28 de novembre 2012

Sabíeu que l'IVA que paguen les ONG's no és deduïble?

Això vol dir que l'IVA l'acaben pagant els nens i persones més desfavorides, i aquests diners van a parar a la butxaca d'Hisenda. Us poso la web d'aquesta plataforma perquè si ho considereu important la difoneu. Els nostres polítics cada dia són més insensibles a la pobresa i fan més complicada l'ajuda a les persones necessitades. No posen cap trava a que gairebé tots els nostres bancs estiguin armant pobles per a la guerra i en canvi van reduint els pressupostos d'ajuda als pobres i sempre han cobrat l'IVA de qualsevol despesa que les ONG en el seu deure d'ajuda fan per cobrir les necessitats dels més desfavorits d'aquest món, el de casa nostra i el del tercer món.
 L'objectiu d'aquesta iniciativa és conscienciar la societat d'això i unir-nos, per així poder demanar als polítics que se'n facin concients,  intervinguin i aquest IVA sigui retornat a cada ONG, perquè arribi posteriorment als més desfavorits.
Feu click a sobre del banner que teniu a la columna lateral d'aquest blog.

Tambe us convido a visitar la Web amiga i germana, presentada per la Fundació Banc de Recursos, que dona sortida i deriva excedents de recursos d'empreses, institucions o particulars, especialment del tipus educatiu (ordinadors, material informatic), d'agricultura (tractors i complemets), i de sanitat (equipament mèdic), a beneficiaris del sud i del nord que ho necessiten a través d'ONG's de Desenvolupament.
Si teniu algun d'aquests elements que podrien ser útils per aquest Banc de Recursos, només heu de posar-vos en contacte amb ells, us ho passaran a recollir quan us vagi bé i us diran on ha estat donat. www.pontsolidari.org



09 d’octubre 2012

Endavant amb el Projecte a Limpio

Marilé Espinoza, impulsora actual i coordinadora del projecte de l'Escola de Limpio, ens informa:

"Te cuento que estamos super contentos con todo el avance de los chicos. Se están haciendo las consultas de neurología y los acompañamientos respectivos en fonoaudiología y psicopedagogía. Los Chicos que están incluidos en el proyecto lograron avances significativos en sus grados correspondientes. Se tuvo la primera entrega de informes con los padres y las primeras entrevistas con los docentes, que demostraron su alegría por los cambios que se dieron en los chicos. 
Cada día que pasa las familias dan su agradecimiento a la Asociación y a la Fundación Isolana. Te envío fotos para que las puedas publicar. Muchos cariños desde aquí.

Lic. Liz Maria Leonor Espinoza Aveiro


Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

30 de setembre 2012

Ja som aquí !!!


Ja som a casa, finalment hem acabat la nostra tasca a Simikot. Com heu comprovat a través del blog, la posada a punt del nostre projecte ha estat laboriosa, començant per adaptar el material i l'escenari quirúrgic a unes condicions orogràfiques, ambientals i culturals dures i molt diferents, passant per una aproximació a un marc sanitari desconegut per nosaltres i acabant per una certa limitació que l'idioma ha generat, creant a vegades dubtes i incerteses; afortunadament tot això alleujat per una natural i real amabilitat dels pacients i els seus familiars.
Ens ha impressionat a tots el fort sentit gregari de la gent, probablement com a mecanisme de defensa i protecció davant de les adversitats.
Podriem dir que l'hospital Dr. Cristofer Barley de CITTA actualment ha quedat dividit en dos blocs d'actuació:
- Un que teòricament maneja la patologia mèdica amb les seves unitats d'ingrés i atenció ambulatòria i
- Un altre, el que ha estat activat per nosaltres intentant concentrar algunes de les patologies pròpies de la zona.

Tot i no haver comptat amb un "triatge" de patologia quirúrgica de qualitat i ben orientat, treball que prèviament s´havia de dissenyar pels responsables de la zona, hem pogut cobrir i tractar algunes necessitats quirúrgiques reals.
Des del punt de vista de la nostra tasca i malgrat les limitacions, creiem que pot ser beneficiosa i útil l'existència d'un espai quirúrgic en aquestes latituds, ho hem demostrat operant patologia menor i ambulatòria així com alguna cirurgia major de caràcter ginecològic molt habitual en aquesta zona. L'hem enfocat el més adequadament tenint en compte l'estil personal, familiar i laboral de la gent de Humla. Les tècniques anestèsiques locoregionals utilitzades han facilitat una mobilització precoç dels pacients permetent que tornessin a la seva vida diària precoçment, (no s´ha d´oblidar que la majoria han hagut de fer grans desplaçaments, una mitjana de dos dies caminant). Els pacients que han necessitat algun dia d'ingrés s'han beneficiat d'una sala de "recovery" capacitada per a la seva estabilització hemodinàmica i clínica, situada en el mateix bloc quirúrgic i sempre animada per un suport familiar excel·lent.

Malgrat els anys que el bloc médic d´aquest hospital porta en funcionament, tenim la impressió que no acaba de respondre a les necessitats reals de la població amb un cens de 75.000 habitants. Falta sobretot una cosa molt important en sanitat, la detecció i l'estudi dels nivells epidemiològics de salut, el treball de camp, el que en el món desenvolupat des de fa temps coneixem com medicina basada en l'evidència. En aquest marc hospitalari, el treball de camp o detecció dels problemes de salut és inexistent, fent poc efectius els recursos que d'altra banda tant l'hospital com Città posseeix.

Al llarg d'aquests dies hem conegut alguna cosa sobre el funcionament d'altres organismes sanitaris ubicats en aquesta àrea de Humla, vam visitar l'hospital públic i vam saber de la existència d'algunes postes de salut. Podem dir que no tenen de tot i estan deixats absolutament en mans de la misèria i de la marginalitat, on els principis bàsics de dignitat estan absents...
No hem coincidit directament amb els poders governamentals locals ni nacionals encara que sí hem sabut d'ells ja que solen estar presents quan hi ha celebracions de caràcter festiu i organitzatiu; sobretot quan reben a nivell local grups, la majoria estrangers, aficionats a fer campanyes de "donació "puntuals i probablement poc efectives que només serveixen per tranquil·litzar les consciències d'aquests i per enfortir la imatge pública i el poder d'aquells.
No hi ha dubte que hi ha molt per fer, no només sobre el lloc d'actuació sinó també a nivell institucional plantejant permanentment el sentit de les polítiques de cooperació.
No ens podem relaxar i cal revisar i actualitzar sempre els objectius principals i gairebé l´únic: "L'ajuda als més necessitats" suportada sobre els principis de justícia i no maleficència, és així com la qualitat de la cooperació serà probablement excel·lent.

Aquests dies hem estat a Katmandú, ciutat capital del Nepal que es mou entre el caos urbanístic i social irrecuperable i una tradició religiosa i cultural que sustenta una espiritualitat molt forta, rellingant-se per una banda a la transcendència i per l´altra a la terra humanitzant-los, l'amabilitat, servei, i en general les formes suaus de comportament ho tradueixen...Gaudint de tot això, hem aprofitat aquests dies per abastar la 4ª fase del nostre projecte focalitzada a donar-li continuïtat. Tot i les limitacions creiem possible un treball futur.
Malgrat les dificultats, estem molt satisfets de la nostra feina. Orgullosos d'haver pogut operar 56 persones d'una de les regions més remotes i més pobres del Nepal. Aquests dies a Katmandú moltes persones nepaleses ens han preguntat què hi feiem allà i a l'explicar el nostre projecte ens agraïen i felicitaven per haver anat a ajudar d'aquesta manera tan concreta i efectiva, a una de les parts més remotes del Nepal completament perduda i oblidada en les muntanyes de l'Himàlaia. Aquí no hi va quasi ningú, ens deien.

Aquesta curta però intensa experiència ens ha brindat la possibilitat de fer un bon treball assistencial al Nepal més ancestral i reflexionar un cop més sobre quins són els termes i nivells d'una bona cooperació, sempre revisables i millorables.

Josep Mª Ferrando, Marta Miquel, Anna Casanovas, Laura Soriano, Ana Castell, Carles Ortiz, Miquela Madrid i Miquel Rodriguez. l´Equip Quirúrgic de Nepal.

Els pares d´una de les nostres infermeres, la Prativa, ens van convidar a dinar l´últim día a Katmandú 





26 de setembre 2012

Katmandú



Avui, dia de treball. Hem estat visitant un hospital públic i un de privat de la mà del Dr. Diresh. Ens ha agradat veure'ls. L'hospital públic té 700 llits, distribuïts per especialitats. Sales grans amb molts llits, ben dotades. Malgrat ser públic l'assistència no és gratuïta, però si una persona sense recursos arriba a l'hospital és atesa correctament amb una dotació econòmica que es nodreix de pacients que poden pagar i trien aquest hospital per la qualitat dels seus professionals. Hi havia gran quantitat d'estudiants i residents. Els residents paguen per la seva formació, només el 10% de places tenen formació gratuïta, els que han estat estudiants brillants durant la carrera.
L'hospital privat és molt nou, no l'hem vist molt concorregut i només hem vistat el servei d'urgències. El Dr. Diresh ens ha dit que tot i ser privat de vegades resulta una mica més econòmic que el públic. Dediquen uns dies a l'any per comú acord dels seus propietaris a "Free treatment", tant en cirurgia com en medicina i aquest dia solen tractar 200 pacients de mitja, que em semblen molt per aquest hospital.
Hem estat parlant per treballar conjuntament a Humla. Tenir un equip nepalès que vagi a operar en el quiròfan que hem deixat preparat, és un somni. Però cal ser molt caut, parlar molt més i veure quin sistema de treball tenen. Sabem que fer-ho bé no és gens fácil en aquelles alçades i amb pocs recursos, però cal confiar, el Dr. Diresh ens sembla bona persona, en el seu currículum consten diverses actuacions en regions de l'est del Nepal en camps de cirurgia muntats en escoles durant alguns dies.
Sabent que nosaltres treballem en un sistema d'emergències amb ambulàncies medicalitzades ens volia ensenyar una de les que hi ha a Katmandú però estava de servei. Tenen cinc vehicles medicalitzats regulats per un centre d'atenció telefònica. Pertanyen a una ONG, el govern només te ambulàncies bàsiques, que cobren. Aquesta ciutat té cinc milions d'habitants, un trànsit infernal, i molts accidents. De moment, amb tan poca assistència, la quantitat d'accidentats i malalts que haurien d´arribar vius a l'hospital no  hi arriben.
Ahir vam visitar Pasupatinath, el crematori de persones hindús de Katmandú. Permanentment s'estan cremant persones difuntes que arriben en una llitera portats pels seus familiars. El ritual és impressionant.
Aquest migdia en Miquel i jo hem visitat a un bon amic, al Kami Sherpa. Un home bo que està patint les conseqüències d'haver confiat en una noia del nostre país de la qual s'ha realitzat recentment la pel·lícula, "Katmandú" sobre la seva vida, que no té res a veure amb la crua realitat. Ens ha fet molta il.lusió tornar-lo a veure, continua tenint el mateix somriure sherpa de sempre i ens ha agradat molt que segueixi lluitant junt a molts col·laboradors de casa nostra per una cosa que és molt seva.


24 de setembre 2012

Trobada amb en Michael


Tot i que ja estem de vacantes seguim treballant per els habitants de Humla. Ahir a la nit va arribar en Michael, el fundador de CITTA i aquest matí hem tingut una reunió amb ell i els responsables de CITTA a Katmandú. Ens han felicitat per la feina feta, era un projecte difícil i ho hem aconseguit amb molt d'èxit. Estem segurs que som els primers a Nepal i probablement en tot el món en haver operat cirugia programada a 3000 m d´alçada. Hem parlat de com hem trobat l´hospital, de problemes que pensem que s´han de solucionar, uns més urgents que altres, dos mesos observant, vivint el dia a dia a Simikot i a l´Hospital donen per a molt.



Volem continuar, el nostre projecte no s´ha acabat, ara tenen quirófan pero els falta trobar un equip humà que continui la feina començada.
Ens hem de trobar amb el Dr. Diresh, el cirurgià que va estar amb nosaltres els primers dies a Simikot. A través d´ell visitarem la Universitat de Katmandú i el seu hospital, per mirar d´establir cooperació entre ells i CITTA Nepal. Pensem que estem en el bon camí, no serà fàcil, aquest país es complicadet però hem causat molt bona impresió i aixó ens dóna molts avantatges.
Aixi que, ja ho veieu, no parem, entre visites a les parts més boniques de la vall de Katmandú encara anem fent feina i pensem en el futur dels nostres estimats Nepalesos.
Sabem que els últims malalts operats van fent un bon curs, estàn molt ben cuidats per la Puja i la Prativa, que els van treient els punts i fent les cures que toca.

Una forta abraçada de tot l´equip per a tothom.











22 de setembre 2012

Ja som a Katmandú!

Després d'un dia sencer de viatge hem aconseguit arribar a Katmandú. Ens hem aixecat a dos quarts de cinc de la matinada, hem estat sota un sol de justícia a l'aeroport de Simikot des de dos quarts de sis fins a la una del migdia esperant el nostre avió.
Cap a les onze ens han dit que la nostra avioneta s'havia espatllat, després que s'havia estavellat aterrant a Dolpo, anàvem en una companyia en la qual els voluntaris de CITTA mai volen. Hem perdut l'avió del matí de Nepaljunj a Katmandú amb el que hem hagut d'esperar fins a dos quarts de sis de la tarda per el vol a Katmandú.
Hem treballat amb tot l'amor, bon cor, professionalitat i dedicació. Els ciutadans de Humla estan molt contents, els qui han rebut el nostre tractament i els qui han conegut per veïns i familiars a pacients operats.
A algunes persones els ha molestat la profesionalitat de la nostra feina, són coses que passen de vegades quan es viu el dia a dia al cor d'una ONG. És per això que creiem que hem perdut avions i hem estat esperant hores i hores per baixar de les muntanyes a la vall de Katmandú.
Malgrat això i algunes coses més, estem molt feliços i molt, molt satisfets del treball realitzat. Un dels nostres agraïts operats ens ha acompanyat fins al mateix aeroport. 
El somriure dels pacients i les seves famílies sortint de l'hospital, ha estat el millor premi rebut.
Hem tingut un vol preciós en una mini avioneta per nosaltres sols, només es permeten 544 Kg i ha volat amb gairebé el doble de pes, coses que passen ...
Som a Katmandú a la guest house del Shengen Monastery just al costat de la Bouda Stupa, una passada de bonica, per reposar uns dies i tornar a la guerra.

Volant a Katmandú

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Ens despedim de Humla!


Els comiats sempre són difícils. Les persones amb les que hem treballat aquests dos mesos ens estimen de debò, ens ha costat a tots acomiadar-nos, llàgrimes, agraïment, sentiments a flor de pell, quantes coses hem après d'ells i ells de nosaltres!
       Gràcies GANGA, ASA, KIMA, IRIA, ASA oncle, PUJA i PRATIVA. Són les persones amb qui més hem conviscut, les persones que ens han ajudat amb gran professionalitat, afecte i moltes hores de treball al costat nostre perquè el projecte quirúrgic hagi estat un èxit.
No us oblidarem, estem amb vosaltres per sempre!
Gràcies!!!

18 de setembre 2012

Més Fotos!!!!

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Operant amb alegria a l'Himàlaia. Celebrant la nostra 25 intervenció

video

Sense internet altre cop!!!


S'ha espatllat internet, fa diversos dies que no funciona. Semblava que no havia de tenir solució però com aquí mai res és clar, avui n'hi ha per unes hores. Porta tres dies plovent dia i nit, vivim en un núvol tot i que ni ens en adonem perquè treballem a tope.
Ahir vam celebrar l´aniversari d´en Josep Maria, li vam fer una bona festa i alguns regalets. Vam menjar momos, menjar alguna cosa diferent va ser una bona celebración també per als nostres estómacs.
Hem tingut a l´Ana, la nostra instrumentista amb un xic de mal d'altura però el Dr. Rodriguez l'ha cuidat com una reina i ja la tenim completament recuperada.

Això s'està acabant, som a la recta final, ens queden uns dies de mirar el cel per veure si s'obre algun foradet per poder volar a Katmandú;; amb aquest mal temps, que es preveu que duri dies, no va l'avioneta i aquí comença a fer un fred que pela. Ha nevat a les muntanyes, cerquem una foto però amb tant de núvol és impossible.
Esperem que internet duri uns dies i ens puguem comunicar amb el món. Hi ha dies que ens sentim una mica aïllats encara que tenim la companyia dels nostres agraïts pacients que vénen a curar-se. Estan molt contents de veure els seus problemes reduïts a uns pocs punts. Avui un pacient ens ha regalat un cogombre gegant i pomes, són el millor del món, els nostres malalts és clar!

Una abraçada de tots nosaltres per a tothom!!!

Post per els nostres col.legues


Aquest bloc té molts seguidors, tant del món sanitari com amics i familiars aliens a la ciència mèdica. Molts dels nostres col·legues ens pregunten quin tipus de cirurgia estem fent, quin tipus d'anestèsia utilitzem, temes tècnics que després d'una setmana operant i amb les limitacions d'un triatge en una població molt dispersa, ara podem detallar, després de 12 dies de treball , d'haver operat fins al dia d'avui 51 pacients.
La patologia que havíem pensat que trobaríem s'ha confirmat, i en la llista d'intervencions quirúrgiques hem valorat:
Patologia de parts toves:
Grans fibrolipomes, quists sebacis evolucionats, adenopaties sobreinfectades, algunes d'aquestes tumorals, probablement secundàries a processos crònics com tuberculosi i processos limfoproliferatius no filiats; cicatrius queloides ocupants d'espai, alguna ginecomàstia (no filiada).

Patologia proctològica:
Fissures anals, hemorroides, abscessos perianals; ens hem trobat amb algun prolapse rectal grau II-III, que per manca d'exploracions complementàries i una bona anamnesi hem preferit no intervenir.
Patologia de paret abdominal:
Hèrnies inguinals, inguino-escrotals, epigàstriques i umbilicals.
Patologia urològica:
Hidroceles, fimosi.
Patologia ginecològica:
Prolapses uterins grau III-IV.
Patologia d'urgència:
Cos estrany en territori del N. Mitjà, Fractura supracondília de colze en un nen, Artritis purulenta de genoll.
Hem intentat fer una cirurgia no invasiva ja que aquests pacients han de ser donats d'alta precoçment per què viuen a diversos dies caminant del seu domicili i la seva economia no els permet ni a ells ni als seus familiars d'estar-se a la població de Simikot.
Se'ls han facilitat per tant tècniques d'anestèsia local, sedacions i locoregionals, encara que també s'ha realitzat alguna anestèsia general (sobretot en la cirurgia ginecològica) adaptades a les limitacions d´aquestes alçades.

Estem molt satisfets de la nostra feina ja que amb aquesta cirurgia estem millorant la vida social i laboral d'aquesta gent. Pensem que realitzant una bona campanya prèvia de detecció de la patología quirúrgica en aquesta regió en un futur pròxim, beneficiarà a una part molt important de la població. Per això és necessària la col·laboració de CITTA NEPAL tant en la part logística com en la part sanitària, la participació de cirurgians del país, la Universitat i la col·laboració de tots nosaltres.
El treball no ha estat fàcil però creiem que estem en el bon camí.


Darreres notícies de la Marta des de l'Himàlaia

Aquest matí he rebut un SMS de la Marta. Diu que estàn treballant a tope. Fa tres dies que plou sense parar i neva a les muntanyes. Ha arribat el mal temps. Ni tenen ni tindràn internet fins que no arribin a Katmandú, ja de tornada. Encara no saben quan podràn marxar de Simikot cap a Katmandú, doncs no hi ha vols a causa del mal temps. Esperen poder-ho fer el 21, 22 o 23.
Els hi agraïm novament tota la feina que estàn fent i l'ajuda que estàn proporcionant als Nepalís de la zona de Simikot i els hi desitgem un bon viatge de tornada.
Esperem les seves novetats des de Katmandú els propers dies!!

14 de setembre 2012

Un regal del cel a la nostra feina

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Èxit total en els controls post cirurgia!


Avui hem vist els pacients operats fa una setmana i hem donat d'alta als que han requerit alguns dies d'ingrés per cirurgia major. Estem molt satisfets, totes les ferides tenen bon aspecte, ni una sola infecció. Quan passem visita ens somriuen tots i totes. Hem tingut dues senyores que estem convençuts que han estat fent una cura de repòs, dormien, menjaven i tornaven a dormir. Tota la seva vida treballant, dormint sense matalàs, cuinant per a la seva família i durant tres dies les hem cuidat i han estat en aquest hospital com si de reines es tractés. Només un dia, una d'elles va tenir un petit rampell, a les deu de la nit se'n volia anar a casa com fos. És una gran fumadora i això és només el que volia, sortir un momentet a fumar. Jo la comprenc.

Tenim una borrasca a sobre que ha deixat la pressió atmosfèrica a 700 mmHg, que per a nosaltres és com si de cop haguéssim pujat a 3.800m i ho hem notat, estem astènics, tenim una mica de mal de cap, pressió en els sins maxil·lars i poca punteria. La Laura intentava tirar l'embolcall d´unes gases a la paperera i no n´ha encertat ni una.

L'odissea de les mules i el petroli continua. La setmana passada vàrem operar a una senyora que tenia vidres al braç des de feia dos mesos. Que tindrà a veure amb les mules? Doncs molt, ella era de Limi, una vall molt a prop de la frontera amb Tibet i segons sembla tenia mà a la duana. Avui han passat 100 l. de petroli gràcies a la seva col·laboració, en agraïment a la nostra feina. Així que d'aquí a 6 dies arribaran les mules a l'hospital carregadetes del preuat fuel perquè durant l'hivern, que ja notem que s'acosta per que cada dia fa més fresqueta, puguin tenir llum.
La senyora en qüestió va ser anestesiada amb un bloqueig axil·lar ecoguiat amb sonda convexa i amb punció única atraumàtica. Aquesta informació és per als nostres amics anestesistes. Es va poder fer perquè miraculosament hi ha un ecògraf aquí model i any desconegut, però que ens ha estat molt útil.

12 de setembre 2012

I seguim treballant!

Ahir vam operar fins a les nou del vespre, no perquè ens programem massa malalts si no perquè s'ajunten els del dia, tres al matí i dos a la tarda, més la gent que ve quan pot i no el dia que els citem. Esperem que no passi molt sovint perquè vam acabar el dia molt cansats. Ja dominem el tema apagades amb el nou generador, són dos segons a les fosques i tot torna a tenir color. Preferim el generador a la llum del govern. La làmpara va millor, podem tenir tot funcionant al mateix temps sense problemes. Ho hem descobert després de patir alguns errors amb el concentrador d'oxigen, que se'ns apagava sense saber per què. Amb la llum del govern no podem tenir l'olla esterilitzadora i un concentrador treballant al mateix temps, amb el generador sí. Així que li hem canviat l'horari laboral a l'olla.
Aquesta olla la veritat és que ens porta de cap, fa molt vapor al despresuritzar-la i ens genera molta humitat. Però com a tot li trobem solució, hem obert uns quadradets a les finestres plastificades i els hem cobert amb dues gases grans a manera de mosquitera i la solució ha estat perfecta. Encara sort que som gent enginyosa i amb recursos!

Us presento oficialment al Dr. Stilson, home enginyós, mà fina amb el bisturí i mà de Sant amb les claus Stilson, que excepte amb els pacients les fa servir per tot.


Després del llarg dia d'ahir ens esperàven amb un foc de camp i sopar sota les estrelles, cervesa normal i chang, cervesa nepalesa. Vam compartir impressions amb el Dr. Diresh, cirurgià Nepalí d'un hospital universitari de Katmandú, que ha vingut uns dies a estar amb nosaltres. Ha quedat impressionat amb la nostra manera de treballar, organització, sentit d'equip, material, i il·lusió. Vol col·laborar amb Città Nepal per que el que hem començat segueixi endavant. Quan tornem a Katmandú visitarem el seu hospital i equip i ens reunirem per valorar les possibilitats de col·laboració universitària. Estava dins del nostre projecte per a l'any que vé, no esperàvem tenir una resposta tan positiva, caldrà valorar-ho bé, pero estem molt satisfets.


Tot va a bon ritme, cada dia tenim millor dinàmica de treball i avui per acabar d´arrodonir-ho hem realitzat la primera anestèsia general a 3000 metres amb èxit.

Tambè hem atès la primera urgència. Un nen de 11 anys ha vingut caminant un dia sencer, amb una fractura supracondília de colze desplaçada que calia reduir i tractar quirúrgicament. La reducció l'hem realitzat amb sedació però la cirurgia traumatològica no la podem fer aquí. Això suposa un greu problema per a la família que és molt pobra i trigarà almenys 48 hores a trobar els diners per al bitllet d'avioneta a Nepaljunj. Estem tots compungits, seria tan fàcil fer això al nostre país i aquí és tan complicat.
El guix per l'embenat costa dos euros i no ho podien pagar, això s'ha solucionat al moment, però cada setmana algun malalt hauria de ser atès en algun hospital gran i a tot no podem arribar.


11 de setembre 2012

Operant a 3000 m. d´alçada a l´Himàlaia

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

9 de Setembre


Avui ens han inaugurat oficialment el quiròfan. Han vingut tots els que viuen d'algun càrrec a HUMLA. Han disposat una taula en U i han anat arribant un per un els jefecillos que governen la regió. Ens han donat un esmorzar que sabien que a nosaltres que érem els que havíem de treballar tot el dia no ens agradava, han fet presentacions diverses, en Yeshe un discurset i ens han vestit amb kates de benvinguda. A les 9.30 en punt tot l'equip quirúrgic s'ha aixecat, i ens hem anat a treballar. Teniem 10 pacients programats que no voliem fer esperar. Vénen nerviosos i espantats, quan veuen que el quiròfan és de veritat s'espanten encara més, però amb l'afecte i la perícia de la nostra excel·lent anestesista Dra. Anna Casanovas acaben somrient, i encara que no els interroguem massa, creiem que es troben a la Glòria.
Els nostres clients són molt pobres però extremadament educats i senzills, i encara que el muntatge els s'espanti ens adonem perfectament que confien en nosaltres. Les seves famílies també ens fan cas de tot el que els diem, s'esperen fora de l'edifici fins que tenim al familiar operat, li fan companyia d'un en un, són silenciosos i molt macos.

L'equip funciona a la perfecció, no tot el que tenim a Barcelona o València ho tenim aquí a la nostra disposició, i en canvi no trobem a faltar res.
Deu intervencions programades per al primer dia no són cosa fàcil, dos no han vingut. Segurament o s'han fet un embolic amb les dates (al Nepal són a l'any 2069 i tenen els mesos diferents), o els ha sortit algun treballet i aquí primer és menjar i després operar. Així que segurament apareixeran quan els vingui bé, i farem si cal alguna hora extra amb molt de gust perquè s'ho mereixen tot. Estem enamorats d'aquesta gent.

Les instrumentistes Anna, Laura, Puja i Prativa formen un equip que ens ha deixat a tots amb la boca oberta, no hi ha de tot però treballem com si n'hi hagués, han organitzat un sistema que no s'assembla en res als seus quiròfans, d'una manera tal que tot roda a la perfecció. Miquela i Ganga s'encarreguen del rentat d'instrumental i esterilització. Ni una ni l'altra havien fet aquest treball anteriorment, però estan super organitzades i mai ens falta de res. Cal tenir en compte que la roba es renta a mà i cal esperar que el sol l' assequi. Aquí ni rentadora ni assecadora, el més modern que tenim és l'olla esterilitzadora que la manegen com si fos l'olla a pressió de casa, la de bullir verdures. Com que és nova una vàlvula s´ha afluixat i hem hagut d´estar al cas tot un dia al despresuritzar-la, necessitava dues claus stilson que vam descobrir entre les eines del lampista que va venir a arreglar un dipòsit d'aigua.
Ja les havíem utilitzat per recollar la taula quirúrgica després de solucionar l'hidràulic. El problema, perquè sempre que es demana alguna cosa hi ha algun inconvenient, és que s'ha d'anar a peu a buscar aquestes claus a casa del lampista.
Per arreglar la vàlvula de l'olla s´havia de demanar de nou. El Dr. Ortiz cada vegada que em mirava em preguntava per les claus, van trigar un dia, jo estic acostumada a esperar per tot, però ell no. Li he canviat el nom i li agrada, ara és el Dr. Stilson.
El Dr. Stilson i el Dr.Jose M ª Ferrando operen als nostres estimats clients amb cura, formen un equip sensacional, i estan molt contents amb la seva anestesista, els deixa als pacients amb una mica de sedació i l'anestèsia justa perquè puguin treballar còmodament.
El Dr. Rodriguez controla tots els postoperats. Té una Àrea de Reanimació molt ben muntada i controlada. Estem tots molt tranquils sabent que els té vigilats i sense dolor. Els nostres operats i operades són tots prims, alguns una mica debilitats per les dures condicions de la zona i no es pot badar. Una lleugera hipotensió o un petit sagnat els podria desestabilitzar i aquí no comptem amb UCI.
És costum ensenyar als familiars en cas d'exèresi d'algun teixit la peça extirpada que guardem en una gasa per mostrar-la.
Avui hem operat un nen de set anys d'un quist testicular, s'ha portat de meravella, valent com un toro. Els hi posem mitjons i un pijama verd per mantenir el quiròfan el més higiènic possible perquè no podem fer que es dutxin. Al noi li venien una mica grans, no havíem comptat amb això.
Treure'ls del quiròfan amb raquianestèsia és una cosa difícil. Les portes de tot l'edifici están sobreelevades del terra i no podem passar la llitera. Fins avui ens els hem carregat a l'esquena, pesen molt poc. Però tot es va solucionant i avui l'avioneta ens ha portat una llitera de lona que no és lo millor, però almenys l´esquema d´en Carles no pateix.



11 de Setembre!!!
Els Catalans de l´Himàlaia no podrem anar a la manifestació per l´Independència, però crideu per nosaltres, ho tenim present.
Nosaltres seguirem operant, ja en portem 22. Tothom està molt content.
Desprès, si hi ha internet encara, us penjo unes quantes fotos.

07 de setembre 2012

Estem molt contents!

Hem fet les dues primeres intervencions al nostre quiròfan, tot ha sortit molt bé, estem molt contents i els nostres primers malalts també.
Esperem les vostres felicitacions, arribar fins al dia d´avui ha costat molt d´esforç, però ha valgut la pena, per fi el somni d´aquesta gent es va fent realitat, poder ser operats i a la vora de casa seva.

Primera intervenció programada a CITTA NEPAL, HUMLA

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

06 de setembre 2012

Arribada de l´Equip Quirúrgic a l´Hospital de Simikot

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Tot l´equip és a HUMLA


Tal com estava previst el dia 4 de setembre després de tres dies de viatge van arribar en  l'avioneta, el Dr. Jose Maria Ferrando i Dr. Carles Ortiz, els nostres cirurgians, la Dra Anna Casanovas, anestesista, Ana Castells i Laura Soriano, infermeres instrumentistes, Miquela Madrid, una gran ajuda, i el Dr Miquel Rodriguez, el nostre intensivista.
Van passar tot l'instrumental quirúrgic i un munt de material per al quiròfan sense que fos testejat pel RX de la duana de Katmandú.
Els vaig anar a rebre a l'aeroport, havia plogut tota la nit, vaig sentir cada gota que queia amb l'angoixa de pensar si hi hauria vol que els portés fins Simikot. A ells els va passar el mateix, no van dormir pensant en el vol i en el que jo estaria patint. Cal dir que van fer molta broma sobre si la meva preocupació per la seva arribada era per veure'ls ja d'una vegada o pel Malboro que em portaven.

Tenia moltes ganes de veure'ls. Som un equipàs, estem feliços, i molt contents de ser aquí.
No hi ha hagut internet des de l'últim dia que vaig escriure. Ha costat saber què passava, però al final ho he esbrinat, no estaven al corrent de pagament. Veurem el que dura!

El dia 4 va ser de relax, el Dr Yeshe els va mostrar tot l'hospital i l'edifici quirúrgic. Els ha agradat molt, no van trobar cap pega, tot i el folrat de plàstic i les xinxetes. La Laura i l'Anna es van fer les reines de les àrees neta i bruta del quiròfan, l'anestesista es va agafar al carro d'anestèsia com si fos la seva joia personal, en Miquel es va muntar el seu espai UCI pel que pugui passar, i els cirurgians es van posar a arreglar la taula quirúrgica que estava coixa i sense hidràulic.
En Carles molt decidit em va demanar la caixa d'eines, necessitava una clau anglesa. Claus només n'hi ha per als candaus de les habitacions, només disposem d'un martell que és dels fusters. Em vaig fer un fart de riure! Després de molt insistir van aparèixer unes alicates i amb traça i molta força va aconseguir desmuntar la taula i posar l´oli que havia vessat quan la varen dur en l´avioneta, meitat de la reserva que tenia en Yeshe guardada, meitat del generador perquè no n'hi havia prou. I el hidràulic va funcionar!
La coixera no és reparable, li falten dues rodes en un mateix costat, però ho hem solucionat amb dues falquetes de fusta.
Temíem el dia següent, temíem que l'hospital estigués abarrotat, i els nostres temors es van confirmar. A les 6 i mitja del matí va començar a arribar gent i més gent, i més i més.
La coloraina era espectacular, però eren persones malaltes que venien a visitar-se i en Josep Maria i en Carles haurien de visitar-los. Això suposa interrogar-los, desvestir-los de les vint capes de roba que porten i prendre decisions. El Dr Yeshe està permanentment amb ells, col·laborant en la visita i en la traducció.
Quan es proposa una cirurgia els envien a la Dra. Casanovas o Dr. Rodriguez que fan l'estudi preoperatori. Història clínica, electrocargiograma i RX de tòrax si per la exploració cal, glucèmia i coagulació amb un aparell de control de Sintrom a domicili, el COAG-Check, gràcies a Roche que ens el va donar, perquè quiròfan en tenen, però laboratori NO.
No tota la multitud que esperava al pati de l'hospital era per cirurgia. La ràdio local ha estat tot el mes publicant FREE Surgical CAMP amb el llistat de les intervencions quirúrgiques que nosaltres vam dir que podíem fer. Però no tota la gent de la regió entén el mateix que es publica a la ràdio. Ells capten la paraula Free i Camp que és indicativa de metges estrangers que vénen a visitar i possiblement medicaments gratuïts. Això crea confusió i pèrdua de temps, però els visitem a tots, un per un, amb calma, dedicació i paciència perquè s'ho mereixen. Molts d'ells han caminat més de tres dies per ser visitats.
Hem vist molta patologia que al nostre país és difícil de veure, nòduls infectats que ens fan sospitar tuberculosi, malnutrició generalitzada, patologia abdominal per cucs, cicatrius retràctils enormes, golls per dèficit de iode, sarna ... Ha vingut una nena amb retraccions d'una gran cremada en tot l'abdomen, engonals, perineu i part de les cames. La seva mama l'ha portat dos dies seguits pregant que féssim alguna cosa, no podem, ens dol molt no poder fer algunes de les intervencions que serien necessàries per manca d'estructura.
Ja tenim una bona llista de pacients programats per operar, començarem el dia 9 tot i que demà tenim un malalt que no pot esperar.
Tot està a punt, l'hospital està super organitzat, el personal ens cuida moltíssim, segueixen agraïnt la nostra i la vostra col·laboració, estan encantats amb tot l'equip, nosaltres estem feliços i el quiròfan ple a vessar de material, està super net i lluent.
Espero que a partir d'avui pugui tornar a explicar la nostra experiència a poc a poc com feia abans, que podeu tornar a viure amb nosaltres el dia a dia d'un quiròfan d'altura, un quiròfan a 3000m a la serralada de l'Himàlaia.
I ara m´en vaig a fer un volt, anem a conèixer el poble, tots junts, que ja ens toca; no ens hem mogut en tres dies. Quan torni us poso totes les fotos.
Una abraçada de tots per tothom!

Marta

30 d’agost 2012

Primer Objectiu complert! Gràcies a tothom!


Tenim a un ministre del Govern amb mal d'altura a l'únic hotel de Simikot, la policia i els militars de més rang han vingut a veure'ns diverses vegades, aquest matí a dos quarts de vuit ja estaven aquí. Han vingut a oferir la seva ajuda per al "Surgical Camp".
Els hem ensenyat l'edifici quirúrgic al complet. Estan impressionats de tot el que hi ha, però el que els ha deixat bocabadats és el respirador, saben que és molt car i molt difícil d'aconseguir-ne un que funcioni sense oxigen.
El Dr.Yeshe està organitzant a tot el personal, necessita voluntaris, necessita arròs per a tots, sap que a través de la ràdio la crida a cirurgia ha arribat a tots els poblets penjats a les vessants de les muntanyes i  durant tot el mes tindrem molta gent per operar. Em fa una mica de por treballar amb tanta pressió, però ell té molta experiència en el maneig de grans grups de malalts en espera de ser atesos per metges estrangers i confio en ell. La policia i els militars s'han ofert a portar voluntaris, per la cuina, arròs extra, i a ajudar-nos a què hi hagi calma entre la gent que haurà d'esperar.
De vegades em sap greu insistir en coses que semblen poc importants per a tot el que ell deu tenir al cap, com que necessitem una persona dins del quiròfan que netegi cada vegada que acabem una intervenció, una altra que netegi la latrina de l'edifici amb lleixiu tres, quatre, o cinc vegades al dia perquè és l'única que hi ha i el personal que està dins de quiròfan l'haurà de fer servir. Necessitem qui renti roba que utilitzem en les intervencions, no sabem l'hora exacta que menjarem i per a ells és important perquè la cuina és molt petita i s'han d'organitzar, necessitem infermeres que a la nit es quedin a atendre els operats… muntar el quiròfan ha estat relativament fàcil, fer-lo funcionar no ho serà tant. Malgrat tot estem disposats a treballar les hores que faci falta, tenim molta il·lusió i moltes ganes de començar a oferir la possibilitat d'operar-se a tota aquesta pobra gent que mai havien somiat que això podria passar a Humla.

En Yeshe té una capacitat extraordinària per què tot funcioni, tot i que els problemes  van sorgint un darrere l'altre, de vegades uns quants a l'hora, no s´enfada mai, no crida mai i us asseguro que hi ha moments que n'hi ha per desesperar-se, és com una formiga, se li torça el camí però sempre recupera la direcció cap a casa, el seu hospital. Setembre i octubre són dos mesos d'activitat màxima, a més a més de nosaltres hi haurà diversos voluntaris més. Uns s´en van a Limi Valley, que segons tothom diu és una meravella. Arribar-hi suposa 6 dies caminant, mules per portar material d'ajuda, subsistència per als viatgers, menjar, tendes de campanya, només hi ha una guest house en tot el camí. Caldrà preparar-ho. Altres es queden a Simikot, altres a l´hospital, i encara que sembli una broma, no hi ha prou arròs!. El petroli no ha arribat, avui hi ha boira i l'helicòpter no pot venir, pagarà el litre a 500 rúpies, 4 €. És caríssim, però necessitem la llum assegurada i de moment gràcies als xinesos no tenim altra manera de fer-ho arribar.
És un problema polític o diversos, aquí mai s'arriba a saber el fons de les qüestions. Nepal importa petroli de l'Índia. Si l'Índia s'assabenta que la Xina ven petroli al Nepal pot haver-hi conflicte internacional. El de sempre, els polítics són dalt d'un núvol des d'on el poble es torna completament invisible.

Avui hi ha molta boira com us he dit, però sembla que els monsons han acabat, hem tingut dos dies de sol, el pati ja no és una piscina enfangada, i la nit d'ahir era un espectacle, la lluna gairebé plena deixava a la vista la silueta de totes les muntanyes que m'envolten, fins i tot es podia veure la glacera.

He canviat d'habitació, cal redistribuir mig hospital per a l'arribada del meu equip quirúrgic, altres voluntaris de Nord Amèrica, Canadà i Nova Zelanda. El 9 ve en Sanjeev amb un cirurgià de Katmandú que col·laborarà uns dies amb nosaltres, el 20 arriben en Michael i el Dr. Cristopher Barley. Tinc ganes de veure'ls a tots, porto un més aquí currant i vull que vegin el nostre quiròfan, ha costat molta paciència, enginy, i diners muntar tot això. Estic molt contenta, malgrat les difícils condicions de subsistència, de les mules amunt i avall, l'espera cada matí que vingui una avioneta i porti el nostre material, haver de desinfectar-ho tot, peça per peça perquè les caixes de cartró tou estaven mullades o destruïdes, plastificat de finestres i sostres i mil i una cosa més, al final tenim un Quiròfan al Himàlaia!

Primer objectiu complert!gràcies a molts de vosaltres que heu col·laborat de manera particular, a Inviza SA del País Vasc que va ser la primera donació que vam rebre, 8000 € que ens van donar la primera empenta al projecte, a la Fundació 3M, Braun, i Dräger que ens van donar una gran quantitat de material de cirurgia i el monitor electrocardigráfic, a la Fundació Roviralta que va col·laborar en la compra del respirador, a Centros Único que ens van ajudar quan el pressupost inicial s´ens va fer curt, donant 4000 €, als que vau respondre a la crida urgent per comprar el generador, a Città Germany que s'ha fet càrrec de la compra de tota la medicació, a l'Hospital Parc Taulí, l'Hospital de Granollers de Barcelona, l´Hospital de Fuenlabrada de Madrid, que ens van cedir gran quantitat de material fungible, a l'Hospital de Manises de Valencia, que ha donat una caixa de instrumental completa de cirurgia abdominal, a tots els socis de Pont Solidari que també han contribuït a que el projecte sigui possible. Moltes Gràcies a tots!
CITTA, el Dr Yeshe, tots els treballadors de l'Hospital CITTA NEPAL, i tota la comunitat del districte de HUMLA m'han encarregat una i mil vegades que us faci arribar el seu immens agraïment.

I malgrat la boira,
el pretroli acaba just d´arribar!

Marta

29 d’agost 2012

La porta antimosques pel quiròfan i els últims detalls

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

28 d’agost 2012

El sopar de les mules

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Quasi tot a punt!


Hem continuat amb les demostracions del funcionament d'un quiròfan, que han estat molt interessants per a tot el personal, han gaudit moltíssim veient com es muntava la taula, com es manejava una mica de material i com  s´entallava un malalt, que per al cas quirúrgic que presentàvem era jo. Han preguntat moltes coses, el que indica que estaven molt interessats.
Els he passat un vídeo descarregat de Youtube d'un quiròfan de l'Hospital de Vinalopó de la Generalitat Valenciana, que els ha encantat, algunes de les persones assistents mai havien vist un quiròfan de veritat i amb el vídeo s'han fet una mica d'idea de la intensitat i dificultat del treball en un quiròfan.

He assistit al meeting que tot el personal, des de la cuinera fins al Dr Yeshe, infermeres, auxiliars, radiòleg, guarda de seguretat, netejadora, farmacèutic, oficinista-comptable, en total els 14 treballadors de l'Hospital, fan un cop al mes per discutir problemes, donar algun toc, en el cas d'avui preparar-se per a l'arribada de l'equip quirúrgic, amb la finalitat de millorar en el que sigui possible. Ha durat dues hores i mitja, han tingut el detall de traduir a l'anglès la majoria de les intervenciones que evidentemente es feien en nepalès, i m'ha semblat molt útil, tenen ganes de tenir un bon hospital, la majoria està molt orgullosa del seu treball i contenta d'haver tingut l'oportunitat de poder formar part de CITTA NEPAL.

M'han demanat que donés la meva opinió sobre l'Hospital després de gairebé un mes sencer de convivència amb ells. Els he felicitat, no m'esperava trobar un hospital tan net, unes infermeres tan agradables i professionals, i una família que m'ha tractat molt bé. Estic sorpresa de l'eficàcia del seu treball, de la confiança que tota la comunitat de Humla té a l'hospital. És un hospital penjat a la serralada del Himàlaia, a l'extrem de més difícil accés de tot Nepal, amb molts problemes que han de patir cada dia, que resolen sense ni un sola mala cara, i on tothom intenta fer aquest lloc agradable. He repassat les virtuts de cada un d'ells perquè he treballat amb gairebé tots, destacant que m'ha sorprès la seva amabilitat i afecte amb els pacients, com intenten explicar al seu nivell què és el que tenen, què els faran en tot moment, costi el temps que costi. No va ser així en la meva experiència a l'Índia, on eren molt secs i poc explicatius, guardant sempre una distància que mantenia al malalt en la seva classe en tot moment.
Aquí la gent és molt pobra, molt ignorant, però tots s'esforcen molt que entenguin bé què és el que els passa i com caldrà tractar-los. Les infermeres sempre tenen un somriure per a ells i els tracten amb molt d'afecte i respecte.

Les mules han portat fusta durant dos dies seguits, arriben de nit, descarreguen i es queden a sopar al nostre jardí. No mengen, devoren, no se pas d'on carai vénen però arriben amb una gana que es moren.
Els fusters gairebé han acabat la prestatgeria per l'estoc de material, l'electricista treballa sense descans per a la instal.lació de cables des de la casa del generador als tres edificis de l'Hospital, i perquè no entrin mosques he aconseguit una cortina tibetana per la porta de entrada a l'area quirúrgica que li donarà un toc Himàlaic al quiròfan impressionant. Demà us poso la foto que avui no havia claus per penjar-la.


Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

27 d’agost 2012

Col.laboració amb Isolana Fundación - Ajuda per la família ALI

A través de Isolana Fundación, la fundació que ha col.laborat econòmicament amb els nostres projectes, hem rebut una sol.licitud urgent per la família Ali de Cornellà de Ll., que se'ls hi va cremar la casa i ho van perdre tot. Entre uns quants socis de Pont Solidari, els hi hem fet arribar parament de cuina, roba de casa, un microones i alguns mobles que necessitaven urgentment.
Ténen 4 fills i necessitaran roba de tardor-hivern. Ténen una nena de 3-4 anys, un nen de 2 anys, i dos adolescents d'11 i 12 anys.
Anna

26 d’agost 2012

Trist final per les mules del Tibet

Han tornat les mules del Tibet sense un sol litre de fuel. Aquest matí ha vingut a veure'ns l'amo de les mules per explicar la seva trista peripècia amb els xinesos a la frontera. El xaval és un encant, educat, maco, i amb una manera de parlar que encara que no entenc ni una sola paraula, és molt agradable de sentir. Ens ha explicat que va comprar el fuel, va carregar les mules i s´en va anar a la frontera. Els xinesos que la governen el van tractar molt grollerament, no el deixavan passar, havent per diverses vegades de defensar càrrega i mules, fins que van començar a empènyer, a ell i als seus animals. Van arribar a donar-li cops de puny i tirar-lo a terra, sense més explicacions que estava prohibit perquè sabien que els nepalesos usaven el fuel per fer bombes. Així que se'n va haver d´entornar, a tornar el fuel que per sort l'hi recompraren i va haver d´esperar a rebre algun encàrrec per aprofitar el viatge de tornada i que l'hospital no hagués de pagar les despeses pactades pel transport.

Trist final per les nostres esperades mules.
Tenim pendent el pla B pel dia 29 i un pla C que es tractaria de ficar el fuel en un helicòpter militar enorme que de tant en tant ronda per aquí. Supervivència pura i dura!

Avui hem reunit a les infermeres i auxiliars de l'hospital i la Puja, una infermera molt bona de Katmandú que està treballant aquí durant dos anys, els ha explicat amb una didàctica que m'ha deixat glaçada tot el referent al funcionament d'un quiròfan. Hi havia quatre persones que en la seva vida n´havien vist un ni en foto, així que els ha agradat saber què és el que es cou a l'edifici quirúrgic.
Sempre em veuen netejant d'una manera que no entenen, no sabien per què tant d'interès en aïllar l'interior, volien veure l'olla esterilitzadora i saber com funciona, el monitor electrocardiogràfic, el respirador, per què necessitem tantes coses. Ara saben que l'esterilitat té una fi, que han de seguir unes normes molt estrictes per moure´s a dins, per què en els paquets de roba hi ha dos embolcalls, per què el cirurgià es renta amb les mans sempre cap amunt, i un munt de coses més que els ha agradat molt saber. Demà simularem una intervenció quirúrgica per què comprenguin bé tot el que hem explicat avui i després començarem a treballar amb les dues infermeres que volen formar per al futur del quiròfan de Humla.


Acabada la classe magistral de la Puja ens hem posat a entapissar tot el que faltava a l'edifici quirúrgic amb l'esperada moqueta, Sintasol imitació parquet. Està tot folrat, ha quedat molt bé, és molt més fàcil de netejar que el ciment granulat que teniem fins avui.

Només ens falta una prestatgeria per guardar l'estoc de material, dues tauletes per col·locar els pijames, gorros i mascaretes en els dos vestidors i uns penjadors per a la roba de carrer. Però estem curts de fusta i cal esperar una altra vegada que les mules ens la portin.
Som el malson d'aquestes pobres bèsties, si sabessin el que l'hi agraïm ....



Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

25 d’agost 2012

He tingut l´honor de posar en marxa el Generador per primer cop!

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Tenim Generador!!!





El generador ha arribat en la única avoineta d'avui. Hi ha hagut molta emoció, a l'hospital i per a nosaltres tenir l'electricitat assegurada és molt important. Ja li estan construint una caseta perquè no es mulli, estigui protegit del fred, vent, neu, pluja i pols.


El fuel segueix sent una incògnita, les mules van arribar al Tibet i estan a l'espera que un emissari que ha anat caminant des Simikot contacti amb la màfia xinesa. Però no està molt clar que s'aconsegueixi. Així que han traçat un pla B, demà passat un helicòpter portarà 100 litres del preuat petroli, a un preu que us podeu imaginar, car, evidentment. Però és el que hi ha, en una zona tan remota com aquesta ja aneu veient que qualsevol cosa és d'una dificultat extrema. Per això estem aquí, per ajudar-los en el que estigui a la nostra mà.

I segueixen arribant caixes de material per al nostre quiròfan, sembla que no acabem mai de rebre coses, però recordeu que estava buit quan vaig arribar, no hi havia més que el llum i la taula quirúrgica. En menys d'un mes, gairebé no m'ho crec, està tot a punt. La gent de l'hospital està molt contenta, cada vegada que arriben nous paquets em pregunten si tot això ho ha pagat la gent de Spain, els hi dic que sí, que tot el que arriba és gràcies a la col·laboració de molta gent que ha cregut en un projecte que semblava una bogeria però que aquí és, gràcies a totes aquestes les persones, tots els que veieu a les fotografies podran ser operats en cas de necessitat.
Ha arribat un fax del Govern en què diu que estem autoritzats a realitzar el Surgycal Camp, és a dir, podem operar. Aquest era un tema que ens tenia preocupats, no hem vingut a repartir gelocatil, aspirines o amoxicil · lina, ni a fer cures simples, hem vingut a intervenir gent quirúrgicament, programada i d'urgència si es dóna el cas, així que calia assegurar-se que teniem permís del govern per fer-ho.

Ara que ja ho tinc tot lligat m'adono que la meva capacitat per dur a terme l'organització de tot aquest projecte és bona, tenia els meus dubtes al principi, el primer dia que vaig veure on havíem de treballar.
Avui estic segura i tinc molt clar que no m'he equivocat i que la gent que ha confiat en mi gaudirà treballant a Humla. Us espero. Ja queda menys per començar.
Una abraçada a tots, a l'equip quirúrgic i a tots els que heu col·laborat a
Humla: Cirurgia General 2012.
Marta







24 d’agost 2012

L´olla esterilizadora a tota canya!



Estic molt contenta, l'olla esterilitzadora funciona a la perfecció, em fa una mica de por per què agafa molta pressió, i a la que la vàlvula es dispara sembla que vagi a explotar, però els paquets de roba surten estèrils, les gomes de l'aspirador no s'han fos i les cànules Yankauer de plàstic no s'han deformat. Un èxit!




Ahir va ser el primer dia que en llevar-me vaig poder veure totes les muntanyes que ens envolten sense núvols, el dia era gris però l'espectacle va ser una passada. La glacera que tinc davant era molt maca.
Però el dia no va ser bo del tot. Em vaig fer, no sé com, una rascada a l'interior de l'ull esquerre i he passat la negra, quin mal !!!, tot el dia amb els ulls tancats, ulleres de sol per les emergències, lavabo i menjar, i col·liris a tot drap.
Avui estic millor, una mica de molèstia, encara amb ulleres de sol.

Els medicaments i les gases han arribat avui. Les gases eren estèrils, però a l'avioneta la pressió atmosfèrica els ha rebentat les bossetes i han deixat de ser estèrils, i per rematar la desgràcia de les pobres gases, havien col·locat una garrafa de formol que ha vessat una mica-bastant, i han quedar una mica mullades, coses de l'Himàlaia.
Amb els medicaments hi ha una mica d'embolic; tinc unes llistes, les meves i les de la subministradora que no coincideixen amb les dosis. El Paracetamol l´han portat de 150 mg., el voliem de gram, el Midazolam de 1 mgr per ampolla, el voliem de 15 mgrs. Quan els comento el tema em diuen que al Nepal la gent és petita i per això les medicines tenen menys quantitat de medicament. I m'ho diuen absolutament convençuts, als europeus ens veuen molt grans i és per això que tenim els nostres medicaments sobradets de dosi. En fi, s´haurà de sumar i mutiplicar per tenir paracetamol d'1 gram! Què hi farem!



24 d´Agost

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

22 d’agost 2012

Temes domèstics


Com us vaig dir, despertar-se en un núvol, sentint el soroll de la persistent pluja. Rentar-se com els gats, l'aigua justeta per treure alguna leganya i eixorivir-se. Atravessar el jardí i per descomptat el núvol, amb molt de compte per no relliscar en el fang i sortejant els molts bassalets per arribar a la cuina per prendre el primer cafè del dia. Esperar que el cel s´aclareixi amb la il · lusió que vingui alguna avioneta, mirant fixament si hi ha moviment a la barraca-edifici de l'aeroport.
Cada dos-tres dies puc banyar-me, això significa demanar que m´escalfin aigua, que la deixen una hora després a la latrina. Prepar-se per al bany amb una galleda i una gerra de divina aigua calenteta. Mentre tant intento penjar la roba sense que res caigui a terra que sempre està mullat i no té molt bon color, buscar on col·locar el sabó, i finalment gaudir de sentir-se completament neteta.
Després cadascú  a la seva feina, la meva ja la sabeu, el nostre estimat quiròfan, que li tinc molt de carinyo, ja forma part de mí.
Cap a les dues, dinar, en aquesta hora tinc una gana que em moro, estic des de la set amb un cafè i galetes. Toca el de sempre, plat d'arròs que redueixo a la mínima expressió per no haver d'esforçar-me a la gatzoneta a la neteja dels meus budells. Arròs, patates, col o col-i-flor i dalh. No hi ha talladet, ni café ni copa...
Després, relax, llegeixo, escric al bloc si hi ha electricitat i internet, que no sempre van unides, veig algun malalt, parlo amb el personal, anar a fer un tomb i arriba la nit.  Per sopar hi ha el mateix que pel dinar, algun dia hi ha carn, xai o pollastre, un plaer per les meves papil.les gustatives i estòmac.
I a dormir, aquesta és la meva vida domèstica.

Ahir el tema elèctric va ser un desastre, voliem estrenar l'olla esterilitzadora i no hi va haver manera, la corrent s'en anava i venia durant tot el dia i no hi va haver manera que ens quedessin esterilitzats els primers paquets de cirurgia. Una cosa sí que vaig aconseguir, les lliteres ja frenen, injectant oli de gira-sol en totes les juntures i cargols, han quedat perfectes.
Estem pendents que arribin uns rotlles de Sintasol per folrar el terra dels vestuaris i l'entrada al quiròfan. Acabava d'aterrar l'últim avió del dia i crèiem que arribaven els tres rotlles comprats. He vist que venia un grup nombrós de gent pel camí cap a l'hospital. He apuntalat la meva càmera fotogràfica al balcó del segon pis per poder-vos filmar com es transporten els materials, és per veure-ho, 50 kgs de pes en fardells sobre l'esquena d'un home o dona, que se'ls subjecten amb quatre cordes que pengen del seu front.

Però no era el Sintasol qui arribava, era una malalta que portaven a 41 de febre penjant del front d'un home. És increïble com arriba la gent a l'hospital, retorçant-se de dolor d'estómac, vomitant, amb diarrea i bullint de febre. Ha costat lo seu fer-li baixar la temperatura, fins a les tres del matí no l´hi ha baixat. L´he anat a veure aquest matí i estava perfecta, amb bon aspecte, sense febre i amb un somriure d´orella a orella. A l'hora que aquesta noia, van arribar dos malalts més, en més o menys el mateix estat.
No donàvem abast, però tenim unes infermeres d'una eficàcia espectacular, als trenta minuts tots tenien la seva via endovenosa, tractament administrat i calma a l'habitació d'ingressos.
Així és el dia a dia a Humla.


video

20 d’agost 2012

Ja tenim un quirófan de veritat

Ja tenim tot el material comprat, a Humla. Després de diversos dies sense avioneta avui ha arribat el que faltava. L'olla esterilitzadora, autoclau indi, i la part de dalt de les lliteres. Acoblar a les potes a hagut de ser a cop de martell perquè no encaixava la part de dalt amb el carro. Per ara els frens no van, demà em dedicaré amb calma a veure si netejant-los bé aconsegueixo que frenin les dues lliteres. Hem començat a esterilitzar roba, paquets grans, petits, estem emocionats. Això sembla un quiròfan de veritat, ha costat lo seu, no és perfecte, però estic contenta del que ha canviat.

Hem enviat al malalt de diarrea a Nepaljunj. No millorava prou, seguia tot i el tractament dràstic amb diarrea dia i nit. Anar a Nepaljunj suposa tenir diners, cal pagar el bitllet del pacient i l'acompanyant, que en aquest cas era el pare. Com no en tenien, han anat dos dies a Simikot City a la recerca de parents, amics i alguna ànima caritativa que poguessin deixar-los els diners. Han trigat dos dies. Per sort avui hi ha hagut avió i ha pogut ser traslladat.

El substitut d´en Yeshe que es a Katmandú, és un infermer que té llicència gubernamental per receptar 36 medicaments, és un encant d'home. Visita als pacients amb tot detall, és molt afectuós amb ells, els dóna mil i una explicacions, però es posa malalt! abans d'ahir estava a 40 de febre amb molt mal de cap, angines i taquipnèic, el vaig haver de curar ràpid amb dosis d'atac de paracetamol, ibuprofè i antibiòtic per que visitar aquí és complicat. Vénen uns malalts molt difícils per a mí, tenen tots el mals possibles al mateix temps i unes ferides que no saps per on començar, a més de l'idioma i manera d'expressar-se que ho complica encara més. El noi està sorprès de la rapidesa amb què s'ha curat de la seva febre i ara em convida a que l'ajudi a visitar, cosa que faig cada vegada que tinc una estona, així aprenc...

La resta com sempre, plou molt a la tarda i nit, durant el matí vivim en un núvol de boira que puja del riu per després tenir algun estona de sol.
Segueixo feliç i molt contenta, en 20 dies gairebé hem acabat el muntatge i organització del quiròfan, tenim a dia d'avui 24 pacients seleccionats com a candidats a cirurgia i la ràdio segueix difonent la notícia, que a primers de setembre començarem a operar. Per ara tot va sobre rodes.
Sembla que s'ens obrirà una porta en l'entramat de la màfia a la frontera tibetana i podrem tenir 200 litres de fuel per al generador que arribarà la setmana que ve.
Es pot demanar més???
Us envio una mica d´aire puríssim, bufffff...

Ja ho tenim tot!

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

18 d’agost 2012

Una mica de conya!!!

La gent de Simikot

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Hospital a tota marxa

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

18 d´Agost


Avui tinc coses bones i no tan bones per explicar.
Les parets que tancaran el quiròfan estan acabades, falta la porta que a poc a poc la van fent. Dos dies més de mules al pati de l'hospital, ens deixaran sense herba, vénen mortes de fam i es mengen tot el que troben. El nostre vigilant les controla perquè no es mengin el que hi ha a l'hort que és el nostre principal aliment, cols, cebes i patates. Cada dia des de en fa tres van portant fusta per reconstruir el quiròfan.
I segueixo amb les mules. Les que havíem enviat al Tibet han arribat a la frontera i el rumor que feia alguns dies corria per aquí ha resultat ser cert, els xinesos han prohibit vendre qualsevol tipus de carburant al Nepal. Així que caldrà treballar a la màfia. En Yeshe sembla que té un amic xinès a la policia del pas fronterer al Tibet. Cada dia sorgeix un problema o altre, ells ho viuen com una cosa normal: caldrà fer alguna cosa, ja se'ns acudirà ... A mí aquestes notícies em sobresalten. Sense fuel no hi ha generador i sense generador no s'opera!
Acabo de dinar i al sortir de la cuina entrava una ambulància de tracció humana. Cinc homes suats i molt cansats portaven sobre les espatlles a un noi de 23 anys en xoc. Venien d'un poblet de la vora del riu, 1000 m de desnivell, tot el camí ha estat pujada, 6 hores caminant. Diarrees greus des de feia tres dies que amb tractament havien empitjorat. Hi estem treballant amb preocupació perquè aquí la diarrea és causa comuna de mort i tot i tractament dràstic, no millora. El pare de 42 anys ens explica la seva angoixa mentre renta les mantes en què el duien embolicat. Li oferim cafè, una poma, i li diem que fem tot el que està a les nostres mans, segueix molt amoinat.
En aquest hospital a diferència de l'Índia, els metges i infermeres són molt afectuoses tant amb els pacients com amb les seves famílies, els tracten molt bé, els expliquen tot el que van fent, els tranquil·litzen, els donen consell, encara que de vegades no els fan gaire cas, els xamans i la cultura ancestral està molt arrelada.
Avui han arribat els motxos per fregar el terra del quiròfan, els carros d'anestèsia i de cures per a les infermeres. Els motxos semblaven normals, com els nostres, però no han vingut amb la galleda per a escórrer.
En agafar el motxo he pensat que l´havia trencat, se m'ha dividit en dues parts. Us poso un vídeo perquè veieu com funciona un motxo Nepalí, fins en això són diferents. Però l'invent no està malament.
He sortit a fer una excursió, s'han queixat que vaig molt ràpida. Estic en plena forma, saturació 96% tot i l'alçada i el Malboro. M'he tornat de pell negra com ells, si no fos pels cabells blancs que aquí no ho té gairebé ningú i els ulls rodons, passaria per Nepalí.
La veritat és que em sento molt bé, aire pur, molt bona gent, tot l'hospital em mima, m'ajuden en tot el que és a les seves mans, què mes es pot demanar!.
Una cosa sí, tinc moltes ganes que vinguin els meus i començar a operar, veure culminat un projecte que ha portat un munt de mesos de treball serà emocionant.
La ràdio local està difonent la notícia de que al setembre s'operarà a l'hospital: prolapse uterí, vesical, hèrnies, hidrocele, fístules, hemorroides ... la gent ens truca per telèfon preguntant quà és un hidrocele o una hèrnia. Vam decidir nombrar les patologies perquè no se'ns acumulin 500 persones que creuen que s´han de operar d'alguna cosa, de moment només podem operar aquestes patologies que són les que són més freqüents i limitants per al treball dur al camp o amb els animals d'aquesta gent. En fi, que hom mai no sap per on és millor tirar.
Veurem què passa.
Marta

16 d’agost 2012

Mes Hospital

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Humla Hospital

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

15 d Agost

Tinc les mans destrossades. He acabat de precintar el quiròfan, 25 metres de plàstic i 1500 xinxetes per fixar-los al sostre i tancar finestres mal ajustades. Ara està gairebé perfecte. Ho hem omplert amb tot el material que va arribant, que ha estat més d'un mes tirat en algun magatzem amb goteres i pols i hem hagut de netejar amb esperit de vi peça per peça. Estic morta, les mans em fan mal de tant fregar i clavar xinxetes. Ahir li vam fer la primera fregada amb formalina a tota l'àrea quirúrgica. Demà els fusters la tancaran amb unes parets de fusta, ja que a part de moltes finestres, el sostre de fusta i palla a sobre, i terra de sintasol, el quiròfan és als quatre vents. Les marques vermelles en el plànol que us he dibuixat són les futures parets que tancaran l'àrea quirúrgica.

Han descobert que lo meu són els ossos trencats, així que cada vegada que vé un contusionat o un trencat em criden.Avui he posat el primer guix a un nen que fa 9 dies va caure d'una escala. Portava el colze molt inflat, tenia una fractura del cap del radi. Primer li hem rentat tot el braç que feia anys que no li tocava l'aigua i després m'han donat una bena de cotó plena de grumolls. Xxxx, però el material és el que és, i a sobre s'ha d'estalviar.  De tota manera he demanat una segona bena i me l'han donada. Tenien pendent de curar a un altre nen que m'ha esgarrifat i no és el primer que veig. El portava la família per què després del tractament d'un xaman per a la malària, tenia tota la pell de la panxa infectada. El tractament, molt comú aquí, és amb una mena de puro encès d'alguna herba curativa, fan un forat a la pell de la panxa perquè per allà pugui sortir la malaltia. El nen en qüestió tenia com sis o set cremades del puro, totes infectades. Tenia cara de terroritzat.
No entenc com els seus pares poden suportar veure cremar els seus fills d'aquesta manera havent-hi un hospital a la zona. Ve contínuament gent amb aquest tipus de patologia.

Avui el Dr Yeshe ha anat a Katmandú a comparar el generador i recollir del banc els diners enviats per CITTÀ per pagar als treballadors de l'Hospital que fa més de dos mesos que esperen. Han vingut tres avionetes però cap no ha portat el material que encara ens falta: l'autoclau, la part de dalt de les dues lliteres, el carro d'anestèsia i el de cures. Paciència!

Torna a ploure, la llum se'n va i ve quan vol, tres dies sense internet i picada per tot arreu, així és la vida aquí, paciència, molta paciència.

Surto de la cuina després de sopar i trobo 5 cavalls potacurts al pati, han portat la fusta per aïllar el meu quiròfan demà, és la bona notícia d'avui!. A poc a poc vaig a aconseguir que estigui tot a punt per al 2 de setembre que arriba l'equip "Number One" als cims de l'Himàlaia a operar. Vull que trobin un quiròfan d'altura, mai millor dit! amb totes les dificultats que cada dia van sortint completament resoltes.

Encara falten per arribar les 10 mules que van venint del Tibet amb 200 litres de petroli. Cada mula cobra 900 rupies per dia, l'amo rep 7.5 € de cadascuna, 750 € per fer caminar les mules carregades durant 7 o 10 dies depenent del temps, que no és molt bo. Un bon sou per al mulero!

15 d’agost 2012

Quirófan en marxa

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer