26 d’agost 2012

Trist final per les mules del Tibet

Han tornat les mules del Tibet sense un sol litre de fuel. Aquest matí ha vingut a veure'ns l'amo de les mules per explicar la seva trista peripècia amb els xinesos a la frontera. El xaval és un encant, educat, maco, i amb una manera de parlar que encara que no entenc ni una sola paraula, és molt agradable de sentir. Ens ha explicat que va comprar el fuel, va carregar les mules i s´en va anar a la frontera. Els xinesos que la governen el van tractar molt grollerament, no el deixavan passar, havent per diverses vegades de defensar càrrega i mules, fins que van començar a empènyer, a ell i als seus animals. Van arribar a donar-li cops de puny i tirar-lo a terra, sense més explicacions que estava prohibit perquè sabien que els nepalesos usaven el fuel per fer bombes. Així que se'n va haver d´entornar, a tornar el fuel que per sort l'hi recompraren i va haver d´esperar a rebre algun encàrrec per aprofitar el viatge de tornada i que l'hospital no hagués de pagar les despeses pactades pel transport.

Trist final per les nostres esperades mules.
Tenim pendent el pla B pel dia 29 i un pla C que es tractaria de ficar el fuel en un helicòpter militar enorme que de tant en tant ronda per aquí. Supervivència pura i dura!

Avui hem reunit a les infermeres i auxiliars de l'hospital i la Puja, una infermera molt bona de Katmandú que està treballant aquí durant dos anys, els ha explicat amb una didàctica que m'ha deixat glaçada tot el referent al funcionament d'un quiròfan. Hi havia quatre persones que en la seva vida n´havien vist un ni en foto, així que els ha agradat saber què és el que es cou a l'edifici quirúrgic.
Sempre em veuen netejant d'una manera que no entenen, no sabien per què tant d'interès en aïllar l'interior, volien veure l'olla esterilitzadora i saber com funciona, el monitor electrocardiogràfic, el respirador, per què necessitem tantes coses. Ara saben que l'esterilitat té una fi, que han de seguir unes normes molt estrictes per moure´s a dins, per què en els paquets de roba hi ha dos embolcalls, per què el cirurgià es renta amb les mans sempre cap amunt, i un munt de coses més que els ha agradat molt saber. Demà simularem una intervenció quirúrgica per què comprenguin bé tot el que hem explicat avui i després començarem a treballar amb les dues infermeres que volen formar per al futur del quiròfan de Humla.


Acabada la classe magistral de la Puja ens hem posat a entapissar tot el que faltava a l'edifici quirúrgic amb l'esperada moqueta, Sintasol imitació parquet. Està tot folrat, ha quedat molt bé, és molt més fàcil de netejar que el ciment granulat que teniem fins avui.

Només ens falta una prestatgeria per guardar l'estoc de material, dues tauletes per col·locar els pijames, gorros i mascaretes en els dos vestidors i uns penjadors per a la roba de carrer. Però estem curts de fusta i cal esperar una altra vegada que les mules ens la portin.
Som el malson d'aquestes pobres bèsties, si sabessin el que l'hi agraïm ....



Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer