16 d’agost 2012

15 d Agost

Tinc les mans destrossades. He acabat de precintar el quiròfan, 25 metres de plàstic i 1500 xinxetes per fixar-los al sostre i tancar finestres mal ajustades. Ara està gairebé perfecte. Ho hem omplert amb tot el material que va arribant, que ha estat més d'un mes tirat en algun magatzem amb goteres i pols i hem hagut de netejar amb esperit de vi peça per peça. Estic morta, les mans em fan mal de tant fregar i clavar xinxetes. Ahir li vam fer la primera fregada amb formalina a tota l'àrea quirúrgica. Demà els fusters la tancaran amb unes parets de fusta, ja que a part de moltes finestres, el sostre de fusta i palla a sobre, i terra de sintasol, el quiròfan és als quatre vents. Les marques vermelles en el plànol que us he dibuixat són les futures parets que tancaran l'àrea quirúrgica.

Han descobert que lo meu són els ossos trencats, així que cada vegada que vé un contusionat o un trencat em criden.Avui he posat el primer guix a un nen que fa 9 dies va caure d'una escala. Portava el colze molt inflat, tenia una fractura del cap del radi. Primer li hem rentat tot el braç que feia anys que no li tocava l'aigua i després m'han donat una bena de cotó plena de grumolls. Xxxx, però el material és el que és, i a sobre s'ha d'estalviar.  De tota manera he demanat una segona bena i me l'han donada. Tenien pendent de curar a un altre nen que m'ha esgarrifat i no és el primer que veig. El portava la família per què després del tractament d'un xaman per a la malària, tenia tota la pell de la panxa infectada. El tractament, molt comú aquí, és amb una mena de puro encès d'alguna herba curativa, fan un forat a la pell de la panxa perquè per allà pugui sortir la malaltia. El nen en qüestió tenia com sis o set cremades del puro, totes infectades. Tenia cara de terroritzat.
No entenc com els seus pares poden suportar veure cremar els seus fills d'aquesta manera havent-hi un hospital a la zona. Ve contínuament gent amb aquest tipus de patologia.

Avui el Dr Yeshe ha anat a Katmandú a comparar el generador i recollir del banc els diners enviats per CITTÀ per pagar als treballadors de l'Hospital que fa més de dos mesos que esperen. Han vingut tres avionetes però cap no ha portat el material que encara ens falta: l'autoclau, la part de dalt de les dues lliteres, el carro d'anestèsia i el de cures. Paciència!

Torna a ploure, la llum se'n va i ve quan vol, tres dies sense internet i picada per tot arreu, així és la vida aquí, paciència, molta paciència.

Surto de la cuina després de sopar i trobo 5 cavalls potacurts al pati, han portat la fusta per aïllar el meu quiròfan demà, és la bona notícia d'avui!. A poc a poc vaig a aconseguir que estigui tot a punt per al 2 de setembre que arriba l'equip "Number One" als cims de l'Himàlaia a operar. Vull que trobin un quiròfan d'altura, mai millor dit! amb totes les dificultats que cada dia van sortint completament resoltes.

Encara falten per arribar les 10 mules que van venint del Tibet amb 200 litres de petroli. Cada mula cobra 900 rupies per dia, l'amo rep 7.5 € de cadascuna, 750 € per fer caminar les mules carregades durant 7 o 10 dies depenent del temps, que no és molt bo. Un bon sou per al mulero!

1 comentari:

Marta ha dit...

Quina feinada!!!!Però molts ànims, des de Vilassar!!!