14 d’abril 2017

JA SOM A CATALUNYA

Ja som a casa després de tres mesos de treball per aconseguir un bon hospital. Esperem que aviat es puguin obrir les portes, queden encare feines pendents que aniran acabant sense la nostra presencia. 

No ha sigut fàcil, però al llarg d’aquests tres mesos li hem donat una bona empenta a tota la feina de transformació del edifici, hem pogut decidir la qualitat de l’equipament del hospital, establir les bases pel seu bon funcionament i una molt bona relació amb la comunitat.

 Ara toca seguir treballant des de aquí per que en un o dos mesos la gent de Sitalpati i pobles del voltant pugui tenir un hospital digne.


Gracies a tots i totes pel vostre suport, pels vostres comentaris, aportacions econòmiques i oferiments per col·laborar professionalment a l’hospital. Entre tots aviat ho haurem aconseguit.


Neus i Marta

03 d’abril 2017

Seguim batallant per l'Aatmiya Community Hospital

La Neus ja es aquí i des de dimarts estem a l'hospital. No hem tingut una bona setmana, hem estat sense llum moltes hores, i per tant sense wifi, ha plogut molt i avui fa un vent que fa por, els electricistes no han acabat i els lampistes tampoc.
Han arribat els mobles i son un desastre. Ha vingut un fuster de Kathmandú que sembla que va ser el mestre dels noiets que els han fet i ha quedat esgarrifat, intentarà arreglar el que pugui però no se pas si se'n sortirà. La meva enrabiada va ser extrema, els volia llençar al riu directament.
Amb la il·lusió que ens feia començar a ordenar material…

Vam contactar amb les Female Comunity Health Volunters i vam treballar els Primers Auxilis. Van estar molt participatives i agraïdes. En volen mes, diuen que el govern les forma sempre en el mateix, nutrició i planificació familiar, però el que havien après amb nosaltres els és molt més útil, el qué els hi hem explicat és el que es troben molt sovint als seus pobles i ara saben que han de fer. 
Els hi vam ensenyar l’hospital i van quedar meravellades, la sala de parts les va deixar bocabadades. La nostra infermera els va explicar com treballariam i la van trobar extremadament dolça i carinyonsa, no se'n sabien avenir. A nosaltres també ens troben molt diferents dels metges nepalesos, diuen que som molt mes properes i alegres, els donem molta confiança.








Avui hem anat amb autobús a veure com fan les vacunacions als pobles. Les treballadores del Health Post ens han convidat. Sota un arbre, assegudes a terra, van vacunant les criatures que les mares porten des de les cases escampades per les muntanyes.
No ens ha agradat gens, molt poca higiene, cap explicació del que pot passar als nens els dos tres dies següents, agulles i xeringues per terra, pobre gent…
Un dels nens, amb un any i mig, encare no aguantava el cap, estava totalment hipotónic, hem intentat averiguar que li passava. La mare mig d’amagat, ens ha explicat que l’ha dut a diferents metges a Kathmandú, no li han donat cap diagnostic, li diuen que no s'hi pot fer res i que a mes a mes pensen que el nen es cec, pero ella creu que no. No volia parlar gaire.
Un altre dels nens tenia 15 dies va néixer prematur i ha deixat de mamar, estava hipotónic i molt adormit. Hem indagat una mica i sembla que dos hores després del part a casa va convulsionar i probablement broncoaspirar. Pesa 2.5 kilos. Els hi hem dit que havien de dur-lo al hospital. La mare, que te 18 anys, li volia portar i ens demanava que convencesim la sogra. Ho hem intentat tant com hem pogut però ens ha dit que demà passat el durà al xaman i que com que la noia es jove, si el nen es mort, ja en tindrà mes.







A sota de l'arbre hi havia una reunió d'homes molt enrabiats amb el govern. Els hi oferien una quantitat de diners molt minsa per a reconstruir algunes cases destrossades pel terratrèmol però exigint unes mesures de seguretat en la reconstrucció que costava moltísims mes diners dels que els hi oferia el govern i que no podien pagar.

Em marxat amb el cor ben encongit. 

28 de març 2017

Nit de foc a Boudhanath


Avui ens hem firat, hem estat tot el dia de compres, plats, olles, coberts, draps de cuina, fregalls, tasses, gots, cistelles per verdures, llençols, coixins, i tres galledes de fregar que tenien escorre-motxos com les nostres Merys, algo ben raro aquí, que escorren els motxos amb les mans. Una de cada color, per que no barregin el motxo dels lavabos amb els de les habitacions o la cuina, aqui s'ha de pensar en tot!
El que mes ens ha costat de trobar, es una roba per fer cortines per les habitacions, ens hem patejat un mercat inmens per trobar una roba fineta, que fos mona i discreta, que no s'hagi de planxar, doble ample i barata, massa exigències per aquest país, però ens n'hem sortit, n'hem comprat 40 metres que amb descompte i regateig ens han costat 80€, una fortuna per la gent d'aquí.
Hem dinat amb el nostra amic Kami i l'Alma de Terrasa, i a la nit hem anat a Boudhanath a passejar-nos entre tota aquesta gent que amb gran devoció dona voltes a l'estupa mentre resa. Avui hi ha hagut una celebració especial i mils d'espelmetes enceses ens han il·luminat la plaça.


I demà amb un jeep carregat de material pel hospital que hem anat portant en diferents viatges i que hem tingut guardat a Kathmandu, cap a Sitalpati altre cop. Esperem que electricistes, lampistes, i fusters hagin acabat la feina d'una vegada, tinguem tots els mobles a punt de col·locar i puguem començar a posar tot el material en ordre, per rebre la visita dels inspectors del Ministeri de Sanitat que han d'aprovar que tot està segons mana la llei. 









22 de març 2017

Aquesta última setmana hem avançat molt. Han arribat els diners pel laboratori que Estalki Corporation XXI ens va donar i ja tenim tot el material aquí, tot el que hem comprat està al seu lloc, els mobles van arribant  de mica en mica, els electricistes que haurien d'haver estat els primers a treballar han aparegut els últims i ara tornem a tenir pols per tot arreu. L'organització de la feina la vaig trobar feta i no hi ha hagut manera de fer-los entrar en raó. L'aigua, que també hauria d'haver estat lo primer a fer, l'estan quasi acabant.




L'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet en ha concedit una ajuda econòmica de 3.492€ que també ha anat pel laboratori, que es la part del pressupost més cara.
Hem tingut la visita de la Universitat de Vic. La Sra. Montserrat Romero Mas, Coordinadora de Relacions Internacionals i la Sra. Núria Gorchs i Font, Coordinadora del Grau d'Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut han vingut a conèixer el nostre hospital; col·laboraran amb nosaltres oferint la possibilitat de fer un treball de recerca-cooperació en salut als seus estudiants de últim grau d'infermeria. Hem visitat un hospital del Govern i un Centre Primari de Salut. Han quedat gratament sorpreses de la feina que estem fent, han constatat la pobresa i manca de serveis sanitaris que hi ha a la zona i la feina que pot fer el nostre hospital aquí. 

Avui torno a Katmandú a rebre a la Dra. Neus Jovè de l'Hospital de l'Esperit Sant, de Santa Coloma de Gramenet, que ve a ajudar-me a acabar de perfilar un dels detalls més importants, el dia a dia de l' hospital, les relacions metge-pacient, infermeres-pacients i establir conjuntament protocols de diagnòstic i tractament de les malalties més comunes i urgències greus i, sobretot, com ser resolutius amb els ferits accidentats de trànsit que cada dia, amb la carretera que tenim als voltants, ens consta que n'hi ha molts. 
Amb l'Helina, la infermera amb qui estic treballant aquests dies, hem anat a fer la primera classe de primers auxilis als alumnes més grans de l'escola del Govern de Sitalpati. Ha estat sorprenent veure l'interès que hi han posat tots, sobretot les noies, participant de les pràctiques que hem fet, fent preguntes, i dient-nos quantes coses noves i molt útils han après en dos dies.


L'Helina acaba de rebre una bona notícia, el seu treball de recerca de carrera, Women satisfaction with nursing care during intrapartum period in selected maternity hospital. (Grau de satisfacció de la dona amb les atencions d’infermeria durant el periode intrapart, fet en un hospital maternal) ha estat triat per presentar al “Third National Summit of Health and Population Scientist in Nepal”.

La setmana que ve, quan tornem aquí, farem la classe a les Female Community Heath Volunters, són dones que de manera voluntària han rebut coneixements sobre salut, i donen consell sanitari a la comunitat. N'hi ha nou, una per a cadascun dels barris de Sitalpati, sumant uns tres mil cinc-cents habitants.  Les treballadores del Centre Primari de Salut que tenim a la vora també hi volen participar.
Feina no ens en falta. 
Però estic molt contenta de com va anant tot i agraïda a tots els que amb la vostra ajuda heu col·laborat a tirar endavant aquest difícil projecte.

Aviat l'hospital obrirà les portes i serà gracies a tots vosaltres.

05 de març 2017

28 de febrer 2017

L'Hospital comença a agafar color

Fa tres dies que estic altre cop a l'Hospital; l'hospital comença a agafar color i tot i que vaig queixant-me de que van a poc a poc, per ser on som, el progrés és molt satisfactori. Aquests dies estic vigilant que es treballi a fons, per què tenen una gansoneria que n'hi ha per llogar-hi cadires. Avui penquen els pintors, els de les portes i finestres d'alumini, i el lampista, tots a l'hora, que ja era hora, mai més ben dit. Els feien venir d'un a un, i no acabàvem mai.

Havia anat a triar el blau de les parets, un color blau cobalt fosquet molt bonic, semblava que havia agradat, però mil i una excuses han donat el resultat que esperava, el blau més escandalós que podeu imaginar, en les fotos és tolerable però al natural és horrorós. Què hi farem! aquí tot els hi agrada una mica cridaner. 
Vam venir amb un jeep carregat de vàters, aixetes i piques rentamans des de Kathmandú cap aquí.
M'he fet un bon fart de netejar, com sempre, en aquest país o t'hi arramanges o nedes en porqueria.
Divendres venen totes les compres que Pont Solidari ha fet, menys el material i aparells del laboratori per que encara no m'han arribat els diners de Barna.
A poc a poc, però anem fent.






En aquest país cada dia hi passen coses i a quina pitjor. 
Ahir estava asseguda en una cadira i a les 10 en punt i quaranta minuts després, Nepal va tornar a tremolar, tots els vidres i sobretot el terra va vibrar fent un rugit que em va deixar una sensació d'angoixa a dins, que em va trigar a marxar. Deurien ser de quatre o una mica més, les tremolors, però vaig passar por. Just fa una setmana llegia a The Himalayan que en el passat terratrèmol va petar només un trosset petit de les falles que s'empenyen l'una a l'altra i que encara queda molt de tros per petar i que serà, no se sap quan, però molt més fort que el de l'any passat.  
La setmana passada a poca distància de l'hospital es va trencar la carretera, una corba sencera va anar a parar al riu. Per sort va passar de nit quan quasi no hi ha trànsit i no va caure ningú daltabaix .
Sobrevisquent a tot,
Marta

17 de febrer 2017

Tocant les muntanyes més altes del món

Aquesta última setmana he estat uns dies caminant per les muntanyes de Nepal. Han sigut uns dies de descans mental i esforç físic considerable. Aquest país no té ni un tros de terra plana, tot són pujades inacabables i baixades que trenquen els genolls, però he disfrutat de valent veient els petits pobles de muntanya, la seva gent que és molt amable, i la natura és més que ferèstega.
Us en deixo unes imatges del que suposa per la gent viure aquí, tot es fa caminant i qualsevol cosa necessària s'ha fet arribar fins aquí carregada a l'esquena, les mules no paren de portar menjar, ciment, bigues, rocs, de tot, les he vistes carregar amunt, sempre amunt, pobretes, fins que es fa de nit.