17 de febrer 2017

Tocant les muntanyes més altes del món

Aquesta última setmana he estat uns dies caminant per les muntanyes de Nepal. Han sigut uns dies de descans mental i esforç físic considerable. Aquest país no té ni un tros de terra plana, tot són pujades inacabables i baixades que trenquen els genolls, però he disfrutat de valent veient els petits pobles de muntanya, la seva gent que és molt amable, i la natura és més que ferèstega.
Us en deixo unes imatges del que suposa per la gent viure aquí, tot es fa caminant i qualsevol cosa necessària s'ha fet arribar fins aquí carregada a l'esquena, les mules no paren de portar menjar, ciment, bigues, rocs, de tot, les he vistes carregar amunt, sempre amunt, pobretes, fins que es fa de nit.






08 de febrer 2017

Uns dies de descans a les muntanyes

L’estada al Centre Primari de Salut va ser una mica avorrida per què van venir poquets malalts. Vaig quedar esgarrifada per què tenien un llibre de Salut Mental i el vam repassar amb l'auxiliar del centre. Hi havia diagnòstics de psicosi, moltes epilèpsies i convulsions, que els tenien en tractament. Tenen uns punts a preguntar al pacient;  per exemple: per l’epilèpsia i si contesten que sí a les preguntes els donen tractament anti-epilèptic, si han dit disbarats o veuen o senten coses estranyes els tracten amb no sé quin medicament, perquè no ho vaig aclarir, etiquetats de psicosi. 

El centre es l’antítesi de la higiene, tot emmoquetat, cap finestra ajusta, hi fa fred, hi entra pols, caixes i més caixes de material i medicines per ordenar, hi havia uns fusters a sobre de la moqueta ronyosa fent serradures, pòsters amb suggeriments de salut penjats del tort, uns damunt dels altres… i a ningú li molesta, ningú s’immuta. Amb tres dies en vaig tenir prou.  

Ara fa una setmana que sóc a Katmandú per a decidir quin aparell de Rx s’ha de comprar i el disseny de tot el mobiliari, taules, taulells, armaris, estanteries, llits del personal…; servei a servei, he anat fent dibuixos, discutint materials, i quan ho he tingut tot fet i escrit, no els hi ha agradat que les mides fossin en centímetres, ho volen en polzades, torna-ho a fer tot! 

En Michael ha vingut uns dies per perfilar detalls i tornarà a finals de febrer que esperem estiguin acabant les obres. Ara comencen a pintar, després venen a posar les portes i finestres d’alumini que vam haver d’arrencar per què eren de fusta i n’hi havia algunes que estaven rosegades pels tèrmits. I per últim hi aniran els electricistes; aquí no s’empotren els endolls, van dins unes caixes enganxades damunt de la paret. Seran els últims per què els fusters ho portaran tot fet. Els he fet uns dissenys estàndar per què no s’hi hagin de trencar el cap, vagin ràpid i sigui més econòmic. Tots els armaris tenen la mateixa mida, els podem distribuir com vulguem, totes les taules iguals, el mínim material penjat de la paret, per què en un país amb perill de terratrèmols s’ha de vigilar que no pugui caure res sobre la gent.    

Jo estic intoxicada per la pols que hi ha per tot arreu. Vaig amb el Ventolin a la butxaca. Com que ara ho tinc tot encarrilat i a l’hospital només em faltaria la pudor de pintura, he decidit fer un recés i m’en vaig a les muntanyes, una setmana, a caminar per veure els Anapurnes. A respirar aire fresc i ha descansar una mica, que porto un mes de molt tràfec i la meva paciència té uns límits. Així que és millor que vagi a airejar-me. El meu amic Kami Sherpa m’ha fet una ruta de 7 dies adequada a la tercera edat, per peus i genolls delicats i m’ha posat un guia per què no em perdi i torni, que encara tinc una bona feinada. Marxo demà passat. En tinc moltes ganes.

31 de gener 2017

Visita a l'Hospital del Govern més proper


El viatge fins a Sindhuli ghadi, on està l’hospital ha sigut terrible, dues hores en una moto de paquet per una carretera horrorosa i molt perillosa, plena de revolts i més revolts, i amb uns barrancs on no es veia el fons.
He estat cinc dies treballant amb els metges de l'hospital, per saber de primera mà com funcionen els hospitals per a la gent pobre.
M’han sorprès gratament. En aquest hospital hi ha un grup de vuit metges joves que estan obligats a fer dos anys d’assistència en un hospital rural, un cop acaben la carrera, abans d'estudiar una especialitat. La seva dedicació, compartint dubtes, ajudant-se entre ells dia a dia, funcionant com un  equip, m’ha agradat molt. M’han tractat molt bé, han traduït tot el que els malalts explicaven i demanàven opinió molts cops, volien aprendre.
L’hospital és com tots molt brut, totes les finestres obertes, pols per tot arreu, lliteres amb llençols que no es canvien, sensació de molt desordre, i falta de privacitat absoluta. Mentre visiten un malalt n'hi ha tres més que s’han ficat a la consulta i l'hi allarguen al metge papers d’analítica, rebuts conforme han pagat, li fan preguntes, i ell va fent com si res, responent a tothom mentre visita. És quelcom molt xocant, i a la pregunta de per què no tanquen la porta, diuen que és impossible, que no poden, amb la feina que hi ha, estar tot el matí barallant-se amb els malats i els parents. 

Dissabte hi va haver un accident de trànsit greu, va bolcar un jeep amb 16 persones a dins, van arribar tots els ferits alhora amuntegats en ambulàncies. L’hospital va rebre l’avís mitja hora abans i en deu minuts tot el personal va col·laborar per muntar un dispositiu per assistència múltiple. Van posar al hall de l'hospital tots els matalassos dels llits lliures estesos a terra, pals de sèrum, caixes de guants, material  per vies, pulsioxímetres, aparells de tensió. 
Quan van arribar els accidentats, dos metges feien la tria de gravetat i nosaltres, els altres tres metges que estàvem allí amb les infermeres, anàvem atenent-los a tots. Em vaig fer un fart de mirar radiografies, m’els vaig conèixer a tots un per un. 
Una mà catastròfica, un nen amb defensa i molt dolor abdominal amb tension arterial justeta, una dona amb fractura cervical i un aixafament lumbar, i un home amb 7 costelles trencades es van derivar a Dulikel i Katmandú, un cop feta l’estabilització, analgèsia, immobilització i cures. He de dir que la família de la dona amb fractures vertebrals va haver d’anar a la farmàcia a comprar un collaret cervical, ells no en tenen. Ficar-la de nou a l’ambulància, que és un jeep amb un seient llarg que fa de llitera, va ser una odissea, m’hi vaig trencar l’esquena.
Al cap de tres hores tothom estava controlat, curat, enguixat i els que ho necessitaven, ingressats.
Es nota que estan avesats als accidents múltiples, cosa que no m’estranya veient com van d’atapaïts de gent els vehicles, començant per les motos que molts cops en veus amb cinc persones a sobre.

Diumenge era festa per algun Deu determinat i no hi havia consulta externa, però van venir igual i el pobre metge d’urgències no va parar ni un segon, i mai cap mala paraula; increïble, pobre xicot. A sobre li arribàven les urgències que aquí son urgències de veritat, una sepsi a 40ºde febre, un nen cremat, una noia de 16 anys amb intent de suïcidi, un que s’ofegava, i un suïcidi consumat, al que han de fer l’informe legal, un que ha caigut de dalt d’un arbre, etc... Cada setmana, des del terratrèmol, reben un promig de tres persones que s’han tret la vida, diuen que és la zona amb l’index més alt de suïcidi de Nepal.


Ahir va venir un traumatòleg, de les 18 visites que vaig fer amb ell, la majoria eren fractures, dues tíbies, una clavícula, costelles, una triada de genoll, un malèol peroneal, un radi, un hematoma de Moreïl Lavalle, etc, etc... aquí no venen per què s’han torçat un dit o els fa mal el genoll, venen trencats, trencats.

  
Avui torno a ser a Sitalpati, han tret una part de la runa, no respiraré tanta pols. Els treballadors que estan enrajolant els lavabos comencen a treballar a les deu del matí, paren per descansar al migdia i tornen a la feina fins a les sis, van a ritme caribeny. Cobren per dia de treball: a més dies, més sou, l’amo no hi és, i no acaben mai. Em posen dels nervis.

Ara estaré tres dies de visita al Centre Primari de Salut d’aquí, veient com funcionen, quin tipus de malalt ve, i quina assistència els donen per veure com podem treballar conjuntament per millorar la salut d’aquesta gent.

24 de gener 2017

Treballant intensament pel nou hospital


La Marta Miquel informa: Estic a Nepal, primer uns dies a Katmandú cercant la millor oferta per equipar l' hospital. He visitat unes quantes distribuïdores i després he anat a veure el resultat dels seus materials a hospitals que ja funcionen des de fa temps i ja tenim donada l’ordre de compra del material d'àrea d’ingresos, infermeria, sala de parts, consulta externa i esterilització.
Ens falta el laboratori que està essent una mica més complicat, però en dues setmanes estarà resolt.
Hem parlat amb els arquitectes que són els que estan subministrant treballadors per fer les obres. Voliem paletes, electricistes, lampistes o fusters locals, però la seva manera de treballar no era l’esperada i per sort ha vingut gent molt professional de ciutat.
Les obres estan molt avançades tot i que encara falta una mica.
Estic vivint entre runes i molta pols, sense aigua corrent perquè el dipòsit tot just està acabant la fase d'assecat i fins la setmana que ve no es pot omplir. D'aigua n'hi ha de disponible, però a galledes.
Aquesta setmana estaré a un hospital del govern que segons sembla està sota mínims, a 45km d'aquí, per a veure com funciona i com treballen amb els malalts i veure quin tipus de patologies vénen.
I després estaré un dies al Centre Primari de Salut que ja conec de visitar-lo l’any passat. Han canviat la persona encarregada que era un desastre, i hi ha una noia qualificada de Health Assistant, que ve a ser com una Paramèdica que té moltes ganes de treballar, sobretot amb les dones i criatures que aquí pateixen molt. Està molt contenta de que hi hagi un hospital a la vora on poder enviar les patologies que ella no pot resoldre.
Per sort els veïns de sobre nostre tenen wifi, són els únics de per aquí, i podré tenir Internet, tot i que just ara se n'ha anat la llum. Cada dia se'n va quan es fa fosc, just quan més es necessita. Paciència.

Us deixo unes fotos de com esta l’hospital i la meva supervivència.


Urgències

RX

Laboratori



habitació 2 llits

habitació malalts infecciosos 3 llits

Obres 

10 de desembre 2016

Aatmiya Community Hospital



Les obres de l'hospital de Sitalpati van endavant; s'està fent una bona feina, però ni ha molta. El que s'ha fet primer de tot és protegir el terreny que volta els edificis de l'erosió. Tenim dues rieres a banda i banda que podrien malmetre l'assentament de l'estructura amb els anys degut a les intenses pluges monsòniques. Ha calgut fer murs de contenció en les zones febles on els enginyers han aconsellat. No hi arribava aigua. També ha calgut: fer arribar l'aigua i construir un dipòsit general. 




Canviar la distribució de l'edifici de recepció, on hi haurà l'oficina, la farmàcia i el magatzem. Remodelar els lavabos ja existents i afegir-ne d'altres. En l'àrea d'hospitalització, de dues de les habitacions existents en farem una per a tres llits amb lavabo propi per aïllar als malalts infecciosos. A totes les habitacions hi haurà un rentamans. L'edifici central es compartimenta pels serveis de: Urgències, Laboratori Clínic i RX. Adequar la Consulta externa, la sala de parts, esterilització, bugaderia i cuina. Instal·lació elèctrica nova, lampisteria, etc…


Dipòsit d'aigua









La previsió d'acabament de tota aquesta feina és per a final del mes de desembre. A primers de gener fara tres mesos que estem equipant l'hospital, formant i treballant conjuntament amb el personal nepalès que donarà servei a l'hospital i si tot va com esperem, el mes de març obrirem a la població les portes de Aatmiya Community Hospital, després d'un any i vuit mesos de lluita incansable. Els Ajuntaments de Vilassar de Mar i Mollet del Vallès ja han aprovat la seva col·laboració a través dels seus fons per cooperació, la Fundació Maria Francisca de Roviralta equiparà la Sala de Parts, l'Associació disposa de 14.000 € de socis i donants particulars. La Corporació STALKI XXI ha fet una donació de 10.000€ que ha sigut una bona empenta quan estem ja quasi a punt de marxar cap a Nepal. Estem pendents de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet que a final d'any aprova les ajudes per cooperació i tenim alguns contactes nous amb qui encara estem treballant.

L'hospital ja té nom, es diu Aatminya Community Hospital. És el nom de l'ONG amb qui compartim el projecte i qui és responsable de tota l'obra de transformació i la posterior gestió. Nosaltres l'equipem i col·laborem professionalment en el bon funcionament del centre. 

19 de setembre 2016

Comencen les obres a l'Hospital del Nepal



Han començat les obres a l'hospital de Sitalpati. Tot i que no ha estat fàcil, reunions amb la gent de la zona, amb els responsables polítics, amb el Ministeri de Sanitat, permisos i mes permisos, ara falta un paper, ara en falta un altre, cues a una pila de finestretes, trobar els diners per fer la transformació dels edificis cedits pel Govern, i una gran dosi de paciència. Aquesta setmana la constructora ha començat a treballar protegint el voltant que es el mes urgent, que els monsons no erosionin el terreny on els edificis cedits seran el nou hospital.La nostra Associació segueix buscant suport per que quan les obres estiguin a punt, esperem que en dos tres mesos poguem començar la nostra feina, instrumentalitzar l’hospital i treballar amb el personal local, metges, infermeres, tècnics de laboratori i personal de neteja per que l’hospital sigui digne per les persones malaltes i poguem millorar la salut d’una població que està patint les conseqüències del terratrèmol de l’any passat, segueixen vivint en barraques, amb un index de mortalitat de 36 de cada 1.000 infants i 246 de cada 100.000 dones.L’ONG Aatmiya (CITTA a Nepal), fa la transformació dels edificis cedits i la gestió del hospital i nosaltres, l’Associació Pont Solidari al Mon equipem l’hospital i donem suport als professionals locals pel seu bon funcionament. Ens ajuden els nostres socis amb les seves aportacions, la Fundació Maria Francisca de Roviralta, l’Hospital de Fuenlabrada de la Comunitat de Madrid, el compromís de col·laboració dels Ajuntaments de Vilassar de Mar, Tiana, Mollet, i Santa Coloma de Gramenet, que estan pendents de confirmar, a traves dels seus pressupostos destinats a cooperació internacional.Les Universitats TecnoCampus de Mataró i la Universitat de Vic estan treballant també en aquest projecta amb gran interès i il·lusió.Tot i aquestes col·laboracions encare no hem arribat als 41.000 Euros que necessitem. Us convido a participar del projecta que el poso a la vostra disposició per que el pogueu valorar. Qualsevol aportació suma per afer realitat que aquesta gent pugui tenir una assistència sanitària digne. 

      

                        https://drive.google.com/open?id=0BzLS5iusC7-LTjRPUnVfREVxQ

                









26 de maig 2016

Pont Solidari al Món amb Moda Social


La nostra Associació forma part dels col·lectius socials de la Web Moda Social.

                                                 https://www.modasocial.net


Moda Social és una marca de moda que genera un espai de reflexió sobre problemàtiques socials contemporànies. Amb la venda dels dissenys finança'n  la plataforma, es retribueix als creadors, i es recapten fons per donar suport a diferents i diversos col·lectius socials, és una web de producció tèxtil i responsabilitat social.


De cada venta que fan, el comprador tria a quin col·lectiu social dels adscrits a la Web, dona 1€ del preu del producte. 


Si la consulteu i us agrada, feu-ne difusió, i si compreu quelcom, ja sabeu, Pont Solidari al Món està fent un hospital a Nepal i tota donació es benvinguda.





.

25 d’abril 2016

NEPAL, AVUI FA UN ANY DEL TERRATRÈMOL


Avui fa un any que Nepal va tremolar i va destrossar la vida de moltíssima gent, molts van morir i els que van sobreviure viuen amb greus dificultats sense cap ajuda del seu govern. Encare ningú ha rebut ni els 120€ d’urgència que el govern va prometre a tots els propietaris de cases derruïdes.

Ara a Nepal no hi ha turistes, només arriben algunes ONGs i persones que de tot el món van a ajudar, a reconstruir cases, escoles i hospitals, ho hem comprovat fa tot just un mes quan vam anar-hi per treballar pel nou Hospital a Sitalpati.

Es sorprenen veure com un poble, el poble nepalès, aixeca el cap un cop i un altre, et rep amb agraïment, i t’ofereix el poc que te. I encare que viuen amb por, angoixa, gana, malalties, i tantes altres dificultats per la tota la destrucció, continuen trobant la manera de continuar lluitant per sobreviure amb una força que corprèn.



Picant pedra per reconstrïr

Adreçan claus per reconstruïr

Vivint en cases de llauna

Celebran el Holy festival amb cooperants


Nosaltres allà i aquí estem treballant per a que l’hospital per Sitalpati sigui aviat una realitat. No es gens fàcil, i lent, molt lent… fer un hospital quan ja ha passat l'estat d’emergència inicial i l’administració ha tornat al seu ritme habitual, costa una paciència infinita, reunions, molts documents i diplomàcia, però ho estem aconseguint. Tenim uns aliats perseverants, això ens ajuda molt.

També ens es de gran ajuda la vostra implicació, ja hem rebut donacions per la compra de tot el material que serà necessari per poder donar un bon servei a l’hospital. Els 15 llits d’Hospitalització, la Consulta Externa, i la Sala de Parts amb el que hem rebut ja estan coberts.

Encare ens falta equipar Urgències i el Laboratori d’Anàlisis, així que us continuem demanant que feu força difusió del Projecte, fins el mes d’agost, que esperem que les obres de transformació del edifici hagin acabat, tenim temps.


Gràcies a totes les persones que heu fet i esteu fent possible que Nepal tiri endavant. 

Marta Miquel     

10 d’abril 2016

Som a Barcelona posant en ordre tota la informació recollida aquests dies, i el que hem après en la nostra visita a Sitalpati sobre la que serà en un futur proper la nostra gent.
Saber de la seva cultura, alimentació, costums higièniques, com i quan decideixen anar a veure el metge, quines capacitats econòmiques tenen, que els dona el seu govern i que els farà mes servei que els podem aportar nosaltres, quines son les malalties mes freqüents. Algunes lleis que hem de conèixer i respectar, i unes quantes coses mes que hem treballat amb la gent dels pobles directament i amb els responsables de la salut de la zona.

Per altre banda trobar la distribució mes adequada per els diferents edificis que ens han cedit, mantenint els costums i normes que Nepal te per els Centres Sanitars, tenint en compte que estem en una zona on hi pot haver qualsevol dia un nou terratrèmol, ens condiciona a l’hora de per exemple col·locar els dipòsits d’aigua o penjar coses del sostre, condicionen qualsevol distribució que fem.
Hi ha talls freqüents de llum com a tot Nepal, no hi ha aigua corrent per a ningú i per tant  l'haurem de fer venir del riu amb una bomba. Estem en un triangle entre dues canals de drenatge d’aigua de pluja que en els mesos dels monsons degraden el sol i això s’ha de solucionar. No hi ha servei d’escombreries municipal i per tant hem de buscar la manera d’eliminar els nostres residus, i uns quants detalls mes a treballar que ens donaran feina.

Com ja us varem explicar la gent viu escampada per les muntanyes, aïllada i sense servei de transport públic, tot es fa a peu, les condicions de vida son molt difícils. Després del terratrèmol la majoria viuen en cases de llauna, amb por, molts pocs diners i una alimentació molt escassa. Tot i que cada casa te una latrina pròpia des de fa molt poc, la higiene de mans i del cos es deficitària. 

Tot això fa que les malalties siguin freqüents, l’anemia en les mares, diarrees i malnutrició dels nens i nenes, malalties ginecològiques en les dones com la malaltia pèlvica inflamatòria o prolapse de la matriu; hem vist que el control de paràmetres importants durant l’embaras son escassos, control de sucre, pressió arterial, etc…

No hi ha cap hospital del govern al abast d’aquesta gent, nomes tenen dos Health Post relativament a la vora que no estan dotats de metge. El metge mes proper es a l’hospital de Dulikel a 75 km de distancia i entre 3-4 hores en transport públic a peu de carretera, que han de pagar, així com tambè s’ha de pagar tot i essent un servei del govern, la visita i exploracions complementaries que per el diagnostic que es realitzin.

Des de l’hospital i amb la col·col·laboració de les Female Comunity Volunters haurem de treballar sobretot la prevenció de les malalties, amb hàbits higiènics i alimentaris correctes, aprendre a anar a l’hospital abans de que sigui massa tard, canviar la mentalitat molt arrelada a Nepal de com mes medicaments receptats mes bo es el metge i sobretot detalls que en visitar els diferents hospitals, hem detectat i que estan totalment absents, com son: l’ordre, la neteja, la intimitat i la dignitat del servei hospitalari envers els malalts. 

No serà fàcil però estem molt engrescats, esperem que les obres comencin ja i Pont Solidari al Món trobi les ajudes econòmiques per comprar a Nepal tot el material necessari per que el Hospital comenci a funcionar ben aviat.
Tenim voluntaris metges, metgesses i infermeres que ja s’estan preparant per col·laborar, però ens falta ajuda econòmica. El pressupost per comprar des de els llits fins a tot el material electromèdic es de 40.000€. Sembla impossible que amb aquesta quantitat es pugui condicionar dignament un hospital, comparat amb els nostres, es un pressupost molt minso, però els preus a Nepal son molt mes baixos i en la primera fase equiparem: Consulta externa, Urgències amb tres Boxes, Laboratori d’anàlisis clínics, quinze llits per ingressos, l’infermeria, una Sala de parts, una Sala de cures i Esterilització.
Ja tenim 11.500 € i alguna donació de material electromèdic que ja es a Nepal, en aquest viatge em portat un Cardiotocògraf donació del Hospital de Fuenlabrada (Madrid), i un monitor electrocardiogràfic donació de Draegüer.
 

Com sempre us demanem i agraïm en nom del poble nepalès que ens ajudeu segons les vostres capacitats, qualsevol aportació ens ajuda a tirar endavant el projecte, tan necessari per aquesta pobre gent que pateix per manca de salut, casa, menjar i por.

                                                           Gràcies

                     


Neus Jovè i Marta Miquel

28 de març 2016

Treballant per l'Hospital de Sitalpati


Aquests dies hem estat a Sitalpati treballant per el nou hospital. La carretera per arribar-hi es molt transitada durant el dia i deserta a la nit, cosa que no ens ha estranyat gens per que es una mica perillosa. La gent viu escampada en petits grups de cases per les muntanyes a una i altra vora dels dos rius que conflueixen un parell de kilòmetres mes enllà del hospital. La majoria de les cases estan afectades per el terratrèmol, algunes han caigut completament altres estan escardades i no s’hi pot viure. Viuen en barraques fetes amb peces de llauna i bambú.L’hospital està ben conservat, te alguna petita esquerda en un dels seus edificis que no afecte l’estructura. Aquests dies hem treballat per trobar la millor distribució, respectant la manera de funcionar dels hospitals nepalesos, buscant el millor pels malalts, i que el pressupost de transformació sigui el mes ajustat possible. No ha estat gens fàcilHem visitat diferents ètnies de la zona a la que donarem servei, entre elles una de les mes pobres son els dalits. Allí hem pogut veure dones de mes de 70a. vivint soles en cases mig derruïdes i sense cap ajuda econòmica, dones soles per que el marit treballa lluny amb criatures molt petites, inclòs en un cas vam visitar una casa on tres germans de 16,12 i 9 anys vivint sols per que els pares estaven treballant fora.

Fotos

https://picasaweb.google.com/115952901600405092755/VivendesSitalpati?authuser=0&feat=directlink

Ens hem reunit amb les Female Comunity Volunters dels barris en que estan dividits els pobles. Són dones que han rebut formació sanitària del Govern i la seva tasca es donar consell a les dones embarassades sobre la seva alimentació, visites que han de fer al Health Post on se’ls hi fa el control d’embaràs, primers cures dels nadons, nutrició infantil, higiene, administració de vacunes per via oral, i se’ls permet l’administració de Cotrimoxazol davant la sospita de pneumonia ens nens. Són molt respectades per la comunitat i s’han mostrat molt interessades en el nostre projecte.


                                        Reunió amb les Female Comunity Volunters

Hem treballat amb els responsables dels Health Post, que corresponent als nostres centres d’assistència primària i que estan formats per quatre persones: infermer, dos paramèdics, i una auxiliar de matrona. Ens han informat de les principals malalties que afecten a la gent de la zona, dels medicaments de que disposen, dels controls d’embaras que fan, com aconsellen la planificació familiar i l’avortament segur, i també s’encarreguen del control del calendari de vacunació i la desparasitació intestinal dels nens. Només en casos greus es deriven els malalts a centres hospitalaris, que estan a unes dos-tres hores de distància. La possibilitat del transport en ambulància es difícil per que la més propera està a una hora de distància i val 5.000 rupies (uns 40€) que per ells es el sou d’un mes.

Hem visitat hospitals de la zona, tan públics com privats i la nostra impressió ha estat nefasta.Estan molt bruts, amb pocs recursos, poca privacitat amb els malalts, amb  l’única excepció de l’hospital Tamakoshi a Manthali que es una cooperativa  on participa una part de la població i que disposa de tots els serveis mèdics comparables als nostres hospitals, aconseguits en 25a de molt d’esforç de tots els responsables. Ens ha semblat una gran projecte que podria ser aplicable al nostre futur hospital.

                                              Hospital Cooperativa Tamakoshi a Manthali



 

                                                          Hospital públic






RX hospital privat

                                                 
Infermeria Hospital privat






                                                                Sala de Parts Ratamata. Centre públic                        
   


Esterilització






                                                                       Malalts traslladats en ambulancia


Durant l’estada a Sitalpati vam celebrar el Holy Festival, ens van pintar la cara de mil colors i la feina va ser nostra per netejar-nos la roba tacada.
Us deixem una mostra de les feines domèstiques i un dels moments dels tres dies que hem estat netejant el recinte del futur hospital, la neteja a Nepal no es pas el seu punt fort.








Ara estem uns dies a una altra part de Nepal afectada  pel segon terratrèmol, on la destrucció de cases va ser del 100%. Ens ha impressionat molt com estan treballant de sol a sol per reconstruir les seves cases, que en aquesta zona, al ser muntanyosa hi fa mes fred. Les fan de fusta i quasi totes amb el mateix disseny. Volem visitar l’escola i l’hospital.

   





Així es com està Nepal, tothom vivint entre llaunes








2 comentaris: Enllaços a aquest missatge