20 d’agost 2012

Ja tenim un quirófan de veritat

Ja tenim tot el material comprat, a Humla. Després de diversos dies sense avioneta avui ha arribat el que faltava. L'olla esterilitzadora, autoclau indi, i la part de dalt de les lliteres. Acoblar a les potes a hagut de ser a cop de martell perquè no encaixava la part de dalt amb el carro. Per ara els frens no van, demà em dedicaré amb calma a veure si netejant-los bé aconsegueixo que frenin les dues lliteres. Hem començat a esterilitzar roba, paquets grans, petits, estem emocionats. Això sembla un quiròfan de veritat, ha costat lo seu, no és perfecte, però estic contenta del que ha canviat.

Hem enviat al malalt de diarrea a Nepaljunj. No millorava prou, seguia tot i el tractament dràstic amb diarrea dia i nit. Anar a Nepaljunj suposa tenir diners, cal pagar el bitllet del pacient i l'acompanyant, que en aquest cas era el pare. Com no en tenien, han anat dos dies a Simikot City a la recerca de parents, amics i alguna ànima caritativa que poguessin deixar-los els diners. Han trigat dos dies. Per sort avui hi ha hagut avió i ha pogut ser traslladat.

El substitut d´en Yeshe que es a Katmandú, és un infermer que té llicència gubernamental per receptar 36 medicaments, és un encant d'home. Visita als pacients amb tot detall, és molt afectuós amb ells, els dóna mil i una explicacions, però es posa malalt! abans d'ahir estava a 40 de febre amb molt mal de cap, angines i taquipnèic, el vaig haver de curar ràpid amb dosis d'atac de paracetamol, ibuprofè i antibiòtic per que visitar aquí és complicat. Vénen uns malalts molt difícils per a mí, tenen tots el mals possibles al mateix temps i unes ferides que no saps per on començar, a més de l'idioma i manera d'expressar-se que ho complica encara més. El noi està sorprès de la rapidesa amb què s'ha curat de la seva febre i ara em convida a que l'ajudi a visitar, cosa que faig cada vegada que tinc una estona, així aprenc...

La resta com sempre, plou molt a la tarda i nit, durant el matí vivim en un núvol de boira que puja del riu per després tenir algun estona de sol.
Segueixo feliç i molt contenta, en 20 dies gairebé hem acabat el muntatge i organització del quiròfan, tenim a dia d'avui 24 pacients seleccionats com a candidats a cirurgia i la ràdio segueix difonent la notícia, que a primers de setembre començarem a operar. Per ara tot va sobre rodes.
Sembla que s'ens obrirà una porta en l'entramat de la màfia a la frontera tibetana i podrem tenir 200 litres de fuel per al generador que arribarà la setmana que ve.
Es pot demanar més???
Us envio una mica d´aire puríssim, bufffff...