22 d’agost 2012

Temes domèstics


Com us vaig dir, despertar-se en un núvol, sentint el soroll de la persistent pluja. Rentar-se com els gats, l'aigua justeta per treure alguna leganya i eixorivir-se. Atravessar el jardí i per descomptat el núvol, amb molt de compte per no relliscar en el fang i sortejant els molts bassalets per arribar a la cuina per prendre el primer cafè del dia. Esperar que el cel s´aclareixi amb la il · lusió que vingui alguna avioneta, mirant fixament si hi ha moviment a la barraca-edifici de l'aeroport.
Cada dos-tres dies puc banyar-me, això significa demanar que m´escalfin aigua, que la deixen una hora després a la latrina. Prepar-se per al bany amb una galleda i una gerra de divina aigua calenteta. Mentre tant intento penjar la roba sense que res caigui a terra que sempre està mullat i no té molt bon color, buscar on col·locar el sabó, i finalment gaudir de sentir-se completament neteta.
Després cadascú  a la seva feina, la meva ja la sabeu, el nostre estimat quiròfan, que li tinc molt de carinyo, ja forma part de mí.
Cap a les dues, dinar, en aquesta hora tinc una gana que em moro, estic des de la set amb un cafè i galetes. Toca el de sempre, plat d'arròs que redueixo a la mínima expressió per no haver d'esforçar-me a la gatzoneta a la neteja dels meus budells. Arròs, patates, col o col-i-flor i dalh. No hi ha talladet, ni café ni copa...
Després, relax, llegeixo, escric al bloc si hi ha electricitat i internet, que no sempre van unides, veig algun malalt, parlo amb el personal, anar a fer un tomb i arriba la nit.  Per sopar hi ha el mateix que pel dinar, algun dia hi ha carn, xai o pollastre, un plaer per les meves papil.les gustatives i estòmac.
I a dormir, aquesta és la meva vida domèstica.

Ahir el tema elèctric va ser un desastre, voliem estrenar l'olla esterilitzadora i no hi va haver manera, la corrent s'en anava i venia durant tot el dia i no hi va haver manera que ens quedessin esterilitzats els primers paquets de cirurgia. Una cosa sí que vaig aconseguir, les lliteres ja frenen, injectant oli de gira-sol en totes les juntures i cargols, han quedat perfectes.
Estem pendents que arribin uns rotlles de Sintasol per folrar el terra dels vestuaris i l'entrada al quiròfan. Acabava d'aterrar l'últim avió del dia i crèiem que arribaven els tres rotlles comprats. He vist que venia un grup nombrós de gent pel camí cap a l'hospital. He apuntalat la meva càmera fotogràfica al balcó del segon pis per poder-vos filmar com es transporten els materials, és per veure-ho, 50 kgs de pes en fardells sobre l'esquena d'un home o dona, que se'ls subjecten amb quatre cordes que pengen del seu front.

Però no era el Sintasol qui arribava, era una malalta que portaven a 41 de febre penjant del front d'un home. És increïble com arriba la gent a l'hospital, retorçant-se de dolor d'estómac, vomitant, amb diarrea i bullint de febre. Ha costat lo seu fer-li baixar la temperatura, fins a les tres del matí no l´hi ha baixat. L´he anat a veure aquest matí i estava perfecta, amb bon aspecte, sense febre i amb un somriure d´orella a orella. A l'hora que aquesta noia, van arribar dos malalts més, en més o menys el mateix estat.
No donàvem abast, però tenim unes infermeres d'una eficàcia espectacular, als trenta minuts tots tenien la seva via endovenosa, tractament administrat i calma a l'habitació d'ingressos.
Així és el dia a dia a Humla.


video