28 d’agost 2012

Quasi tot a punt!


Hem continuat amb les demostracions del funcionament d'un quiròfan, que han estat molt interessants per a tot el personal, han gaudit moltíssim veient com es muntava la taula, com es manejava una mica de material i com  s´entallava un malalt, que per al cas quirúrgic que presentàvem era jo. Han preguntat moltes coses, el que indica que estaven molt interessats.
Els he passat un vídeo descarregat de Youtube d'un quiròfan de l'Hospital de Vinalopó de la Generalitat Valenciana, que els ha encantat, algunes de les persones assistents mai havien vist un quiròfan de veritat i amb el vídeo s'han fet una mica d'idea de la intensitat i dificultat del treball en un quiròfan.

He assistit al meeting que tot el personal, des de la cuinera fins al Dr Yeshe, infermeres, auxiliars, radiòleg, guarda de seguretat, netejadora, farmacèutic, oficinista-comptable, en total els 14 treballadors de l'Hospital, fan un cop al mes per discutir problemes, donar algun toc, en el cas d'avui preparar-se per a l'arribada de l'equip quirúrgic, amb la finalitat de millorar en el que sigui possible. Ha durat dues hores i mitja, han tingut el detall de traduir a l'anglès la majoria de les intervenciones que evidentemente es feien en nepalès, i m'ha semblat molt útil, tenen ganes de tenir un bon hospital, la majoria està molt orgullosa del seu treball i contenta d'haver tingut l'oportunitat de poder formar part de CITTA NEPAL.

M'han demanat que donés la meva opinió sobre l'Hospital després de gairebé un mes sencer de convivència amb ells. Els he felicitat, no m'esperava trobar un hospital tan net, unes infermeres tan agradables i professionals, i una família que m'ha tractat molt bé. Estic sorpresa de l'eficàcia del seu treball, de la confiança que tota la comunitat de Humla té a l'hospital. És un hospital penjat a la serralada del Himàlaia, a l'extrem de més difícil accés de tot Nepal, amb molts problemes que han de patir cada dia, que resolen sense ni un sola mala cara, i on tothom intenta fer aquest lloc agradable. He repassat les virtuts de cada un d'ells perquè he treballat amb gairebé tots, destacant que m'ha sorprès la seva amabilitat i afecte amb els pacients, com intenten explicar al seu nivell què és el que tenen, què els faran en tot moment, costi el temps que costi. No va ser així en la meva experiència a l'Índia, on eren molt secs i poc explicatius, guardant sempre una distància que mantenia al malalt en la seva classe en tot moment.
Aquí la gent és molt pobra, molt ignorant, però tots s'esforcen molt que entenguin bé què és el que els passa i com caldrà tractar-los. Les infermeres sempre tenen un somriure per a ells i els tracten amb molt d'afecte i respecte.

Les mules han portat fusta durant dos dies seguits, arriben de nit, descarreguen i es queden a sopar al nostre jardí. No mengen, devoren, no se pas d'on carai vénen però arriben amb una gana que es moren.
Els fusters gairebé han acabat la prestatgeria per l'estoc de material, l'electricista treballa sense descans per a la instal.lació de cables des de la casa del generador als tres edificis de l'Hospital, i perquè no entrin mosques he aconseguit una cortina tibetana per la porta de entrada a l'area quirúrgica que li donarà un toc Himàlaic al quiròfan impressionant. Demà us poso la foto que avui no havia claus per penjar-la.


Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer