18 d’agost 2012

18 d´Agost


Avui tinc coses bones i no tan bones per explicar.
Les parets que tancaran el quiròfan estan acabades, falta la porta que a poc a poc la van fent. Dos dies més de mules al pati de l'hospital, ens deixaran sense herba, vénen mortes de fam i es mengen tot el que troben. El nostre vigilant les controla perquè no es mengin el que hi ha a l'hort que és el nostre principal aliment, cols, cebes i patates. Cada dia des de en fa tres van portant fusta per reconstruir el quiròfan.
I segueixo amb les mules. Les que havíem enviat al Tibet han arribat a la frontera i el rumor que feia alguns dies corria per aquí ha resultat ser cert, els xinesos han prohibit vendre qualsevol tipus de carburant al Nepal. Així que caldrà treballar a la màfia. En Yeshe sembla que té un amic xinès a la policia del pas fronterer al Tibet. Cada dia sorgeix un problema o altre, ells ho viuen com una cosa normal: caldrà fer alguna cosa, ja se'ns acudirà ... A mí aquestes notícies em sobresalten. Sense fuel no hi ha generador i sense generador no s'opera!
Acabo de dinar i al sortir de la cuina entrava una ambulància de tracció humana. Cinc homes suats i molt cansats portaven sobre les espatlles a un noi de 23 anys en xoc. Venien d'un poblet de la vora del riu, 1000 m de desnivell, tot el camí ha estat pujada, 6 hores caminant. Diarrees greus des de feia tres dies que amb tractament havien empitjorat. Hi estem treballant amb preocupació perquè aquí la diarrea és causa comuna de mort i tot i tractament dràstic, no millora. El pare de 42 anys ens explica la seva angoixa mentre renta les mantes en què el duien embolicat. Li oferim cafè, una poma, i li diem que fem tot el que està a les nostres mans, segueix molt amoinat.
En aquest hospital a diferència de l'Índia, els metges i infermeres són molt afectuoses tant amb els pacients com amb les seves famílies, els tracten molt bé, els expliquen tot el que van fent, els tranquil·litzen, els donen consell, encara que de vegades no els fan gaire cas, els xamans i la cultura ancestral està molt arrelada.
Avui han arribat els motxos per fregar el terra del quiròfan, els carros d'anestèsia i de cures per a les infermeres. Els motxos semblaven normals, com els nostres, però no han vingut amb la galleda per a escórrer.
En agafar el motxo he pensat que l´havia trencat, se m'ha dividit en dues parts. Us poso un vídeo perquè veieu com funciona un motxo Nepalí, fins en això són diferents. Però l'invent no està malament.
He sortit a fer una excursió, s'han queixat que vaig molt ràpida. Estic en plena forma, saturació 96% tot i l'alçada i el Malboro. M'he tornat de pell negra com ells, si no fos pels cabells blancs que aquí no ho té gairebé ningú i els ulls rodons, passaria per Nepalí.
La veritat és que em sento molt bé, aire pur, molt bona gent, tot l'hospital em mima, m'ajuden en tot el que és a les seves mans, què mes es pot demanar!.
Una cosa sí, tinc moltes ganes que vinguin els meus i començar a operar, veure culminat un projecte que ha portat un munt de mesos de treball serà emocionant.
La ràdio local està difonent la notícia de que al setembre s'operarà a l'hospital: prolapse uterí, vesical, hèrnies, hidrocele, fístules, hemorroides ... la gent ens truca per telèfon preguntant quà és un hidrocele o una hèrnia. Vam decidir nombrar les patologies perquè no se'ns acumulin 500 persones que creuen que s´han de operar d'alguna cosa, de moment només podem operar aquestes patologies que són les que són més freqüents i limitants per al treball dur al camp o amb els animals d'aquesta gent. En fi, que hom mai no sap per on és millor tirar.
Veurem què passa.
Marta

2 comentaris:

Marta ha dit...

Pobre noi, com esta??Imagino que la diarrea causa mort per la deshidratació. Espero que tot quedi amb un susto i es millori!!1

Anònim ha dit...

Hola.Tan de bò pogueu sol.lucionar aquest problema important qu us ha sorgit.També que hagiu pogut ajudsar al noi amb diarrees.
Entreerl motxo i les xinxetes deus tenir unes mans bones!.M´alegro que vagis d´excursió i que estiguis en bona forma.Ja vaig veure que estavesmolt morena l´estona que et vaig veure per skipe.Una abraçada i molta sort.Carmelita