que guardem en una gasa per mostrar-la.
Avui hem operat un nen de set anys d'un quist testicular, s'ha portat de meravella, valent com un toro. Els hi posem mitjons i un pijama verd per mantenir el quiròfan el més higiènic possible perquè no podem fer que es dutxin. Al noi li venien una mica grans, no havíem comptat amb això.
Treure'ls del quiròfan amb raquianestèsia és una cosa difícil. Les portes de tot l'edifici están sobreelevades del terra i no podem passar la llitera. Fins avui ens els hem carregat a l'esquena, pesen molt poc. Però tot es va solucionant i avui l'avioneta ens ha portat una llitera de lona que no és lo millor, però almenys l´esquema d´en Carles no pateix.



11 de Setembre!!!
Els Catalans de l´Himàlaia no podrem anar a la manifestació per l´Independència, però crideu per nosaltres, ho tenim present.
Nosaltres seguirem operant, ja en portem 22. Tothom està molt content.
Desprès, si hi ha internet encara, us penjo unes quantes fotos.

07 de setembre 2012

Estem molt contents!

Hem fet les dues primeres intervencions al nostre quiròfan, tot ha sortit molt bé, estem molt contents i els nostres primers malalts també.
Esperem les vostres felicitacions, arribar fins al dia d´avui ha costat molt d´esforç, però ha valgut la pena, per fi el somni d´aquesta gent es va fent realitat, poder ser operats i a la vora de casa seva.

Primera intervenció programada a CITTA NEPAL, HUMLA

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

06 de setembre 2012

Arribada de l´Equip Quirúrgic a l´Hospital de Simikot

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Tot l´equip és a HUMLA


Tal com estava previst el dia 4 de setembre després de tres dies de viatge van arribar en  l'avioneta, el Dr. Jose Maria Ferrando i Dr. Carles Ortiz, els nostres cirurgians, la Dra Anna Casanovas, anestesista, Ana Castells i Laura Soriano, infermeres instrumentistes, Miquela Madrid, una gran ajuda, i el Dr Miquel Rodriguez, el nostre intensivista.
Van passar tot l'instrumental quirúrgic i un munt de material per al quiròfan sense que fos testejat pel RX de la duana de Katmandú.
Els vaig anar a rebre a l'aeroport, havia plogut tota la nit, vaig sentir cada gota que queia amb l'angoixa de pensar si hi hauria vol que els portés fins Simikot. A ells els va passar el mateix, no van dormir pensant en el vol i en el que jo estaria patint. Cal dir que van fer molta broma sobre si la meva preocupació per la seva arribada era per veure'ls ja d'una vegada o pel Malboro que em portaven.

Tenia moltes ganes de veure'ls. Som un equipàs, estem feliços, i molt contents de ser aquí.
No hi ha hagut internet des de l'últim dia que vaig escriure. Ha costat saber què passava, però al final ho he esbrinat, no estaven al corrent de pagament. Veurem el que dura!

El dia 4 va ser de relax, el Dr Yeshe els va mostrar tot l'hospital i l'edifici quirúrgic. Els ha agradat molt, no van trobar cap pega, tot i el folrat de plàstic i les xinxetes. La Laura i l'Anna es van fer les reines de les àrees neta i bruta del quiròfan, l'anestesista es va agafar al carro d'anestèsia com si fos la seva joia personal, en Miquel es va muntar el seu espai UCI pel que pugui passar, i els cirurgians es van posar a arreglar la taula quirúrgica que estava coixa i sense hidràulic.
En Carles molt decidit em va demanar la caixa d'eines, necessitava una clau anglesa. Claus només n'hi ha per als candaus de les habitacions, només disposem d'un martell que és dels fusters. Em vaig fer un fart de riure! Després de molt insistir van aparèixer unes alicates i amb traça i molta força va aconseguir desmuntar la taula i posar l´oli que havia vessat quan la varen dur en l´avioneta, meitat de la reserva que tenia en Yeshe guardada, meitat del generador perquè no n'hi havia prou. I el hidràulic va funcionar!
La coixera no és reparable, li falten dues rodes en un mateix costat, però ho hem solucionat amb dues falquetes de fusta.
Temíem el dia següent, temíem que l'hospital estigués abarrotat, i els nostres temors es van confirmar. A les 6 i mitja del matí va començar a arribar gent i més gent, i més i més.
La coloraina era espectacular, però eren persones malaltes que venien a visitar-se i en Josep Maria i en Carles haurien de visitar-los. Això suposa interrogar-los, desvestir-los de les vint capes de roba que porten i prendre decisions. El Dr Yeshe està permanentment amb ells, col·laborant en la visita i en la traducció.
Quan es proposa una cirurgia els envien a la Dra. Casanovas o Dr. Rodriguez que fan l'estudi preoperatori. Història clínica, electrocargiograma i RX de tòrax si per la exploració cal, glucèmia i coagulació amb un aparell de control de Sintrom a domicili, el COAG-Check, gràcies a Roche que ens el va donar, perquè quiròfan en tenen, però laboratori NO.
No tota la multitud que esperava al pati de l'hospital era per cirurgia. La ràdio local ha estat tot el mes publicant FREE Surgical CAMP amb el llistat de les intervencions quirúrgiques que nosaltres vam dir que podíem fer. Però no tota la gent de la regió entén el mateix que es publica a la ràdio. Ells capten la paraula Free i Camp que és indicativa de metges estrangers que vénen a visitar i possiblement medicaments gratuïts. Això crea confusió i pèrdua de temps, però els visitem a tots, un per un, amb calma, dedicació i paciència perquè s'ho mereixen. Molts d'ells han caminat més de tres dies per ser visitats.
Hem vist molta patologia que al nostre país és difícil de veure, nòduls infectats que ens fan sospitar tuberculosi, malnutrició generalitzada, patologia abdominal per cucs, cicatrius retràctils enormes, golls per dèficit de iode, sarna ... Ha vingut una nena amb retraccions d'una gran cremada en tot l'abdomen, engonals, perineu i part de les cames. La seva mama l'ha portat dos dies seguits pregant que féssim alguna cosa, no podem, ens dol molt no poder fer algunes de les intervencions que serien necessàries per manca d'estructura.
Ja tenim una bona llista de pacients programats per operar, començarem el dia 9 tot i que demà tenim un malalt que no pot esperar.
Tot està a punt, l'hospital està super organitzat, el personal ens cuida moltíssim, segueixen agraïnt la nostra i la vostra col·laboració, estan encantats amb tot l'equip, nosaltres estem feliços i el quiròfan ple a vessar de material, està super net i lluent.
Espero que a partir d'avui pugui tornar a explicar la nostra experiència a poc a poc com feia abans, que podeu tornar a viure amb nosaltres el dia a dia d'un quiròfan d'altura, un quiròfan a 3000m a la serralada de l'Himàlaia.
I ara m´en vaig a fer un volt, anem a conèixer el poble, tots junts, que ja ens toca; no ens hem mogut en tres dies. Quan torni us poso totes les fotos.
Una abraçada de tots per tothom!

Marta